“Un
punt d’inflexió”
A la vida hi han uns moments que
marquen un punt d’inflexió, punts o fets que marquen un abans i un desprès,
alguns són molt potents com el descobriment del nostre primer amor, el primer
viatge en solitari a l’estranger, el nostre casament, el naixement d’un fill,
etc...
D’altres són més subtils, més discrets
i difícils de copsar, fets que poden passar desapercebuts per nosaltres
mateixos.
Ahir em va passar un d’aquets fets que,
tot i ser banal, et fan pensar. Va succeir a La Caixa, a on el meu pretès agent
em va oferir un rellotge detector de caigudes, incendis i altres desgràcies que
segons ell em podria salvar la vida, una vida pel que és veia evident ,pel meu aspecte,
era precís protegir pel mòdic preu d’uns vint i pico eurets al mes.
Aleshores vaig entendre que havia
assolit un punt d’inflexió definitiu, que havia entrat, ja plenament, en el
grup de la gent gran i que l’anterior punt d’inflexió que va ser el dia que em
van deixar seure ,per primer cop, al metro, únicament havia sigut un avís
precursor del que vindría després.
De tota manera ara penso que mentre puguem
escoltar ofertes semblants amb filosofia no cal patir, com diuen els
castellans: “Ladran luego cabalgamos”
O no era així?
Sigueu feliços.
(Continuarà...)
M'ha agradat, que ladren
ResponElimina