Madrid. El advenimiento de la República - Josep Pla

Crònica periodística dels inicis de la proclamació de la República Española, el 14 d’abril de 1931.

Un jove Pla passeja la seva irònica i escèptica mirada pel Madrid castís, extremadament polititzat, d’aquells dies convulsos.

Pla recrea l’ambient i els personatges que van configurar una pagina cabdal de la nostra historia, de fet el món del corresponsal sembla girar al voltant dels cafès i les tertúlies per on passava tothom que desitgés ser o fer alguna cosa a la “res pública”.

El relat però, ens parla de molts prohoms dels quals no en tenim cap coneixement, (de fet això és una mancança personal), que en aquells dies devien ser prou coneguts, aquest desconeixement fa que molts sobreentesos se’ns escapin, quedant-nos un poc decebuts.

A traves del relat Pla va exposant la seva peculiar visió del món que observa al seu voltant i prefigura les que seran polèmiques opinions en un futur no gaire llunya.

Valoració:  X  X  X  

 

Recomanable pels que creieu que la història s’hauria de repetir (millorant el resultat però).

Abstenir-se si no us agraden les cròniques urbanes i penseu que caçar elefans és un esport com cal.

Editorial El País:  173 pag.

Nota: Aquest exemplar ha esta recollit a una biblioteca. És una manera d’accedir a llibres abandonats que poden ser interessants, però a mi em crea problemes domèstics per manca d’espai, tot i que no mi puc resistir!

Conferència: La formació del Mediterrani

 FORUM 21

Dissabte, 19 de maig, a les 19:30, a la Sala d'Actes de Can Pascual,  carrer Cavallers, 26, Esparreguera.

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals. Però, que en sabem de l’espai físic d’aquest mar? Com s’ha format? Pot canviar?

Geologia per entendre el nostre entorn:

·     El concepte del temps en geologia.

·    Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida.

·   La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra.

·     Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani emergent

·     El canví climàtic, modificarà les nostres costes?

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món 

En la mort de Carlos Fuentes

Avui m’assabento de la mort de Carlos Fuentes. No he llegit mai res d’aquest escriptor, però casualment ahir un bon amic del Club de Lectura em parlava meravelles d’un llibre d’aquest autor: “La muerte de Artemio Cruz”, segurament quan parlàvem d’aquesta novel·la que l’havia impressionat per la seva manera d’escriure i pel seu domini del llenguatge, l’escriptor feia poques hores que ens havia deixat de manera sobtada.

Quants llibres en manquen per llegir?  Quants autors que no conec encara!

Sap greu que la mort d’un autor serveixi per descobrir-lo i llegir-lo, però potser el millor homenatge que se li pot fer a un escriptor sigui llegir i difondre la seva obra.

La propera lectura personal serà, no cal dir-ho, “La muerte de Artemio Cruz”, una de les millors novel·les, si no la millor, sobre la revolució mexicana.

La máquina de follar - Charles Bukowski

Conjunt de relats curts que formen part de l’obra “Erections, ejaculations, exhibitions and general tales of ordinary madness” (1974) que Anagrama, amb un sentit comercial oportunista, a publicat amb aquest títol tan provocador del darrer conte.

Charles Bukowski és un dels màxims representants de l’anomena’t “realisme brut”, corrent literària dels anys 70 – 80 del segle passat, que es caracteritza per la sobrietat, l’escassetat de les descripcions i la cruesa del tractament dels temes i dels personatges. 

El mateix nom del corrent defineix clarament el tipus d’obra a la que ens enfrontem. Bukowski escriu sense embuts sobre temes escatològics poc edificants, amb personatges situats fora o en el límit del marc establert; generalment es tracta de perdedors, rodamóns o essers sense nord deixats a la deriva dels seus instints més primaris.

Però enmig de tot això s’endevina una crítica al sistema, a les guerres (estem a l’època de la guerra del Vietnam), al nostre estil de vida acomodatici i vulgar.

Amb la publicació d’aquesta obra, Jorge Herralde va aconseguir, amb l’ajuda d’una portada impactant, un gran èxit editorial que va catapultar Anagrama al cim del seu prestigi contracultural.

Actualment, mancat de continuadors, ha venut l’editorial a a italiana Feltrinelli, com a fet Beatriz de Moura amb Tusquets, venuda al Grup Planeta.

Amb aquestes vendes desapareixen del nostre àmbit dos de les millors editorials de qualitat independents, i el panorama cultural es concentra cada cop més en mans de grans grups que ens controlen el que pensem, llegim i mirem.

Valoració:  X   X   X   X 

Recomanable per a lectors desinhibits i curiosos d’un temps irrepetible (o potser no).

Contraindicat pels porucs i amants de l’ortodòxia i les bones maneres.

Editorial Anagrama: 190 pag.