Apunts de Lectura

2012-02-17T22:08:00.000+01:00

Chicago - Alaa Al Aswani

2012-02-12T18:14:00.003+01:00

Desprès de la magnífica obra”L’edifici Yacubian”, Aswani ens delecta amb un relat ambientat a la ciutat de Chicago protagonitzat per un grup de professors i estudiants egipcis, que fan d’ensenyats o estudien masters als Estats Units.

Novel•la coral, com és habitual en aquest autor, que ens mostra diverses tipologies de personatges i situacions versemblants, explicades amb senzillesa i efectivitat narrativa.

Aswani és dentista de professió, treballa a la seva consulta en un barri humil d’El Caire i escriu cròniques d’opinió als diaris progressistes del seu país. Actualment és un dels escriptors més llegits en llengua àrab i llegint-lo, amb la seva prosa transparent, directa, sense artificis lingüístics, comprenem que aquesta fama és merescuda.

La novel•la ens ajuda a entendre la complexitat del món islàmic, especialment quan entra en contradicció amb la vida occidental. El relat que se sustenta en diverses trames entrecreuades, no pren partit i deixa, amb un final obert, que la nostra imaginació s’enlairi.

Valoració: J J J J

Molt recomanable per conèixer les vides d’uns immigrants d’elit d’una cultura islàmica al cor de l’Imperi i, no cal dir-ho, passar una bonissima estona.

Contraindicat pels islamofobos.

Edicions 1984: 357 pag.

Charlie Parker "Bird"

2012-01-14T14:28:00.000+01:00

Una mica de bon jazz, de la ma d'en Charlie Parker, i un petit homenatge a la fotografia en aquest video trobat casualment. Escolteu, mireu i gaudiu:

Presentació del llibre: Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme - Vicent Pitarch

2012-01-12T22:30:00.001+01:00

El proper dijous, 19 de gener, a les 18:30 hores, a la Sala Nicolau d'Olwer de la seu del Institut d'Estudis Catalans, del carrer del Carme, 47, de Barcelona, hi haurà la presentació de la nova publicació de la Fundació Carles Salvador: Pompeu Fabra, l'autoritat admirada pel valencianisme, escrita per Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica i delegat de l'IEC a Castellò.

Esos cielos - Bernardo Atxaga

2011-12-24T00:43:00.000+01:00

Relat del viatge d’una dona, originària del País Basc, exconvicta per motius polítics, que acaba de sortir de la presó de Barcelona i es desplaça, de tornada, a Bilbao.

El viatge és una excusa per donar un repàs oníric a la seva vida i enfrontar els reptes que té al davant: Marginació social (és una penedida), no té feina, sense o amb poca família, assetjada per la policia per fer-la confident, etc.

Novel·la breu que es llegeix amb facilitat, i que et fa pensar amb l’aïllament dels expressos, en un context social molt polititzat, si volen canviar o allunyar-se de l’estratègia del seu partit o grup polític.

Aquest relat, a mes del que diu implícitament, deixa entreveure la problemàtica política del País Basc sense manifestar-se clarament en un sentit o altre, però exposant entre línies la violència soterrada del conflicte existent.

Valoració: ☼ ☼ ☼

Recomanable per endinsar-nos en un món desconegut.

Poc adient per caps tancats “inasequibles al desaliento”.

Ediciones B: 170 pag.

Noches blancas - El pequeño héroe - Un episodio vergonzoso - F. M. Dostoyevski

2011-11-29T20:33:00.000+01:00

Tres relats curts del gran escriptor rus, relats de joventut que es desenvolupen en un crescendo en la seva estructura i interès, des de el primer, marcadament romàntic i un xic innocent, el segon, més treballat i amb un petit heroi força divertit, fins arribar al tercer, “Un episodio vergonzoso”, punyent crítica a la societat classista del seu temps, que en la meva opinió, és el millor i està escrit en un estil que prefigura les grans novel·les més elaborades posteriors.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable pels amants de l’escriptor rus.

Contraindicat: No hi ha contraindicacions aparents, si sou lectors habituals.

Alianza Editorial: 187 pag.

El Etna en erupció

2011-11-16T23:45:00.000+01:00

El contacte entre la placa tectònica africana i l'euroasiàtica crea un punt calent. El resultat és el volcà Etna que periodicament entra en erupció.

Aquest video ens mostra l'erupció del 30/07/ 2011 (es recomana conectar els altaveus)

Bruixes - Mercè Foradada

2011-11-16T23:06:00.000+01:00

Sorprenent novel·la d’una autora, per a mi desconeguda, que tracta sobre un tema especialment delicat de la dura postguerra de la nostra Guerra Civil, tema que aborda amb especial sensibilitat i mestria.

La novel·la entrellaça les històries vivencials de dues dones, una de la nostra època i un altra situada al segle XVII, que lluiten per la seva llibertat personal, per reafirmar-se com a persones i per dignificar les seves vides enfront l’engany i la mentida.

El relat atrapa des de el començament i va adquirint intensitat a mesura que la trama de la protagonista principal avança fins a descobrir la realitat de la seva existència i dels seus orígens, i decideix , com l’anomenada bruixa del segle XVII, enfrontar-se a la dura realitat, renunciant a la possibilitat de salvar-se perdent la seva dignitat com a persona.

Novel·la intensa i emotiva, fins i tot, molt emotiva, que es llegeix sense treva i sense pausa.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable per ànimes sensibles a una realitat desconeguda i oblidada de la nostra postguerra civil.

Contraindicada als que creuen en les croades o són salvadors de les essències pàtries.

Cossetània Edicions: 187 pag.

Honrarás a tu padre - Gay Talese

2011-11-09T20:43:00.001+01:00

Relat periodístic sobre la vida de la família de Salvatore Bonano, fill de Josep Bonano, gàngster que va dirigir una de les “famílies” mafioses més poderoses de Nova York.

Seguint les pautes del nou periodisme, del periodisme literari, a l’estil de Tom Wolfe, l’autor ens explica la vida familiar dels integrants d’un clan mafiós durant els anys cinquanta – seixanta, vist des de dintre, no els fets delictius, que es deixen a l’aire, sinó la vida familiar, les relacions entre pares i fills, les interminables esperes per anar a judici, o les llargues temporades passades en pisos camuflats, esperant una trucada dels companys o l’arribada d’algun sicari.

Una vida marcada per la manca de sentiment de culpa, per l’inseguretat, per la necessitat de reafirmar-se enfront el pare, patriarca omnipotent, per l’assetjament de la policia, del FBI, dels matons de les altres famílies, etc.

Relat minuciós, detallista, potser en excés, com l'elegància extremada de l'autor, fill d'un sastre de New Jersey, que dona una mirada diferent al tant trillat tema de la Cosa Nostra.

Valoració: ☼ ☼ ☼

Recomanat pels amants dels relats sobre mafiosos (però res a veure amb "El padrino", de Mario Puzo).

Abstenir-se els que cerquen sang i fetge.

Editorial Alfaguara: 602 pag.

T'agrada l'òpera ?

2011-10-27T21:37:00.001+02:00

La Asociación Gayarre de Amigos de la Ópera, de Navarra, s´han llaçat al carrer, bé, al café, i ens han deixat aquest video genial (cal obrir els altaveus):

El túnel - Ernesto Sabato

2011-10-23T23:00:00.000+02:00

“Bastará decir que soy Juan Pablo Castel, el pintor que mató a María Iribarne”, així de contundent comença la novel•la de Sábato, situant-nos de cop i sense preavís al nucli de la trama.

Relat en primera persona, en el que el protagonista ens explica amb tot detall, els motius i l’evolució del seu pensament fins arribar a la consumació del seu crim.

És un relat contundent d’un personatge malaltís, d’una persona torturada i vacil•lant a la vorera de la bogeria, que cerca la possessió de l’esser estimat , esser que se li esmuny, o almenys a ell li sembla, entre les mans.

Novel•la psicològica existencialista, fàcil de llegir, tot i la seva temàtica torturada, que va agradar a Albert Camus i que a esdevingut un clàssic de la prosa contemporània.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable pels esperits inquiets i polèmics.

Contraindicat per les ànimes sensibles.

Editorial Planeta: 194 pag.

Opus Nigrum - Margerite Yourcenar

2011-10-23T21:47:00.000+02:00

Aquesta és la segona gran novel•la de Marguerite Yourcenar, desprès de l'extraordinaria “Las memorias de Adriano”, publicada el 1951, i de la qual recomanem la genial traducció de Julio Cortázar.

Situada en temps de la Reforma protestant de Luter i immersa en les batalles de la Contrareforma, en una època de continues guerres i crema d’heretges a la foguera, ens explica la vida de Zenon, filòsof, metge, alquimista i home que posa en dubte les creences establertes del seu temps.

Zenón porta una vida errant a la recerca d’espais de llibertat difícils d’aconseguir en aquells temps tant turbulents.

Novel•la densa, amb nombroses referències cultes a personatges de l’època i disquisicions filosòfiques que marcaran el transit entre l’alta edat mitjana i l’era moderna que esclata amb el Renaixement.

El personatge de Zenón esta inspirat, a grans trets, en Erasme de Rotterdam, i aquest fet ens porta a recomanar l’excel•lent biografia escrita per Estefan Zweig, sobre el pensador europeu, emmarcada en una gran ambientació històrica dels fets sagnants que consolidaren el pensament de l’Europa actual.

S’ha de remarcar que aquesta no és una novel•la fàcil de llegir, és compacta i cal estar despert per seguir els debats filosòfics que es plantegen en els capítols centrals, però, en conjunt, és una novel•la sòlida i penetrant que ens il•lumina tota una època.

Un altra novel•la de temàtica similar és “El hereje” de Miguel Delibes.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable pels amants dels llibres amb contingut, i de les novel•les històriques en particular.

Abstenir-se els que volen una fàcil distracció.

Circulo de Lectores: 389 pag.

El sueño del celta - Mario Vargas Llosa

2011-09-15T20:56:00.002+02:00

Biografia novel•lada de Roger Casament, patriota irlandès que va denunciar els abusos i les atrocitats del rei Leopoldo de Bèlgica al Congo i, posteriorment, les massacrés d’indis de l’Amazònia peruana, a on els obligaven a recollir cautxú en regim de semi esclavatge.

El personatge, polièdric i homosexual en una època en que això era difícil de portar, acaba convertit en un patriota independentista irlandès que patirà un final previsible.

La primera part del llibre, centrat al Congo Belga, explica, amb pels i senyals, l’explotació i el genocidi sistemàtic dels nadius d’aquelles terres, en mans dels capatassos i encarregats de la companyia del rei, que exploten el marfil i tot el que és vendible a Europa, amb afany depredador.

El relat, minuciós i detallista, està inspirat, en part, en un llibre molt interessant, “El fantasma del Rei Leopoldo”, de Adam Hochschild, que per cert, inclou un pròleg del propi Vargas Llosa, tot i que no el cita en cap de les entrevistes que he escoltat.

Aquest obra, que recomano, relata la colonització del Congo, les expedicions de Stanley, l’explotació posterior i la lluita de Casament i un periodista, E. Morel, per denunciar les atrocitats.

El relat de Vargas Llosa és repetitiu i si has llegit, com és el meu cas, les obres de Stanley i els relats de Javier Reverte sobre l’Africà (que també recomano per la seva claredat i amenitat) aporta poques novetats.

La segona part, amb Casament fet un expert en denunciar maldats, és enviat a l’Amazònia peruana on és reiteren les descripcions de les tortures i abusos infringits als indígenes, similars a les del Congo. La baixesa humana és semblant a tot arreu!

La novel•la intercala els fets del Congo i l’Amazònia amb l’estada a la presó del protagonista, degut a la seva activitat política, en un relat contrapuntístic que salta en el temps.

En la meva opinió estem davant d’una obra menor d’un autor que ha escrit obres memorables, tot i que conec lectors que l’han valorat molt positivament.

Potser el meu coneixement previ de la temàtica m’ha fet perdre interès i això fa que la meva valoració no sigui imparcial.

Valoració: ☼ ☼ ☼

Recomanable per conèixer uns fets històrics sagnants.

Contraindicada si cerquem un relat amable i distes.

Editorial Alfaguara: 464 pag.

Guerra i pau - Lev Tolstoi

2011-08-31T20:57:00.000+02:00

Finalment, desprès de llegir tants llibres, potser intrascendents, m’he enfrontat a la gran novel•la del mestre Tolstoi.

El resultat ha estat ambivalent, reconec el valor i el interès de l’obra, amb passatges magnífics, especialment els referents a l’ invasió francesa de l’any 1812, que va arribar fins a Moscou, però tanmateix te frases senceres de filosofia personal de Tolstoi que tenen un interès menor i trenquen el ritme de l’obra.

L’obra gira al voltant de les vivències de quatre famílies, totes aristocràtiques (el poble senzill no te res a fer en aquesta història, llevat de treballar pels senyors) i es desenvolupa entre Moscou, Sant Petersburg, les finques rurals dels senyors i els camps de batalla.

Però, apart dels personatges principals, hi han múltiples actors secundaris (més de 500) que fan la lectura una mica confosa si, com és el meu cas, aquesta es dilata en el temps i s’intercala amb altres lectures. És per això que es troba a faltar una guia de personatges a l’edició d’Edicions 62, defecte que he detectat altres vegades en obres cabdals d’aquesta editorial.

L’extensió de la novel•la, de més de 1.000 pagines de lletra menuda, fa que la lectura sigui llarga, i els canvis d’ambient i de personatges, un xic sobtats, ens obliga a estar molts atens per no perdre el fil de l’historia.

Els personatges de la novel•la, i especialment Pere, el protagonista principal, són descrits com essers dubitatius, alguns perduts en el seu ambient, i altres fins i tot arriben a ser, segons la meva opinió, caricaturescos. De tota manera, es tracta d'una obra d'obligada lectura que es un dels màxims exponents de la literatura del segle XIX.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable pel seu contingut històric i pel que representa a la literatura universal.

Contraindicada per a lectors sense gaire temps i amb poca paciència.

Edicions 62: 1.042 pag.

Les Conferències dels Amics de la UNESCO

2011-08-30T11:30:00.000+02:00

Els Amics de la Unesco estan preparan el cicle: Els dilluns del Mare Nostrum, bressol de cultures

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals.

El cicle constarà de les conferències següents:

4.1. La formació del Mare Nostrum.

26 de setembre de 2011

Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida. La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra. Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani. Geologia per comprendre el nostre entorn.

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món

4.2. Nova antropologia mediterrània

3 d'octubre de 2011

A Europa, l’estereotip cultural de la Mediterrània es va consolidar a través del romanticisme com un món lluminós. Més tard, els antropòlegs van definir l’àrea Mediterrània i a la segona dècada del XX els experts van discutir si veien una unitat o només diferències. Passat el temps s’ha establert un cert equilibri i malgrat les clares diferències es pot observar un cert aire de família.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània

4.3. La configuració del litoral: Els deltes i el mar, un equilibri inestable

10 d’octubre 2011

Un fenomen interessant és la presència de deltes de notable extensió. El més important és el Nil, intensament humanitzat des de temps immemorial, però hi ha també el delta del Po, indissociable de la ciutat de Venècia, o el del delta del Rodano, amb els importants «marjals» de la Camarga. Un dels més espectaculars, encara que no el més gran, és el delta de l’Ebre per la seva forta penetració mar en dins. Els deltes estan en perill i en recessió. Podem evitar-ho?

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món

4.4. Descendents d’un mateix mar

17 d’octubre de 2011

El Mediterrani ha estat el bressol de la civilització i el camí que han seguit molts pobles en la recerca de noves terres, llocs on viure, pobles per comerciar. Els pobles que vivim a la riba mediterrània al XXI som els hereus de les colonitzacions gregues, les conquestes de l'Imperi romà, les batalles medievals, el naixement de les ciutats-estats, el comerç amb Bizanci, les migracions modernes. En definitiva, cada onada del Mediterrani és la petjada del camí de l'home cap a la seva recerca d'una nova vida, d'un nou futur.

DAVID AGUSTÍ, llicenciat en Història moderna i contemporània per la UAB i professor associat de la UIC

4.5. La flora de la conca mediterrània

24 d’octubre de 2011

Una de cada deu espècies de plantes vasculars coneguda viu a la regió mediterrània, que identifiquem amb seu clima, dominat pels estius secs i els hiverns freds i humits. L’home ha cultivat a la conca mediterrània les mateixes espècies vegetals i ha compartit nombrosos intercanvis comercials i culturals durant segles. Quines conseqüències ha tingut per a les flores regionals?

JOSEP M. MONTSERRAT, biòleg, director del Jardí Botànic de Barcelona

4.6. Antropologia del mite

7 de novembre de 2011

El mite està vinculat al paper dels orígens, sigui dels déus, la fundació d’una ciutat o una estirp. Té un paper fundacional que moltes vegades vincula una genealogia a un territori per a donar-li legitimitat o per a ennoblir-se. També pot servir per a explicar històries vinculades amb la natura o com un ésser es pot convertir en un element natural per un càstig dels déus. Així, les Metamorfosis recollides per Ovidi són un clar exponent de mites que a la Mediterrània han perdurat fins avui.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània

4.7. El festí de Bacus.

14 de novembre de 2011

Viatges per la cultura del vi a la MediterràniaEl vi és un element culturalment molt vinculat amb la Mediterrània i un dels productes identificadors de la seva famosa dieta (juntament amb el blat i l'olivera). El vi afecta a tots els àmbits: societat, economia, regulacions, història, paisatge, gastronomia, salut....

FRANCESC XAVIER MEDINA, antropòleg i director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat a la UOC

4.8. La mediterrània, terra de cuines

21 de novembre de 2011

Es farà una immersió en els trets bàsics i descriptius, alhora que culturals i socials, de les cuines de la Mediterrània: oriental, occidental i meridional. Veurem la realitat d’una alimentació i pràctica culinària lligada a la geografia i al clima, però també a la tradició i el canvi, a la religió i la història, a la cultura i les formes de vida que conformen unes pautes d’un dels estils culinaris més fascinants del món.

JAUME FÀBREGA, professor d’Enogastronomia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, historiador, escriptor i consultor gastronòmic.

4.9. Música mediterrània

28 de novembre de 2011

La música viatja per camins sonors a redós dels contactes que s'estableixen entre els pobles que formen la mediterrània. Contactes entre els pobles, similituds… els camins de la música semblen divergir però es troben amb èxit quan són tractats amb respecte i sensibilitat. Sons de la Mediterrània, folk, jazz, flamenc; les tradicions populars com la mallorquina; la transmesa oral, com la música dels pagesos mentre treballaven o els sons àrabs units a la tradició literària catalana.

JORDI ROURA, músic i radiofonista

4.10. La realitat mediterrània al 2011 : present i… futur?

12 de desembre de 2011

Una visió etnohistòrica i antropològica de la Mediterrània que incidirà en els aspectes actuals de l'espai etnosistèmic que aglutina i els condicionants que implica per a un futur impredictible: les ferides dels darrers conflictes (Balcans, Palestina, Estat espanyol), les migracions sud-nord, les revolucions i revoltes (Nord d'Àfrica, Grècia, França...).

JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social i Cultural per la UB

Eugeni Onegin - A. S. Puixkin

2011-07-05T23:30:00.000+02:00

Poques vegades llegeixo un altre llibre del mateix autor a continuació del que acabo de llegir, però en aquest cas l’oportunitat ha estat ineludible perquè una bona amiga m’ha deixat aquesta obra mestra.

L’obra original estava escrita en vers però el traductor de l’excel•lent versió catalana, en Xavier Roca-Ferrer, a seguit les passes de Vladimir Nabokov, i ha preferit fer una versió en prosa més fàcil d’adaptar a la nostra sintaxis i morfologia lingüística. Per cert que Nabokov va treballar 14 anys en aquesta obra, que no supera les 200 pagines, i del seu treball en va sortir un monumental estudi, en anglès, de més de 1.000 pagines!

La novel•la ens descriu les relacions entre Eugeni Oneguin, home desenganyat de tot, i la jove Tatiana, enamorada sense esperança del nostre protagonista. Aquesta trama senzilla li permet, a l’autor, que fa de cronista a l’obra, explicar-nos i descriure l’ambient de l’època, les relacions socials, els costums, etc.

Aquest tipus de relat, innovador en aquells temps, estem parlant de 1838, va marcar un abans i un desprès a la literatura russa, de manera que Puxkin és pot considerar un autèntic renovador al conrear camins que posteriorment Tolstoi i Dostoievski ampliarien fins a límits inabastables.

La versió catalana, editada per Columna, inclou nombroses notes i una introducció i cronologia sobre la vida de l’autor i l’ambient del seu temps, i ens introdueix en els fets d’una agitada vida, que va ser manllevada durant un duel absurd quan tenia tot just 37 anys i estava en la plenitud del seu procés creatiu.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Imprescindible si volem conèixer l’evolució de la literatura a més de passar una estona molt agradable.

Abstenir-se si cerquem acció trepidant.

Editorial Columna: Cat. 271 pag.

Jorge Semprún

2011-06-09T20:57:00.001+02:00

La mort de Jorge Semprún m’agafa, casualitats de la vida, llegint “Autobiografia de Federico Sánchez”, llibre que feia temps volia llegir i que relata les seves experiències com a militant i dirigent del PC a la clandestinitat.

És el meu primer contacte amb l’obra d’aquest autor, personatge que sempre he cregut dels més honestos de la política espanyola i escriptor, ara ho puc dir, excel•lent i rigorós.

La seva evolució vital, des de el camp de concentració de Buchenwald, passant per la seva militància al partit comunista, la clandestinitat, l’expulsió del partit juntament amb Fernando Claudin, fins arribar al Ministeri de Cultura del que dimiteix al cap de dos anys (en un país on ningú dimiteix!) ens mostra un home lliure capaç d’evolucionar encara que sigui en contra del corrent establert.

La Terra segueix en plena activitat.

2011-05-28T00:31:00.001+02:00

Les noticies, altra vegada, sobre el volcà islandès, em recorden que l'activitat interna de la terra continua sense aturar-se, i això ens permet adonar-nos que l'home és molt petit davant les forces de la natura.
No puc estar-me de penjar un vídeo de l’anterior erupció del volca Eyjafjallajokul que és magnífic:

La hija del capitán - Aleksandr Pushkin

2011-05-25T23:36:00.000+02:00

Novel•la curta del cèlebre poeta i novel•lista rus que va renovar la literatura del seu temps.

Sorprenent relat d’aventures, lleugerament inversemblant, que ens explica les gestes d’un jove a les estepes del Caucas, a on esta destinat per fer la carrera militar. Allà coneix la filla del capità i. ai las, l’amor floreix amb força, amb bons i dolents tallats d’una peça que volen amargar la vida al nostre protagonista.

Novel•la lleugera, de lectura agradable si no cerques profunditat, i que, si ens situem a l’època (1836), devia ser una novetat en comparació als relats que es feien aleshores.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per passar un estona distreta sense gaires cabòries.

Contraindicada per a lectors en els que la profunditat psicològica és essencial.

Alianza Editorial: 199 pag.

Estupor y temblores - Amélie Nothomb

2011-04-27T21:43:00.000+02:00

Petita novel·la, suposadament autobiogràfica, que relata l’experiència de la protagonista, belga de naixement, a una empresa japonesa a on progressivament va fen cada cop treballs més degradants.

El relat, que en un principi és xocant i fresc en el seu plantejament, decau progressivament i, poc a poc, va perdent interès i esdevé reiteratiu (potser aquest és un mot excessiu).

Sorprèn la descripció que ens fa l’autora del caràcter japonès, molt poc favorable, així com d’humiliació constant que hi ha en les relacions laborals a l’empresa on treballa.

Tot plegat em fa pensar si ens podem prendre aquest text com representatiu d’una mena de fer “a la japonesa”.

Un altra cosa que sorprèn és el fet de que una empleada, tant poc rendible com és la nostra protagonista, pugui aguantar tot un any sencer a l’empresa.

En definitiva, m’he quedat un xic perplex i sense saber ben bé que pensar-ne. És creïble el relat? Son talment afixi les empreses japoneses?. No serà tot plegat un divertiment a costa dels nipons?

Espero alguna resposta dels amables lector del bloc que il·lumini el meu enteniment.

Valoració: ☼ ☼ ☼

Recomanable per a lector amants de l’originalitat inesperada.

Contraindicat als lectors cartesians.

Editorial Anagrama: 143 pag.

Els Onze - Pierre Michon

2011-04-15T00:05:00.002+02:00

Amb l’excusa d’explicar la gènesi d’un suposat quadre del Museu del Louvre, un quadre extraordinari que ens mostra “Els Onze” membres del Comitè de la Salud Pública, amb Robespierre al capdavant, Pierre Michon dona un repàs esfereïdor, però sense estridències, de l’època del Terror de la Revolució Francesa.

Cal llegir aquesta obra per copsar abastament la seva profunditat, la seva subtilesa plena de matisos i pinzellades, com no podia ser d’altra manera, ja que estem parlant d’un quadre.

Michon es un escriptor de poca, d’escassa obra, obra d’elaboració lenta, feixuga, reconcentrada, que ens mostra un autor de basta cultura, cultura que ens supera i, fins i tot, ens desborda. Es va donar a conèixer amb “Vides minúscules” i lentament a anat bastin un corpus literari sòlid, dens i, jo diria, quasi perfecte.

No estem però davant d’una obra amable i superficial, sinó davant d’una obra exigent, la seva lectura requereix estar atent i amb els ulls ben oberts per copsar i no perdre de vista excessives referències literàries i/o culturals.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ↑↑↑ Ens manquen estrelles !!!

Molt recomanable per a lectors atents i disposats a enfrontar-se a les dificultats.

Abstenir-se els que únicament volen passar l’estona.

Club Editor: 121 pag.

El meu següent repte, llegir " Vides minúscules"

Akhenaton, el rei heretge - Naguib Mahfuz

2011-04-06T23:02:00.001+02:00

Novel·la històrica sobre la vida del faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, que va creure en l’existència d’un déu únic, el déu Àton, i els problemes derivats de les lluites amb els sacerdots dels déus tradicionals.

Relat escrit a partir de la visió que tenen dels fets, els diversos protagonistes que participaren, d’una manera o altra. en els esdeveniments.

És una novel·la que pot semblar un relat periodístic, però que tot i la seva aparent simplicitat formal, esdevé una narració clara i transparent com les aigües del riu Nil al seu pas per Tebes.

Naguib Mahfuz demostra, en aquesta novel·la de joventut, el seu saber, el seu domini de l’escriptura, que va esclatar amb força a “El carreró dels miracles” i molts d’altres que justifiquen el Premí Nobel de Literatura de l’any 1988.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat als lectors amants de les novel·les històriques i, en general, dels relats ben escrits.

Sense contraindicacions apreciables.

Editorial Bromera: 198 pag.

L'elegància de l'eriçó - Muriel Barbery

2011-03-23T23:47:00.003+01:00

L’èxit editorial francès de l’any 2007 narra la historia d’una culta portera que amaga el seu esperit cultivat als seus veïns, aburgesats i , sovint, depreciatius envers ella.

El contacte amb una nena superdotada del cinquè pis i, especialment, amb el nou inquilí d’origen japonès, l’ajudarà a entendres, li farà canviar la vida i reafirmar la seva pròpia naturalesa d’esser pensant.

La novel·la te passatges memorables d’una tendresa i sensibilitat exquisida, especialment al entrar en escena el nou veí.

A la primera part però, la nostra protagonista s’endinsa en terrenys filosòfics sobre l’Art i la Bellesa, un xic feixucs de pair, especialment pels lectors, com jo mateix, força apressats; cal sobrepassar aquets passatges per copsar el veritable destí de la nostra estimada portera, la senyora Renée Michèle.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per a lectors sensibles, amants de la cultura i contemplatius.

Contraindicat als que rebutgen texts massa filosòfics.

Editorial 62: 288 pag.

Elogi de la meua terra i altres poemes - Antologia poètica - Carles Salvador

2011-03-16T20:58:00.006+01:00

Bromera acaba d’incorporar al seu catàleg una antologia poètica de Carles Salvador, una de les figures més importants de la nostra literatura del segle XX. Elogi de la meua terra i altres poemes, que arriba a les llibreries vora vint anys després de l’últim recull de poemes de l’autor, s’ha publicat en la col·lecció «Els Nostres Autors». Tant la selecció de poemes com la introducció han estat realitzades per Gonçal López-Pampló, professor associat de la Universitat de València.

Tot i ser un dels escriptors valencians més destacats de la primera meitat del segle XX, Carles Salvador és relativament desconegut per una part important del públic valencià. Amb aquesta antologia, Bromera vol homenatjar el poeta i convidar a llegir la seua obra, així com reconèixer la seua tasca com una veritable contribució al progrés de la nostra societat i apel·lar al valor pedagògic de la seua poesia, ben útil per a ensenyar a estimar la llengua, com ho feia ell.
Elogi de la meua terra i altres poemes constitueix un pas avant per a consolidar la presència social de la poesia de Carles Salvador, ja que juntament amb els textos més coneguts i representatius, s’hi ha inclòs altres que no havien tingut tanta repercussió i fins i tot d’altres, com ara els poemes de Cistell de fruita, que no s’havien reeditat des que Salvador els va publicar el 1954.
A més, aquest volum també recupera íntegrament els seus poemes bèl·lics. Editats per primera vegada el 1937 dins el volum Elogi de la vagància i una cua trobem els anomenats ‘cinc poemes de guerra’ que, tot i ser un poc escèptics, mostren un compromís clar amb la causa democràtica en el context de la Guerra Civil, i constitueixen un retrat viu i directe de l’experiència bèl·lica a la ciutat de València. Aquests poemes són molt valuosos no només pel seu valor testimonial, sinó també per la seua qualitat literària, que els situa en la línia d’altres com Guerra, victòria, demà, de Miquel Duran o El hombre acecha i Viento del pueblo, ambdós de Miguel Hernández.
Carles Salvador (València, 1893-1955) fou poeta, gramàtic i un dels principals promotors de la normalització lingüística al País Valencià, ja que va ser un gran divulgador de les Normes de Castelló. Es va dedicar també a la narrativa, al teatre i a l’assaig. Salvador s’autoanomenava ‘polític de l’idioma’ per ser un activista convençut que va fer, des de diversos flancs intel·lectuals, un treball constant de pedagogia en favor de la nostra llengua i cultura. Així, la seua poesia es volia moderna en el tractament dels temes i l’ús del llenguatge, però alhora es mantenia popular, accessible a aquella part de la societat que podia interessar-se per la literatura en valencià.
L’obra de Carles Salvador pot ser molt útil, a més, per a l’ensenyament de la llengua tant en Primària com en Secundària, ja que al costat de textos senzills –adequats per a analitzar la mètrica, la rima i les figures retòriques– s’hi troben d’altres més complexos, amb elements trencadors i avantguardistes, que permeten acostar-se a la modernitat literària del primer terç del segle XX.

-------------------------------------------------------------------------------------------------
Per la família de Carles Salvador, és una gran satisfacció que l'Editorial Bromera hagi tingut aquesta iniciativa que fa possible la lectura de l'obra del mestre a les noves generacions, i agraïm l’esforç a tots els que han intervingut per fer-ho realitat.

Historias de San Petersburgo - Nikolai Gógol

2011-03-13T23:20:00.001+01:00

Sorprenents contes ubicats a la ciutat de Sant Petersburg. Cinc històries que oscil·len entre la bogeria, la tendresa, la sàtira social, la fantasia i la compassió, viscudes per personatges d’orígens socials molt diversos, des de els funcionaris del govern als artistes més arruïnats i enamoradissos.

Excel·lent “El diari d’un boig”, on es mostra l’evolució malaltissa del protagonista, i la força magnètica de “El retrat”.

Els contes foren escrits entre 1835 i 1842 i tenen, al meu parer, un aire de modernitat, i fins i tot, de surrealisme, com el conte “El nas”, que havia de sorprendre en el seu temps.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Imprescindible pels amants dels contes.

Abstenir-se lectors sense imaginació.

Alianza Editorial: 250 pag.

Sunset Park - Paul Auster

2011-03-11T23:20:00.007+01:00

Com no podia ser d’altra manera, el meu fill em coneix i per Nadal em van regalar el darrer Auster, “Sunset Park”.

Es una novel·la que recupera la millor prosa d’aquest autor, a l’alçada de “Bogeries de Brooklyn” que és, segons el meu parer, una de les seves millors obres.

La novel·la es centra en les vivències de quatre joves que viuen a una casa ocupada i ens descriu els diferents punts de vista i les problemàtiques que tenen plantejades a la vida.

Paul Auster te la capacitat d’explicar-nos unes vides imaginades, que podrien ser verdaderes, amb una prosa emotiva i planera, molt descriptiva i visual.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable pels fans de l’autor

Contraindicat si anem a la recerca de veritats incontestables.

Edicions 62: 251 pag.

Avui faig 60 anys

2011-02-23T14:01:00.001+01:00

Avui faig seixanta anys. És una data com qualsevol altra però, mentalment, marca un punt d’inflexió.
Els mitjans diuen, d’un home de la meva edat, que és un home gran, que no és el mateix que un gran home.
Tu mateix et sents com sempre però, de fet, alguna vegada et deixen seure al metro o l’autobús, i això marca la diferència.
A més, amb la crisi, et veus obligat a tornar a començar, tot el que havies previst o projectat se’n a anat en orris i cal reprendre el camí, encara que estiguis una mica cansat, una mica tip.
Potser la gràcia de la vida és aquesta imprevisibilitat, aquest no saber el que passarà demà i afrontar-ho de cara (no tens altra sortida!).
Cal llavors plantejar-te nous reptes i continuar endavant perquè, com deia l’avi:

     La velletat, valencians, mal prova
     i avui comence a ser un home vell;
     els anys que faig enguany - oh, data nova! –
     em donen títol vell, per mi novell.

     Seixanta anys faig i amb alegria els porte
     com un pomell de flors i fruites d’or;
     quan cada any, si cal, els reconforte
     m’omplin de mel i goig el tou del cor.

Book: El millor dispositiu.

2011-02-16T22:00:00.003+01:00

No cal dir res més, és el millor dispositiu de coneixement.

Relato de un náufrago - Gabriel García Marquez

2011-02-05T00:25:00.003+01:00

Reportatge periodístic d‘un naufragi al Mar del Carib, i la descripció de la lluita aferrissada de l’únic supervivent durant 10 dies espantosos, desafiant el sol, la set i la fam, fins arribar a les costes de Colòmbia.

García Márquez demostra, una vegada més, el seu domini i la claredat expositiva sobre una història menor que no deixa indiferent i que posa en evidència la resistència de l’esser humà en les circumstanciés més extremes.

Mi padre y yo - J. R. Ackerley

2011-01-30T21:00:00.002+01:00

Relat autobiogràfic que analitza les relacions de l’autor amb el seu pare, home distant, del qual, a la seva mort, es descobreix que tenia una família paral•lela amb tres filles.

Aquesta sorprenent revelació propicia que el seu fill, intel•lectual de prestigi i homosexual confés i reconegut, indagui en el passat familiar.

El relat, escrit amb fina ironia, es llegeix amb fluïdesa i interès.

Destaca el capítol en el que l’escriptor descriu el inici de les seves experiències sexuals, escrit sense complexos, en el que queda palesa l’infructuosa recerca de l’Amic Ideal, recerca frustrant que acaba amb la substitució d’aquest amic per una gosa, sobre la que escriurà un llibre titulat “Mi perra Tulip”, un dels millors relats sobre la convivència entre gossos i persones que s’ha escrit.

Escriptor de obra molt curta, Ackerley era un autor que, com deia Cervantes, sempre havia de fer un altra cosa (cercar noiets) abans que escriure.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat pels amants de les biografies agosarades i diferents.

Contraindicat pels homófobos i seguidors estrictes de la moral catòlica.

Anagrama: 245 pag.

Tretze tristos tràngols - Albert Sanchez Piñol

2011-01-29T18:32:00.000+01:00

Tretze contes de l’autor de “La pell freda”, escriptor creador d’un univers original, ple d’essers peculiars, i molt personal, que esclata a “Pandora al Congo”.

Són setze contes o faules de característiques molt diferents, lleugerament inversemblants, i de temàtica molt variada.

Destaca extraordinàriament el conte “Tot el que li cal saber a la zebra per sobreviure a la sabana”, real i simbòlic com la vida mateixa.

És, en definitiva, segons el meu parer, un llibre irregular, de fàcil lectura, del que sobresurt, amb molta força, el conte assenyalat.

Valoració: : ☼ ☼

Recomanat als lectors de contes inversemblants i amb molta imaginació.

Contraindicat als lectors incrèduls i cartesians.

Edicions 62: 212 pag.

La Ruta del Sàhara - Cicle de Conferències

2011-01-23T23:25:00.003+01:00

Amics de la Unesco organitza, tots els dimarts, entre el dia 2 de febrer i el 5 d'abril, un cicle de conferencies sobre el Sàhara, amb un programa molt ambiciós, que avarca molts aspectes de la cultura, geografia, historia, etc. del gran desert de l’Àfrica.

La ONG Geòlegs del Món, ha estat convidada a participar i exposarà les característiques geològiques, hidrogeològiques i mineres d'aquest desert:

El programa és el següent:

1. El Sàhara, un mar de sorra?

De mar a mar, per sota del Mediterrani i de les cadenes muntanyoses de l'Atlas, trobem una ampla zona d'una gran sequedat, però de múltiples formes i noms. Des de les dunes als roquissars, des de les planúries a les muntanyes... la vegetació no és totalment absent i alguns oasis són exuberants. Trobem una població humana diferenciada ètnicament, lingüísticament, religiosament i provenint d'una notable quantitat d'estats.

FRANCESC ESPINET, historiador i professor de la UAB

1 de febrer de 2011

2. Dels pobladors prehistòrics als estats actuals

Des dels artistes prehistòrics que gravaren i pintaren les parets de les seves roques fins als actuals fanàtics musulmans d'al-Qaeda, el Sàhara ha estat terra de pas caravaner; però, alhora, en el seu si alguns pobles han desenvolupat cultures i civilitzacions peculiars, d'oasi o de tenda ambulant (sobretot àrabs i amazics), des dels ibadites del Mzab als tuaregs, fins a l'aparició del colonialisme europeu decimonònic i els seus hereus del segle XX, els estats actuals, que ham trossejat arbitràriament l'immens territori.

FRANCESC ESPINET, historiador i professor de la UAB

8 de febrer de 2011

3. Pintures rupestres al desert? L’art de Tassili n’Adjjer

El Sàhara no ha estat sempre un desert. Al massís d’El Tassili n’Ajjer es va descobrir un dels més bonics conjunts de pintures rupestres prehistòriques que avui es coneixen. Aquell descobriment tan sorprenent i extraordinari, quin missatge ens volia transmetre?

OLEGUER BIETE, arqueòleg; FENT HISTÒRIA-Associació Catalana d’Estudis Històrics

15 de febrer de 2011

4. Les expedicions del Museu Etnològic de Barcelona a l’Àfrica Occidental

Des de la seva fundació el Museu Etnològic de Barcelona ha fet campanyes de d’investigació, recerca i recol•lecció a Àfrica: Marroc, Guinea Equatorial, Etiòpia, Senegal i l’Àfrica Occidental. A partir dels objectes recol•lectats veurem la cultura, les tradicions, la vida quotidiana,... d’aquests pobles de l’Àfrica Occidental.

DOLORS SORIANO, conservadora del Museu Etnològic de Barcelona

22 de febrer de 2011

5. Sorra, aridesa i una rosa al desert: geologia del Sàhara

La geologia determina el paisatge i el medi natural condiciona la vida de l’home: el desert és una zona àrida, però, de què esta formada?, com és fa una duna?, quin subsòl hi ha?, és inesgotable l’aigua que condiciona els desplaçaments de les antigues caravanes?, què és un oasi? La presència de petroli o urani en el subsòl, condiciona la vida de l’entorn?

CARLES SALVADOR, geòleg i membre de Geòlegs del Món

1 de març de 2011

6. «Pell de Llarinté, Cua de Tiré»: creences i llegendes de la cultura mandinga

Els mandinga són una ètnia de l'Àfrica amb una gran riquesa de llegendes, cançons i danses, que viuen al Senegal, Gàmbia, Guinea Bissau i Malí.

KOUMERA DIAKHABY, artista, narrador de contes i membre de l'Associació d'Amics de Diakha Madina

8 de març de 2011

7. Camins solidaris: de Barcelona a Guinea Bissau

El compromís de pertànyer a una entitat que treballa voluntàriament pel desenvolupament i la cooperació a l’Àfrica Occidental permet veure i viure un altre tipus de ruta que va més enllà del seu paisatge i la seva gent: la solidaritat. S’explicaran vivències, experiències i accions, fruit d’aquest contacte amb les poblacions locals.

FELIX PERALES, membre de l’Associació SILO, Camí pel desenvolupament dels nens a Guinea Bissau

15 de març de 2011

8. Els ocells que creuen el Sàhara. Troballes al mig del desert

Cada any milions d’ocells travessen el desert del Sàhara en les seves migracions. Malgrat la barrera geogràfica de prop de 2.000 Km, on tenen escasses opcions per alimentar-se i beure aigua, els ocells la creuen dos cops a l’any, com s’ho fan?

GABRIEL GARGALLO, coordinador general de l’Institut Català d’Ornitologia

22 de març de 2011

9. Es roda al Sàhara! Històries de cine al desert

A 200 km de Marràqueix es troben els estudis Atlas Films d'Ouarzazate, conegut com el Hollywood africà. Ens endinsarem en el seu oasis per saber més sobre les pel•lícules que s'han filmat en aquesta ciutat anomenada «Porta del Desert» i altres històries de cine.

VICTÒRIA MEDINA, arqueòloga, investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la UB. Membre de FENT HISTÒRIA-Associació Catalana d’Estudis Històrics

29 de març de 2011

10. Els homes lliures (els amazics)

Actualment, al segle XXI i amb més de 14 segles d'invasions de Tamazgha per diferents grups (fenicis, vàndals, romans, àrabs, francesos, espanyols, etc.) l'interrogant que es planteja és com han pogut els amazics mantenir molts elements de la seva cultura, Llengua i visió del món malgrat tot? Qui són realment aquests pobles que moltes vegades se'ns presenten com a exòtics, altres com a rebels i altres com a bandolers.

M'HAMED ABDELOUAHED ALLAOUI, amazic, membre fundador de la Casa Amaziga de Catalunya

5 d’abril de 2011

Nota:

El cicle es clourà els dies 2, 9 i 16 de maig (són sessions complementàries i comunes a tots els cicles Altaveu) a la seu d’Amics de la UNESCO (Mallorca, 207, pral.). Per informar-vos sobre els seus continguts o sobre els possibles canvis a la programació, podeu trucar-nos o consultar el nostre web.

Lloc: Amics de la Unesco. Mallorca, 207, pral.

Horari: A les 19.15 hores

No em deixis mai - Kazuo Ishiguro

2011-01-15T20:39:00.000+01:00

L’escriptor de la magnifica obra “El que resta del dia” ens delectà amb una novel•la subtil i inquietant, que ens descriu magistralment la psicologia dels tres personatges que formen el nucli principal de l’obra, submergits en un món especial, que no revelaré, i que cap a la trentena repassen les seves vides, que han viscut junts, des de la infantesa.

Escrita en primera persona per una de les protagonistes, la novel•la recrea les vivències, els desacords, les seves perspectives de futur, etc. en un entorn programat, que l’autor, amb un complet domini de la trama, deixa entreveure molt a poc a poc.

Ishiguro és un autor de talent, que domina com ningú un relat farcit de sentiments i que ens mostra estretament les relacions psicològiques entre els tres protagonistes que estan comdemnats, en expressió de l’autor a, arribar a terme, en un temps més o menys breu.

Aquesta novel•la, com poques de les que he llegit darrerament, no és adient per a tots els paladars, ja que ànimes molt sensibles, la poden trobar excessivament inquietant...

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanable per a lectors amants dels detalls i de les novel•les psicològiques.

Contraindicada als lectors molt sensibles o apressats.

Editorial Empúries: Cat., 317 pag.

Parlem de llibres - Taller

2011-01-10T16:37:00.000+01:00

Encara esteu a temps d’apuntar-vos al taller sobre llibres del Casinet - Cotxeres de Sants, amb el professor Josep López, col•laborador d’aquest bloc.

Son 11 sessions, tots els dilluns, de 19:00 a 20:30 hores en les que es parla de diversos escriptors, bàsicament del segle XX, i es repassa la seva vida i obra.

El taller començarà, el dia 10, amb Juan Rulfo, el cèlebre autor de ”Pedro Paramo” i “El llano en llamas”.

Tot se'n va en orris - Chinua Achebe

2010-12-19T20:59:00.001+01:00

Chinua Achebe és l’escriptor nigerià més celebrat i “Tot se’n va en orris” és la seva millor obra. Aquesta novel•la forma part d’una trilogia que, lamentablement, no ha sigut traduïda en la seva totalitat.

El relat explica la vida d’una comunitat indígena a través del seu protagonista, Okonkwo, personatge rellevant del clan, que viu seguint les tradicions i els rituals de la tribu.

L’arribada de l’home blanc trencarà tot el sistema de vida de la comunitat, començant per la introducció d’una nova religió i l’establiment d’un nou poder en base a uns tribunals de justícia i la implantació d’un governador anglès, totalment aliens als costums del poblat.

La progressiva pèrdua del valors tradicionals sumirà al nostre protagonista en el desconcert que el portarà, en un rampell de rebel•lia creixent, i en mig d’una força dramàtica en augment, fins el desenllaç final.

Chinua Achebe, un dels màxims exponents de la literatura postcolonial, ha dibuixat un fresc dels efectes de la colonització sobre la societat tribal tradicional.

• Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

• Recomanat per conèixer noves realitats culturals.

• Contraindicat pels lectors que no volen remoure la seva consciència.

• Edicions 62: Cat. 212 pag.

Concert de Nadal - Coral Contrapunt

2010-12-15T20:22:00.000+01:00

La Coral Contrapunt cantarà, el proper dimarts, dia 21, a les 21 hores, el tradicional Concert de Nadal amb un recull de cançons que hem anomenat “Les nostres Nadales”.

El concert es celebrarà a l’Església de Sant Ferran, situada a la Gran Via de les Corts Catalanes, núm. 406, a tocar de la Plaça d’Espanya.

El repertori, que és una recopilació de les millors nadales que hem cantat a traves dels anys, serà el següent:

• El dimoni escuat.

• L’àngel i els pastors.

• Nadal, llum i misteri:

- La Neu.

- Nadal.

• Dormiu , bon Jesuset.

• Som al dia de Nadal.

• Matí de Nadal – Mr. Scrooge.

• Quan somrius.

• Festejos de Navidad – Nadala popular peruana.

• El caganer.

El concert esta obert a tothom per gaudir d’una vetllada musical cantada amb tot l’entusiasme del què som capaços.

Historia del Rey Transparente - Rosa Montero

2010-12-08T21:35:00.000+01:00

Interessant novel•la històrica protagonitzada per una noia adolescent que es disfressa de guerrer i comença una nova vida a l’Edat Mitjana, en l’època dels trobadors, els càtars i les lluites entre els nobles i cavallers d’aquella societat convulsa.

El relat ens mostra, d’una manera molt agradable, el sistema de vida, l’ambient i els valors morals que imperaven en aquells temps.

L’autora demostra uns profunds coneixements de l’època, tot i que, com ella confessa al final del llibre, no segueix els esdeveniments històrics cronològicament.

La novel•la, que podem definir com de cavalleries, va mes enllà del pur relat d’aventures i ens exposa, amb tota la seva cruesa, el conflicte entre l’església més intransigent i dogmàtica i el nou món trobadoresc i d’incipient llibertat, simbolitzat pel pensament càtar i els Bons Homes, que finalment seran destruïts i aniquilats a sang i foc.

Petites pinzellades fantàstiques donen al relat un lleuger toc màgic i misteriós, que ens ajuda a introduir-nos, més fàcilment, en l’ambient obscur de l’època.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per lectors amants de les novel•les històriques.

Abstenir-se lectors de temàtica molt actual.

Alfaguara: Cast., 532 pag.

Amics dels Clàssics - Editorial Barcino

2010-12-07T13:00:00.001+01:00

L'Editorial Barcino, segell editorial de la Fundació Lluís Carulla, ha posat en marxa la plataforma 'Amics dels clàssics', un projecte que pretén revalorar clàssics de la literatura escrita en català, com ara Ausiàs March, Ramon Muntaner, Bernat Metge i Jordi de Sant Jordi, de manera gratuïta.

Per acabar d'arribar al gran públic s'ha creat el web 'amicsdelsclassics.cat', on els usuaris podran inscriure's de manera gratuïta i rebre descomptes i tota mena de novetats sobre els autors i els títols de l'editorial. A més, s'ha obert un compte a Facebook per interactuar amb els lectors.

Perquè els lectors més escèptics s'atreveixin amb 'Veles e Vents' i 'Tirant lo Blanc', els primers "amics" dels clàssics rebran unes modernes samarretes amb les grafies d'Ausiàs March, Ramon Llull i Curial e Güelfa.

Periòdicament l’editorial organitzarà presentacions i lectures de les seves novetats.

En aquesta línea, el proper dijous,dia 9 de desembre, es farà la presentació de la plataforma i del nou volum ”Llibre de Fortuna i Prudència” de Bernat Metge”, de la col•lecció Els Nostres Clàssics, a la seu de L’ Institut d’Estudis Catalans situada al carrer del Carme, 47, de Barcelona, a les 19 h., amb intervenció de Salvador Giner, president de l’Institut, en Carles Duarte, director de la Fundació Lluis Carulla, Joan Santanach, coordinador de l’Editorial Barcino, i Lluís Cabre, curador del “Llibre de Fortuna i Prudència”.

Tancarà l’acte el poeta Jaume C. Pons Alorda farà una lectura del llibre de Bernat Metge.

ARA ja és aquí.

2010-11-30T18:51:00.000+01:00

La cultura catalana està de festa, tenim un nou diari en circulació i això no passa cada dia. El rotatiu genera bones vibracions, és modern, té una redacció molt jove i uns col•laboradors de luxe. Esperem que es pugui consolidar amb rapidesa.

El panorama de la premsa catalana seria més complert si un conegut diari barceloní, editat en llengua castellana, es decidís a fer una edició en el nostre idioma. La normalització lingüística ho agrairia i, de ben segur, incrementaria els seus lectors, i en conservaria alguns dels que, com jo mateix, ens estem plantejant el canvi de rotatiu.

Alrededor de tu cuello - Chimamanda Ngozi Adichie

2010-11-27T17:49:00.003+01:00

Estem davant d’un llibre de dotze relats curts que és com una alenada d’aire fresc i vigoritzant, que ens reconcilia amb la bona literatura i, que no és poc, ens obre una finestra al que anomenaria literatura de les cultures colonitzades.

L’obra és d’una jove autora nigeriana que ha estudiat escriptura creativa als Estats Units i ha creat un univers propi que oscil•la entre els problemes dels immigrants nigerians a Amèrica i els relats situats a la mateixa Nigèria, país complex i amb nombrosos problemes ètnics, corrupteles diverses i, darrerament, grans dificultats ambientals degut a la presència de petroli en el seu subsòl.

La precisió de la prosa de Chimamanda li permet descriure l’ambient i els conflictes amb aparent senzillesa, i deixant que els personatges acceptin o es revel•lint contra el seu destí sense dramatitzar.

Vaig viatjar per Nigèria pocs anys desprès de la guerra de Biafra, quan el poble igbo es va rebel•lar contra el poder central de Lagos, ciutat on es respira un ambient extremadament agressiu, ja que els espoliava els jaciments de petroli del Delta del Níger. El poble igbo va perdre la guerra i actualment les extraccions de petroli continuen a bon ritme comandades per les empreses Shell i BP, el delta esta totalment contaminat, les terres perdudes i els pescadors no poden treballar.

Tot això m’ha vingut a la memòria al llegir aquest llibre, que no fa una denuncia explicita de res però deixa entendre més del que sembla.

Un altre referent per entendre una mica el continent africà és l’obra “Ebano” de Ryszard Kapúscínski, excel•lent recopilació de les cròniques d’aquest afamat periodista recentment desaparegut. Les seves descripcions de l’ambient que es respira en una ciutat africana són insuperables, molt visuals i de lectura obligada.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per a lectors amants de noves experiencíes temàtiques.

Contraindicacions: No he detectat contraindicacions apreciables.

Editorial Mondadori: Cast.. 224 pag.

(Llibre llegit gràcies a la recomanació del blog Bugs eat books)

Un bon acudit és millor que mil paraules.

2010-11-23T17:46:00.001+01:00

He rebut per e-mail un acudit que reflexa amb pocs mots la trista situació de la nostra llengua, no cal fer més comentaris...

Poemes - Marilyn Monroe

2010-11-17T22:56:00.002+01:00

L’amic Josep López m’ha enviat aquests poemes de la Marilyn Monroe que ell personalment ha traduït del castellà.

Els poemes traspuen la soledat i la tristesa de la cèlebre actriu, mite eròtic de tots els temps, que acaba suïcidant-se l'any 1962 als 36 anys.

¡¡¡¡¡ SOLA !!!!!

¡¡¡¡¡ sola !!!!!

Estic sola.

Tan se val el que passi, sempre estic sola.

Sols cal témer la por.

En qui crec? Què és la veritat?

Crec en mi, fins i tot, en els meus sentiments més

tendres i subtils.

Perquè, a la fi tot és subtil.

Que mai es vessi la meva essència més preuada

És la força vital!

No vesseu mai la vostra preuada essència.

He volgut descobrir tots els meus sentiments.

Sense importar-me

què pogués passar.

Però.

Els meus sentiments mai aconseguiren expressar-se

amb paraules.

------------------------------------------------------------------

COM M’AGRADARIA RESTAR MORTA

! Com m’agradaria restar morta

i del tot inexistent.

Ja lluny d’aquí.

Però com partir? Sempre hi ha ponts.

El pont de Brooklyn, aquest, però, me l’estimo.

Albirat des d’aquell pont

tot és formós,
i l’aire és tan pur

quan hom el travessa.

Sempre sembla encalmat

tot i que els cotxes

circulin com a bojos. Per tant,

caldrà que sigui un altre pont,

tots els ponts tenen quelcom,
no recordo cap pont lleig.

Contrasten aquests poemes amb el relat “Una adorable criatura” que Truman Capote fa de l’actriu a “Música para camaleones”, excel·lent llibre de relats breus, on l'autor s'expressa amb la seva prosa senzilla i clara com un rierol de muntanya, segons paraules del mateix escriptor.

Capote ens mostra una Marilyn fresca, dubitativa, addicta ala tranquil•litzants, imprevisible i encantadora, què, a més, somiava en interpretar el paper d’Ofelia en els grans teatres. Qui havia de dir que tot aquest glamour acabes tant tràgicament!

Marilyn Monroe amb Truman Capote a Nova York
(1955)

Carlos Resano Vasilchik - Obra pictòrica

2010-11-14T19:54:00.003+01:00

Vaig conèixer en Carlos Resano fa uns 15 anys. Rehabilitava un edifici proper a l’Avinguda de la Diagonal. Em va sorprendre el seu cognom i , acabat d’arribar d’Argentina, el seu incipient català, que insistia a parlar-me, malgrat que jo, en una pretesa i equivocada cortesia, l’evitava.

Avui el seu domini del nostre idioma fa palès la seva intel•ligència i el seu tarannà obert.

Durant anys hem col•laborat en diverses obres, deixant-me treballar a gust, seguint el meu criteri i sense imposar-me res.
Ara, casualment, he descobert la seva faceta pictòrica. La pintura d’en Resano és potent, de traç gruixut i cromatisme accentuat, d’una plasticitat primigènia que, aquesta petita mostra, no expressa en tot el seu potencial.

La reinterpretació que fa de la pintura més clàssica i els seus olis de traç mínim però contundent auguren, si l'autor es deixa anar per una temàtica més personal, un pintor de talent que pot arribar molt lluny.

Homenots: Gaudí - Josep Pla

2010-11-10T23:31:00.001+01:00

Aquests dies, en que la Sagrada Família ha estat notícia, recomano llegir, del llibre “Homenots”, la semblança sobre Gaudí que Josep Pla escriu amb el seu preuat mestratge.

En una cinquantena de pagines, l’escriptor ens mostra els grans trets de la personalitat de l’arquitecte genial què, de sempre, ha estat per sobre de modes i escoles.

En Pla es meravella de què, el grup que era l’impulsor de les obres, li encarregues a Gaudí la construcció del Temple; per dir-ho amb les seves paraules: Com fou possible que aquest petit món de la beateria més reaccionària passés de la mediocritat reconeguda i proclamada de l’arquitecte Villar (iniciador de l’obra) al lliurament de la direcció arquitectònica al senyor Gaudí?

El relat descriu el començament de les obres, la seva lentitud, les penúries econòmiques i els atacs, talment com ara, dels elements més progressistes de l’època.

Amb pocs mots en Pla ens exposa les nombroses dificultats que va vèncer l’arquitecte i la seva obsessió per continuar, fos com fos, el seu somni.

Poemes - Josep López Badenas (II)

2010-11-08T23:46:00.001+01:00

L'amic Pep López té una fina sensibilitat que es manifesta ens uns poemes delicats i, si és el cas, molt expressius. Aquí teniu una petita mostra del seu art:

DONA D’AIGUA

Aigües quietes, transparents com
un espill, reflecteixen la imatge
d’esguard fred, absent, d’etèria bellesa
i edat sense temps.
La Dona d’aigua.
Impossible atrapar-la,
fugissera i fonedissa, quan els dits
toquen la superfície líquida
fuig -no pas per por- apareixerà
novament, -quan l’abelleixi-
per tant, l’espera és inútil.
Ella tria, quan i a qui ofereix
la seva imatge.

No dóna res. Potser, va fer-ho
alguna volta. Ningú ho sap.
La dona d’aigua escolta atenta,
no explica res, hermètica,
la seva intimitat, el seu món,
sols a ella pertanyen, fa d’espectadora.
Pren el que li sembla deixant la resta.
Talment com fan les fades i deesses
de l’Olimp,

               és... La Dona d’aigua.
---------------------------------------------------------------

EL TEMPS QUE FUIG

Dies curts vençuts per la foscor.
Lluny, queda el so de les revetlles, just un
record a la memòria. Els arbres s’han guarnit
amb tons càlids, grocs, ocres, i vermells, per
retornar a la terra l’escalfor que el sol els arrabassa.
Els mercats ofereixen els saborosos fruits de la
tardor; cantonades i places escampen
l’inconfusible olor de les parades de castanyes.
Temps per recordar als éssers que ens han deixat,
tal vegada, portarem flors en aquell racó on
                                            reposen les despulles.

Un capvespre, -els dies son tant curts!-
Ens corprenen llums i músiques prou
conegudes, plenes de bons desitjos;
després, la cantarella d’uns nens, què,
generosos reparteixen munts de diners i
suposada felicitat. Travessem el solstici,
enrere resta un altre bocí de temps.

Solquen l’espai estols d’orenetes.
Pels carrers esclaten rialles d’infants, porten
palmes, els grans rams de llorer
i d’olivera. Comprem el darrer llibre,
més endavant el menat d’herbes remeieres.
Delerosos, tastem els novells fruits primerencs.

Nits breus, fugisseres.
Aules desertes, silencioses, buides...
Música de revetlles; la màgia del foc acompanya
el solstici. Un altre tom al rellotge del temps,
d’aquest temps que ens empresona,
sense donar-nos cap opció; cal seguir-lo
fent camí, sense saber
                                 com, quan, ni on finirà.
-----------------------------------------------------------------
ESPART I OLIVERERS

                      Al pare, “el tio José”, fill de Larva (Jaén)

Empolsinats camins menen vers un mar
d’oliverers aclaparats sota un sol implacable.
Agres i pedregosos turons poblats de
matolls d’espart, farigola i ginesteres;
refugi d’escurçons i llangardaixos.

Sota la freda claror d’una lluna d’acer,
el sagal d’onze anys -no pas més- després
d’una dura jornada seguint el solc de la
rella, la cal•ligrafia que resta dibuixada
damunt la pàgina de l’extensa i àrida
planura -la seva aula-, retorna a la llar
conduint una parella de mules tant
esllomades com ell, seguit de prop
pel seu fidel ca, mestre alçant perdius
o encalçant conills i llebres, que
donen sabor i un color diferent a
les menges.

El monòton soroll de les peülles i el cant
d’un mussol solitari posen música a
la tonadilla, que conta uns amors prohibits,
resolts amb la lluentor de les navalles. Unes
migas l’esperen al redós del foc. a la
                               paret hi pengen uns rosaris.

                                                                         maig - octubre 2010

Crim i càstig - Fiòdor Dostoievski

2010-11-01T13:14:00.000+01:00

Un atac de lumbàlgia m’ha permès llegir, quasi d’una tirada,“Crim i càstig”, obra mestra de la literatura universal, que tenia pendent des de la meva llunyana joventut.

Que dir d’aquesta novel•la excepcional coneguda arreu i considerada la novel•la psicològica per excel•lència ?

El crim que comet el jove estudiant Raskòlnikov té justificació moral o teòrica ? El homes superiors estan lliures de culpabilitat ? La lluita interna de l’autor de l’assassinat per resoldre aquests dilemes és mostrat per Dostoievski d’una manera magistral i insuperable.

El pes de la culpabilitat es fa cada cop més feixuc i precipita inexorablement a un desenllaç previsible ja expressat en el mateix títol de l’obra.

Potser la pròpia vida de l’autor, condemnat a mort i indultat en el darrer moment davant de l’escamot d’execució, així com la seva vida de jugador empedreït, sempre carregat de deutes, expliquen la seva tendència a explorar els abismes de l’ànima humana que es reflexa en totes les seves obres.

La versió catalana editada per Proa l’any 1929 i reeditada fins a l’actualitat, està traduïda per Andreu Nin, l’històric dirigent del POUM que va viure a Rússia diversos anys. Josep Pla a “Homenots” fa un magnífic relat de la seva coneixença a Moscou i ens mostra, en poques pagines, els trets de la forta personalitat del dirigent polític que posteriorment seria assassinat durant la guerra civil espanyola.

Segons Pla, aquesta traducció és una de les millors que s’han fet en el seu temps, tot i que inclou expressions que estan en desús en l’actualitat.

Trobem a faltar, en aquesta edició i en general en edicions d’obres cabdals, un pròleg introductori que ens ajudi a comprendre el context de l’autor i de l’època a les persones que, com jo mateix, no som més que simples lectors.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per lectors amants de les novel•les profundes i amb contingut.

Abstenir-se lectors de best-sellers.

Editorial Proa: Cat. 602 pag.

Impedimenta

2010-10-26T21:13:00.000+02:00

El món dels blocs creix d’una manera exponencial i és difícil triar el grà de la palla.

Hi ha blocs però que de seguida veus que tenen un valor per si mateixos, pel seu contingut o pel tema que tracten.

Un d’aquests blocs és l’elabora’t pel traductor i editor Albert Lázaro - Tinaut que exposa a la llum pública els seus coneixements en llengües eslaves i l’obra dels escriptors d’aquells països, en el que ell anomena, espai de les cultures perifèriques.

El Bloc es diu Impedimenta i en ell trobareu informació referent a les cultures no escrites en les llengües dominants (anglès, francès, alemany, italià i espanyol).

Entreu-hi i remeneu, hi ha molt per descobrir, i molts autors amagats darrera de les seves “etiquetes”.

Tolstoi o Dostoievski ?

2010-10-16T14:02:00.000+02:00

Conferència a càrrec de Xènia Dyankonova, traductora i poeta, a Biblioteca Miquel Llongueras.

Interessant conferència que va destacar els aspectes més importants de la prosa, i les diferències, entre els dos autors més celebrats a Rússia.

Tolstoi és comparat a Homer en les seves precises descripcions de l’entorn i els aspectes comuns de la vida quotidiana.

Dostoievski, segons Nabokov, és molt més dramàtic, a la manera de Shakespeare, i extreu la seva inspiració del fons de l’ànima humana amb personatges generalment torturats pels remordiments, els dubtes i l’ambigüitat, és podria dir que desenvolupa l’anatomia del patiment.

El temps es tractat amb naturalitat per Tolstoi que situa els esdeveniments d’una manera lògica i situa l’acció generalment de dia, al contrari que Dostoievski on el temps és caòtic, concentrat, i a on la nit és important per a torturar-se i dubtar.

L’amor és positiu en Tolstoi, la idea final, a pesar del suïcidi d’Anna Kerenina, és que l’amor triomfa i la vida té un sentit. En Dostoievski la passió és malaltissa i generalment abocada al fracàs, la vida, en el fons, no té sentit amb una mena d’atracció per l’absurd.

Ja siguin per un o altre les nostres preferències, son dos autors imprescindibles per entendre l’evolució de la literatura del segle XIX.

Com a cloenda dues recomanacions d’unes obres acabades de traduir al català:

”El cocodril i altres narracions” – Dostoievski Editorial Accent

“El pare Sergi” - Tolstoi - Lleonard Muntaner Editor

La força d'un idioma - Poemes de Carles Salvador i Gimeno (IV)

2010-10-08T18:58:00.001+02:00

La força d´un idioma

El Grup de Teatre l'Enfilat ha presentat un espectacle sobre l'obra de Carles Salvador que inclou la lectura d'uns poemes del mestre. És una petita selecció dels poemaris "Veles i Gavines" i "Vermell en to major"

POEMES

A L'ENCESA - Veles i Gavines (1948)

Dins l´obscura mar hi ha estreles
més baixes que el cel obscur.
Des de lluny no es veuen veles
i el blau de la mar és dur.

Sols hi ha una remor somorta,
de l´onatge que ve i va,
salobre humitat i forta
olor d´algues i quitrá.

I enmig la nit sesnse lluna
quan tota la mar es bruna
i tebi el jaç de l´amor
cada barca amb sa parella
tanca de l´art la parpella…..
i sonriu el pescador.
----------------------------------------------------------

FLORAL - Vermell en to major(1929)
No vens,imatge, a mi
si no que´m fuges.
Te sento dins de mi
i les dances que fas me commouen.

Vas als meus dits
i és un nou goig el meu tacte;
i als ulls, i un somrís
decora ma faç;
i als peus, i
són alades mes passes.

Llavors t´apartes de mi
-cara imatge- i te veig
volar, au subtil,i possar-te al paper
albí.
I eres, aleshores, el vers,
el poema i el meu esperit.

------------------------------------------------------------------------

“CARLETS” VAIXELL DE JOGUINA - Veles i gavines (1948)

Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí

Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,

el núvol gris fet de glassa
i l´home bru del timó
que fuma i té molta traça
per cantar tota cançó.

Vaixell petit, de joguina,
entre llibres presoner!
Et manca un vol de gavina
i el cántic d´un mariner
per, navegant de bolina,
eixir a alta mar lleuger.

Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí;
quan el mire cada dia
veig que ell, si pogués, faria
per la mar un llarg camí.
--------------------------------------------------------------------------

CANÇO DE LA LLUERNA - Vermell en to major (1929)

Faig amb goig el meu camí
un deler sempre em governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
per el qual tots m´han de dir
          lluerna.
Soc petit com un bocí
despenjat d´estrella eterna;
transporte damunt de mi
la claror de ma llanterna
i -oh quin goig- me sento dir
          lluerna.
Mai no sé si el meu destí
menará´l pluja i galerna,
si seré com pelegrí
que no trobe cap taverna…..
Més qué hi fa? Que´m puguen dir
           lluerna.
Si m´enlairo amunt d´un bri
per fruir la vida externa
mai no manca un sér mesquí
que´m fa burla sempiterna.
No´m faig cas, si´m poden dir
           lluerna.
Per aixó faig el meu camí
i un deler sols em governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida inerna
perque tots me puguen dir
          lluerna!
-----------------------------------------------------------------------

CANÇO DE LLUNETA - Vermell en to major (1929)

A la lluneta estic
esperant l´amor.
Per on vindrà?-
pregunta el cor.
                        Les joves canten
                        la canço.
                        Elles son blanques;
                        les pendra la morenor
                        mentres esperen i canten
                        l´amor.
Per on vindrà?-
pregunta el cor.
A la lluna estic
esperant l´ amor.
                         Vindrà en un raig de la lluna
                        cantant com un rossinyol
                        si no l´espanta el volar
                        del musol.
A la lluneta estic
esperant l´amor.
Per on vindrà?
pregunta el cor.
                        Vindrà en el raig d´una estrella
                         sonant el dring del seu cor
                         si no l´espanta el xiular
                         del musol.
Per on vindrà?
pregunta el cor.
A la lluneta estic
esperant l´amor.
                         Baixarà del cel com ocell
                          embolcallat de claror.
                          No l éspantarà el mirar
                                                   ni el xiular
                                                   ni el volar
                         del musol.
Vindrà buscant la capseta
del teu cor.
Farà una dolça musica…..
                          Si alça el vol
                           quines llàgrimes als ulls
                           i quina enyor!
--------------------------------------------------------------------
Poemes de la Guerra Gran - Vermell en to major ( 1929)
HIMNE DE PAU

Ha eixit el sol.
Per primera vegada
ha eixit el sol damunt la terra.

Abans tot era dolor
i l’ombra espesa del dies
planava la vida.

Som a l´alba
i es retiren els fusells
- estels fonedissos a la prima llum dial-.

Som a l´alba i a la pau dels camps.
Els avions deturen el vol.
S´enarboren les banderes;
i els mocadors, blancs;

i els cors.
I l´alegria s´eleva com el sol
vers un migdia ple
en el qual ressona el nostre esperit tangible.
en els llavis de cada cosa.
I la mar canta amb la veu manyaga.
I l´horta riu al bes del conreu.
I la muntanya, amb sa veu ancestral,
himenetja l´hora lluenta de la Pau.
I els infants van a escola cada dia
amb una rosa als llavis,
que és el bon signe de la terra triomfadora.

Ha eixit el sol per primera vegada.
Abans tot era dolor
i ara la joia embolcalla el treball
i la fe en el pervindre.
------------------------------------------------------------------------------------
LA FONT D´ENSEGURES   - (Fira de Mostres de la muntanya, inèdit)

A la cova de la Font d´Ensegures va la gent
uns a guarir-se de mal,
altres a fer estiueg.

En la falda del Montcatil
i a l´ombra d´uns oms molts vells,

en els que el ven posa música
de molt variades veus,
raja una font crital.lina
i fresca com la que més.
L´airet amb què es vesteix
porta perfum de roser,de pinassa i de resina,
d´espígol i timonet.

El ces cada dia el pinten
de blau uns blaus angelets.
El sol, com és de muntanya,
ni dins l´agost és ardent.

Des de la Font d´ Ensegures
el paisatge que se veu
és de serres i muntanyes,
és de barrancs i masets,
és de bancals i garrigues,
és d´ocres, grisos i verds.
Hi ha muntanyes treballades
i entre paret i paret
els bancals en escaleta
tenen blats d´encantament
o el braços verds de les vinyes
o el volum dels ametlers.

Per la plaça de la Fontl
´estiuejant fa passeig;la damisel.la polida,
l´estudiant batxiller,
el capella de les monges,
l´industrial, el burgés,

el llaurador de la Plana,
l´ama grassa, l´home sec,
la senyora encodillada
que lluu l´or de seu adreç……
Les espardenyes de veta
I altres classes de calcer
assegen i beuen l´aigua
i respiren l´aire net.
.... ....   ...   ...   ...   ...
Per la plaça de la Font
l´estiuejant fa passeig
puix l´aigua tan fresca i fina,
com el cristall transparent,
al malalt dóna salut

i apetit a que la beu.

Mil sols esplèndids - Kaled Hosseini

2010-09-30T23:18:00.001+02:00

Desprès de l’èxit internacional de “El caçador d’estels” aquesta novel•la narra la relació entre dues dones afganeses des de l’entrada de les tropes soviètiques a l’Afganistan, fins a l’arribada de les tropes nord-americanes a Kabul.

La vida de les dones afganeses se’ns mostra amb tota la seva duresa, en un ambient islàmic tancat i integrista.

És revelador el procés progressiu de degradació de la dona que culmina amb l’arribada al poder dels talibans amb el seu codi moral (?), que no permet ballar, mirar la televisió, escoltar música, treballar, etc., que han de fer les vídues?, morir-se de gana directament?.

La novel•la és molt interessant, tot i que no arriba a assolir, en el meu entendre, la màgia de la novel•la anterior.

El llibre és més esfereïdor si pensem que, altra vegada, sembla que els talibans, a poc a poc, estan guanyant la partida.

Que serà d’aquest país i de les seves dones?

Puntuació: ☼ ☼ ☼

Adient per als preocupats pels esdeveniments i les condicions socials del món.

Contraindicat per als que no suporten els ambients islàmics.

Editorial Amsterdam: Cat., 366 pag.

84, Charing Cross Road - Helen Hanff

2010-09-28T20:33:00.000+02:00

La correspondència entre una escriptora nord-americana i el seu llibreter londinenc, durant 20 anys, per adquirir llibres rars i, per a mi, quasi tots desconeguts.

Aquesta relació epistolar, al principi formal, es va fent paulatinament més planera i cordial. Com la correspondència te lloc durant i desprès de la Segona Guerra Mundial, hi ha un intercanvi de paquets de menjar, des de Nord-americà cap a Anglaterra, on hi havia racionament, que ajuda a fer la relació més estreta, tot i que no deixa, en el fons de tenir un aire molt britànic.

El recull demostra un amor intens pels llibres, a pesar de que l’autora no vol saber res de les novel•les, i es fa llegir amb simpatia, cosa que tinc que agrair a l’excel•lent bloc “Bugs eat books” ( feia més de 3 anys que el tenia aparcat a la llibreria...)

De tota manera cal dir que, més enllà de la meitat, es fa una mica reiteratiu i previsible en el seu plantejament formal.

Per cert, tot i la llarga relació epistolar, l’autora no va anar a Anglaterra i no va conèixer mai el seu corresponsal.

El llibre va passar al cinema amb Anthony Hopkins i Anne Bancroft de protagonistes. La recordo vagament com molt emotiva i plena de sensibilitat.

Puntuació: ☼ ☼

Recomanable per les ànimes sensibles i amants dels llibres.

Contraindicat pels que no suporten les histories excessivament previsibles i lineals.

Editorial Anagrama: cast., 126 pag.

Mi tío Napoleón - Iraj Pezeshkzad

2010-09-22T21:11:00.009+02:00

Novel•la políticament incorrecta que ironitza sobre la classe alta iraniana a través dels embolics d’una família dominada per un personatge que es creu seguidor de Napoleó i enemic acèrrim, fins a la patologia, dels anglesos.

De lectura lleugera, escrita en forma de farsa o sainet, amb un humor càustic, irreverent, i potser una mica innocent, que em recorda, salvant les distàncies, “La conjura de los necios”.

Les literatures “no occidentals” ens donen sorpreses com aquesta i donen un aire fresc a la lectura.

Aquesta obra, publicada l'any 1973, ha estat prohibida a l’Iran des de la Revolució Islàmica de l’any 1979, evidentment els ayatolàs no tenen sentit de l’humor.

Les veritats absolutes no accepten la discrepància ni la heterodòxia.

Puntuació: ☼ ☼ ☼

Adient per a lectors sense ànim de trascendència.

Contraindicat pels ayatolàs, mul·làs, imans i, en general, persones de moral ferrea i intransigent.

Ático de los libros: 716 pag. cast.

Istanbul, Ciutat i records - Omar Pamuk (II)

2010-09-14T16:17:00.000+02:00

Memòries personals de l’autor, que confessa que mai s’ha pogut separar d’aquesta ciutat, on viu des de fa cinquanta-vuit anys, barrejades amb la constatació de la seva decadència com a centre de l’imperi otomà, esdevinguda a la caiguda del sultanat.

Records de la seva infantesa i de la seva família que esdevenen pura malenconia, com diu la primera cita del llibre: ”La bellesa del paisatge radica en la seva malenconia”. Ahmet Rasim.

Una altra cita destacada del propi autor: “La vida no pot ser dolenta quan , almenys, es pot anar al Bosfor a passejar”, i un altra més: “L’esperança és un estat infantil, la resistència de la imaginació”, aquesta més enigmàtica.

La referència a la malenconia que li produeix la ciutat, a ell personalment i als seus habitants, és constant i, potser, una mica repetitiva, però l’habilitat de l’escriptor, que per alguna raó és Premi Nobel de Literatura, es excel•lent i, les descripcions dels seus sentiments, son literatura en estat pur.

En definitiva un llibre de records, que no de memòries en sentit estricte, d’un gran nivell estilístic, tot i que, en el meu entendre, un xic reiteratiu.

          Puntuació: ☼ ☼ ☼ ☼

          Recomanable per ànimes sensibles i lectors sense presses.

          Contraindicat pels que volen acció i molts diàlegs.

          Edicions Bromera: 431 pag. en català

Dia màgic a Culla (Alt Maestrat)

2010-09-10T21:38:00.000+02:00

Poques vegades a la nostra vida hi ha un dia , un instant, màgic. El diumenge vaig tenir aquesta sort, els deus estaven al meu favor. Era un dia clar, radiant, i passejava per Culla, un bonic poble del Alt Maestrat, amb uns amics, havíem anat el dia anterior a Benassal, a la Fundació Carles Salvador, a la presentació de la reedició del llibre “Les festes de Benassal”, aconseguida desprès de no poques dificultats.

Els carrers de Culla son empedrats i les cases, també de pedra calcària, ens mostren la lluïssor d’un passat antic i ple de historia; de cop, inesperadament, en un petit racó d’un carrer estret que formava una petita placeta hi havia els integrants del Grup de Teatre "L'Enfilat", de Castelló., son un grup no professional però entusiasta que estava a punt d’assajar la representació, que faran els propers dies, a Benassal i a València, , de l’obra “ Carles Salvador, la força d’un idioma”, en aquell moment anaven a recitar els poemes i ens van convidar a escoltar-los.

Va ser un moment únic, màgic, irrepetible. Escoltar els poemes de l’avi en aquell indret, recitats amb la força, calidesa i energia dels integrants de L'Enfilat amb l’acompanyament dolç d’una guitarra, em va fer desbordar els sentiments incontroladament. Els mateixos integrants de la companyia es van emocionar al copsar el meu joiós trasbals.

L’inesperat de l’encontre, el seu entusiasme per l’obra del mestre i la seva qualitat feia encara més emotiu l’acte improvisat, i no tinc paraules per agrair a “L’Enfilat” els moments, irrepetibles, viscuts. Els desitjo un llarg camí i que els deus i les muses els acompanyin sempre.

Viatge a Escòcia

2010-09-01T23:52:00.003+02:00

És temps de vacances i com cada any aprofitem per fer un petit viatge

Aquest any el lloc escollit és Escòcia. Tot era propici, la Núria, la nostra filla gran, venia amb nosaltres i, com a professora d’anglès, teníem el tema de l’idioma resolt.

Cercar un vol econòmic i llogar un vehicle va ser senzill. La ruta a fer i l’estada al vespre ho resoldríem dia a dia amb els “bed and breakfast” i, eventualment, amb algun hotel i, si era necessari, fins i tot amb els “youth hostels”.

Que es pot dir d’Escòcia?

Paisatges de postal amb tots els tons del verd entrellaçats amb els blaus i grisos de les aigües dels llacs i cales que es van trobant a mesura que fas quilòmetres, per un territori ple de boscos i pastures, més abundants a mesura que anem cap al nord.

Granges disseminades en la immensitat d’un territori bàsicament buit, especialment a l’extrem més septentrional. Aquí intueixes la duresa de l’hivern (a les 15 hores ja es fa de nit) i a on l’amenaça de la pluja persistent és constant.

Al mirar aquests paisatges no puc evitar les referències cinèfiles i literàries que el meu imaginari personal m’imposa: “Cumbres borrascosas” de l’Emili Brontë, en els turons pelats per la força del vent, “Els ocells”, Alfred Hichcock, al veure una línia elèctrica plena de corbs, “El far del fi del mon”, al arribar a Cape Wrath, on tot fa pensar que s’acaba el mon i comença , més enllà, la “terra incognita”.

Els castells et recorden “Ivanhoe”, de Walter Scott i les pel•lícules històriques sobre les lluites pel poder entre les reines Maria Estuardo i Isabel I.

I que dir sobre el llac Ness?, que et fa transportar a la joventut, quan llegíem les darreres novetats sobre la recerca del monstre Nessi, l’últim dinosaure, espècie extingida fa ni més ni menys que 65 milions d’anys!

Tots aquests paisatges, que han quedat gravats en la meva memòria, em recorden la diversitat del nostre entorn, tot i no ser aquestes, terres llunyanes.

Amb el retorn només em queden les imatges d’uns dies, pocs, passats i viscuts amb complaença.

Fundació Carles Salvador - Activitats Estiu 2010

2010-07-29T00:10:00.004+02:00

ACTIVITATS ORGANTIZADES PER LA FUNDACIÓ CARLES SALVADOR

ESTIU 2010

DEL 27 DE JULIOL AL 5 DE SETEMBRE:

Lloc: seu de la Fundació Carles Salvador (C. de la Mola, 8)

- Exposició sobre la família Huguet de Castelló.

Organitza la Fundació Carles Salvador amb la col•laboració de la Fundació Huguet i l’Institut d’Estudis Catalans.

DIVENDRES 20 D’AGOST:

- Xerrada – col•loqui sobre els llibres de Joan Josep Rovira, "Històries de maquis als Ports de Morella", i d’Àngela Buj, "Notes lexicogràfiques sobre el Petit vocabulari de Benassal".

Lloc: Llar dels jubilats de Benassal, Hora: 18:30

Organitza la Fundació Carles Salvador amb la col•laboració de la Llar dels jubilats de Benassal.

- Actuació del grup de rock “Mal nom”.

Cicle d’actuacions CORREFOLC organitzat per la Diputació de Castelló i Metrònom, i patrocinat per l’Institut d’Estudis Catalans.

Hora: 23:00

DISSABTE 4 DE SETEMBRE:

Lloc: seu de la Fundació Carles Salvador (C. de la Mola, 8), Hora: 18:30

- Presentació de la nova edició del llibre de Carles Salvador “Les Festes de Benassal” a càrrec del Sr. Pere-Enric Barreda

- Visita a les instal•lacions de l’Aula Museu Carles Salvador i ruta guiada “Carles Salvador a Benassal”

- Lliurament de premis del II Concurs literari i fotogràfic Carles Salvador 2010

Organitza la Fundació Carles Salvador amb la col•laboració de l’Institut d’Estudis Catalans i l’Ajuntament de Benassal.

DIUMENGE 5 DE SETEMBRE:

Lloc: Saló de Rural Caixa, Hora: 18:30

- Presentació i projecció del documental restaurat “Carles Salvador: Elogi a un xiprer” a càrrec dels seus autors Joan Vergara i Alfred Ramos.

Organitza la Fundació Carles Salvador amb la col•laboració de l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació Ferrer Pastor i l’IVAC, La Filmoteca.

DISSABTE 11 DE SETEMBRE:

Lloc: Saló de Rural Caixa, Hora: 19:30

- Representació teatral de l’obra “Regal de Reis” de Carles Salvador a càrrec de la companyia de teatre l’Enfilat.

Organitza la Fundació Carles Salvador amb la col•laboració de l’ Institut d’estudis Catalans i de la Cooperativa Agrícola Benasalense.

Panoràmica de Benassal

El lector - Bernhard Schlink

2010-07-26T22:17:00.002+02:00

Estem davant d’un petit llibre però tanmateix d’una gran novel•la que, a més d’explicar una historia original, planteja diversos problemes morals.

Escrita amb sobrietat, amb una escriptura planera i sense complicacions estilístiques, ens exposa, a partir de la relació amorosa d’un jove amb una dona en la seva plenitud, una narració que deriva cap a l’època del III Reich i les seves conseqüències ètiques envers el propi poble alemany i el mateix protagonista.

L’autor, que és jutge i coneix del que escriu, ens situa davant de l’horror, el dilema del perdó i l’oblit, i el sentiment de culpabilitat.

Aquesta narració va ser portada al cinema, l'any 2008, d’una manera brillant, pel director Stephen Daldry, amb Ralph Fiennes i l'actriu britànica Kate Winslet, que va aconseguir diversos premis por la seva interpretació.

Puntuació:

☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Editorial Anagrama (castellà), pag. 203. Col. Compactos

D’aquest autor cal destacar, a més: "El regreso" i "Amores en fuga"

El Gratacel - Màrius Sampere

2010-07-22T23:09:00.002+02:00

A la Llibreria Bertrand s'ha fet una lectura dramatitzada de la primera novel•la del poeta Màrius Sampere.

“El gratacel” és una novel•la que no s’ajusta als canons habituals, és un relat sorprenent, oníric i inclassificable que em va sorprendre per la seva imaginació desbordada i el seu simbolisme implícit.

La sala on es va celebrar l’acte estava plena a vesar i el públic va escoltar els lectors, que feien el paper de diversos protagonistes de l’obra. El mateix Màrius Sampere interpretava el paper de l’Eusebi, l’home que entra en el gratacel per cercar a Zeta (Deu?) amb l’ajuda d’en Virgili (en Carles Duarte).

Un altre dels lectors era en Jordi Cervera, del qual segueixo el seu bloc, molt interessant.

En definitiva un petit tast d’un llibre estimulant i diferent que marca un punt d’inflexió en l’obra del seu autor.

"El gratacel" - Editorial Meteora

El distrito de Sinistra: Ádám Bodor

2010-07-14T23:28:00.001+02:00

Novel•la escrita l’any 1992 per un romanès que pertany a la minoria hongaresa de la regió de Transilvània.

Novel•la obscura, onírica i enigmàtica, que ens endinsa en un món asfixiant, repressor, on la personalitat dels personatges queda diluïda i la seva voluntat és menystinguda.

Metàfora d’un món afortunadament desaparegut, que anul•lava la llibertat de pensament i eliminava cap tipus d’iniciativa, però que pot reaparèixer en qualsevol moment.

De l’autor, que és un dels autors mes notables de la literatura hongaresa actual, també cal destacar “La visita del arzobispo”

Editorial Meteora: 10 anys

2010-07-06T23:28:00.005+02:00

L’Editorial Meteora acaba de fer 10 anys, publicant poesia a la col•lecció Mitilene, tota una fita en el món editorial en català.

Per celebrar-ho es van fer unes Justes Poètiques a la Llibreria Ona, amb la participació de vuit dels nostres més celebrats poetes, amb quatre duets que enfrontaven a:

Sara Bailac - Jordi Cervera

Antoni Clapés - Carles Duarte

Feliu Formosa - Marta Pessarrodona

Agustí Pons - Màrius Sampere

L’encontre va ser molt reeixit i amb força públic que feia petit el local. Els poetes ens van oferir una lectura d’una selecció de les seves obres que, considerant la seva qualitat, va fer curt l’acte.
Cal repetir actes d’aquesta mena i s’han de donar a conèixer abastament per popularitzar, en la mesura del possible, els nostres poetes.

Istanbul, ciutat i records - Orhan Pamuk

2010-07-01T00:09:00.000+02:00

Encara sou a temps, fins el 31 de juliol, per veure una petita exposició al Palau Robert sobre la visió que ens transmet de la ciutat d’Istanbul, l’escriptor Orhan Pamuk.

Des dels records d’infantesa, l’autor ens passeja per diferents barris de la ciutat del Bòsfor, al mateix temps que ell va madurant.

Si feu la visita no podreu evitar llegir el llibre i, si teniu possibilitats, viatjar a Istanbul, la mítica ciutat a cavall entre Orient i Occident.

Una cuestión personal - Kenzaburo Oé

2010-06-29T22:53:00.002+02:00

Difícil novel•la sobre el descens als inferns d’un jove que acaba de ser pare d’un fill amb una greu malformació cerebral.

Durant tres dies i tres nits navegarà perdut en un mar d’alcohol i sexe, amb una companya d’estudis, tant perduda com ell, cercant el seu camí, dubtant entre desfer-se del nadó o assumir la seva responsabilitat.

És una novel•la dura, sense concessions a un lirisme fora de lloc, escrita magistralment i que enganxa, tot i la cruesa del seu contingut, vagament existencialista.

A l’autor li van donar el Premi Nobel, l’any 1994, i és un dels millors autors de la generació posterior al celebrat Yukio Mishima. El fet de que el mateix novel•lista és pare un fill discapacitat profund, explica, en part, la temàtica d’aquesta novel•la.

Geòlegs del Món a la Jornada Paisatge i Cooperació per al Desenvolupament

2010-06-22T08:28:00.003+02:00

Geòlegs del Món ha participat a la Jornada Paisatge i Cooperació per al Desenvolupament, organitzada per l’Observatori del Paisatge de Catalunya, el 18 de juny, formant part, juntament amb les ONG Arquitectes Sense Fronteres i Enginyers Sense Fronteres, de la taula rodona:”El paisatge en la cooperació”.

El cooperant Carlos Fernandez ha explicat els projectes que G. M. porta a terme a Nicaragua i El Salvador.

Aquests projectes, centrats en delimitar les zones de risc, per inundacions, esllavissades, efectes sísmics, volcànics, etc., juntament amb les cartografies dels usos del sòl i de la valoració del impacte ambiental de l’activitat humana, permeten delimitar el territori, planificar el seu us i, en definitiva, millorar el paisatge.

A la Jornada s’ha fet pales però, les dificultats intrínseques de conjugar la nostra visió dels problemes amb la visió dels usuaris finals, així com les traves polítiques que poden sorgir al desenvolupar un projecte, quan les conclusions o recomanacions dels nostres informes afecten als poders locals.

Esllavissada al Cerro Lec - Guatemala, per efecte de les pluges de la tempesta tropical Agatha, el 7 de juny de 2010

La Judicatura: Necessita millorar.

2010-06-18T20:44:00.005+02:00

Vaig rebre una citació judicial fa set mesos. Havia de presentar-me com a testimoni a un judici, a Terrassa. La “providencia” no indicava de que és tractava, era testimoni de no sabia que. A més, si no hi anava, se m’amenaçava amb una multa de 150,25 € , ser conduït per la Policia Judicial i acusat d’un delicte d’obstrucció a la Justícia.

Durant set mesos estigué pendent de la maleïda citació, no fos cas que m'oblides del dia del judici i anessin a per mi.

Però tres dies avanç del dia assenyalat em va arribar un fax a la feina (tenien totes les meves dades...). Deia així:

“El anterior escrito presentado por el procurador Sr. Pedro Paramo únase, que el letrado Mallol Fontcalda tiene otro señalamiento el qual es anterior al del presente procedimiento, se suspende el señalamiento previsto.

Sobre la posible prescripción del delito dese traslado al ministerio fiscal por el término de tres dias para que informe sobre el mismo y a las demas partes personadas.”

Perplex, desprès de llegir diverses vegades el text em faig diverses preguntes:

• No hi ha altra manera de redactar una senzilla notificació de suspensió d’un judici?

• La sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut estarà redactada en aquests termes?

• En quin país viuen aquesta gent?

• I..., quina estructura mental tenen?

És un petit exemple però, certament, la Justícia necessita millorar.

Arquitectura milagrosa - Llàtzer Moix

2010-06-16T21:18:00.001+02:00

Interessant assaig sobre l’arquitectura espectacular, icona, que s’ha realitzat en el nostre país a partir de la construcció del Museu Guggenheim, a Bilbao.

Amb una prosa clara, concisa i entenedora, l’autor ens explica la gestació i evolució de diversos projectes arquitectònics punters.

Destaca, per la seva magnitud, el projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, com a paradigma de la simbiosi entre la política i l’arquitecte estrella, que dissenya la seva obra sense reparar en el cost del projecte, en el seu us, o en el cost del manteniment posterior.

Es pensa, bàsicament, que la forma, per si mateixa, justifica qualsevol dispendi, sense pensar, moltes vegades, amb claredat, la seva funció. I els polítics, a la manera dels antics faraons, els donen suport en un intent de passar a la posteritat com a gestors d'una magna obra.

Sortosament, la crisi actual ha fet replantejar aquesta manera de fer les coses i, fins i tot els arquitectes estrella reivindiquen ara una arquitectura més continguda i adaptada a la realitat.

He tingut un somni

2010-06-09T19:04:00.006+02:00

Estava somniant, iniciava l’enèsima reencarnació hi havia de decidir el meu futur.

Ho vaig tenir clar: President de la Generalitat de Catalunya. Tindria cotxe oficial, residència pagada i un sou que no estava gens malament: 169.446 €/any (ep! sou brut, no us penseu).

Hi havia una altra possibilitat: Vicepresident, el sou segurament seria una mica inferior, però tindria viatges i oficines a la meva disposició, a París, a Nova York, al Senegal, a l'Argentina, etc., i faria l'importantíssima tasca de cercar la petjada catalana per tot el món mundial.

Però..., potser seria complicat, només hi ha una vacant. El millor seria fer-se conseller, n'hi ha 14, el sou ja és una mica justet: 127.737 €/any, però fent estalvis segurament arribaria a final de mes.

El que tinc clar és que no seré President del Govern Espanyol, el sou ja és ridícul: 91.982 €/any, i tampoc President del Govern Britànic: 141.000 €/any, inferior al del nostre President, lloat sigui, i a més, caldria saber anglès!

De cop un bri de realitat em traspassa el cervell, començo a despertar i recordo que aquest mes l’empresa no m’ha pagat el sou, que potser tancaran i, com autònom, no tinc prestació d’atur. A més, el govern em diu que hem d’estalviar, hem gastat massa i si ens pensem que aixó és xauxa.

Una suor freda em fa despertar de cop. Ho tinc clar: Són uns bandarres!!! (*)

(*) Bandarra: Persona sense cap mena d'escrúpols. Diccionari de la Llengua Catalana.

Col·loqui amb Joan Margarit

2010-05-26T23:08:00.002+02:00

Col·loqui amb el poeta Joan Margarit a la Biblioteca Bonnemaison. Destaco dues idees interessants:

El poeta defineix el fet poètic comparant-lo amb la musica: el poeta seria el compositor, el poema la partitura i, els lectors, els musics que interpretaran el poema.

Aquesta interpretació serà única i personal per a cada lector i exigira una participació activa en el fet de la lectura i la seva comprensió.

Segons el poeta, el mon tendeix al caos (segon principi de la termodinàmica) i tenim dos forces que si oposen, La Ciència amb la tècnica associada i l'Art, que inclou la poesia.

En el seu cas, en Joan Margarit participa activament en els dos camps, i podem dir, sense temor a equivocar-nos, que gràcies a ell, el mon és una mica més ordenat.

Per comprendre la seva activitat com a poeta incluim un poema extret de la seva web que podeu clikar al títol.

   NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR
   Elles no t'abandonaran.
   Passarà el temps, s'esborrarà el desig
   -aquesta fletxa d'ombra-
   i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
   s'ocultaran en un mirall dins teu.
   Cauran els anys i avorriràs els llibres.
   Davallaràs encara,
   i perdràs, fins i tot, la poesia.
   El soroll fred de la ciutat als vidres
   anirà esdevenint l'única música,
   i les cartes d'amor que hauràs guardat
   la teva última literatura.
De l'obra "Aiguaforts"

Baltasar Garzon: Ho han aconseguit !!!

2010-05-19T22:59:00.002+02:00

Finalment els elements més conservadors de la judicatura han aconseguit apartar el jutge Baltasar Garzon de la magistratura.

El jutge Garzon és un personatge controvertit i polèmic, que ha patit des de sempre molts atacs. No puc pas jutjar la seva actuació, i si, com diuen alguns, els seus sumaris son incomplerts i mancats de rigor, però per a mi, Baltasar Garzon serà sempre el jutge que va processar al general Augusto Pinochet, aquell que l'any 1973 va prendre el poder a Salvador Allende amb el subtil i contundent mètode de bombardejar el Palacio de la Moneda, seu del govern legalment constituït. No més per això, i pel seu intent d'obrir una investigació sobre la represió del franquisme, mereix tot el meu respecte.

El jutge Garzon ha passat a l'história de la judicatura per la seva contribució a la Justícia Universal.

Que en quedarà d'aquells que el volen jutjar?

Sueños en el umbral - Fatima Mernissi

2010-05-16T22:47:00.003+02:00

Emotiva i tendra novel•la, biogràfica?, sobre la vida d’una nena petita a un harem del Marroc dels anys 50. Un dels últims harems domèstics del Marroc encara ocupat pels francesos i els espanyols.

L’autora, que ara és professora a l’ Universitat de Rabat, ens presenta l’harem cop una família ampliada, plena de ties, cosins, nebots, avis, avies, etc., i diferència l’harem del camp, molt més obert, del de la ciutat, tancat en si mateix.

Amb subtilesa reivindica l’alliberament de la dona als països àrabs i ens dona noticia d’activistes feministes de diverses èpoques.

En definitiva és un llibre molt agradable i recomanable per comprendre, una mica més, el pensament islàmic que cada dia és més present en el nostre entorn.

Homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual

2010-05-13T23:32:00.005+02:00

El passat 8 de maig la plataforma Benimaclet Viu, que agrupa les entitats cíviques d’aquest barri de València, va organitzar un homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual que foren impulsors del valencià a l’escola, en els temps difícils de la postguerra.

L’acte comença amb una visita a la tomba de Carles Salvador i la lectura del poema que va escriure amb motiu dels seus 60 anys:

Oda als seixanta anys (1953)

La velletat, valencians, mal prova

i avui comence a ser un home vell;

els anys que faig enguany - oh, data nova! –

em donen títol vell, per mi novell.

Seixanta anys faig i amb alegria els porte

com un pomell de flors i fruites d’or;

quan cada any, si cal, els reconforte

m’omplin de mel i goig el tou del cor.

Mon viure és ple de somnis i de roses

que han exornat eterns, purs ideals

i he treballat de ferm sens grosses noses

tot recolzant-me als braços amicals.

L’Amor ha estat per mi experiència

grata i dolçor que m’ha donat dos fills;

ara els meus néts, directa descendència,

fruits de ma carn, els mire com a espills.

He dedicat les hores més intenses

a l’infantil i clar ensenyament

i he procurat als xics amples defenses

per una vida sana i independent.

He pogut fer el tast de l’ambrosia

quan escrivint la llengua maternal

m’ha devallat el cel la Poesia

que ha transvasat mon cor amb goig vital.

Car no és secret que tinc per ma València

una alta amor tant ferma com els rocs;

que el cap acte en digna reverència

vers la Senyera feta amb roigs i grocs.

I així caldrà morir i moriria

sense dolors al cor i sense planys

si és que he acomplit mon deure cada dia

fins aquest jorn d’encís dels seixanta anys.

Seguidament anàrem al CEIP Carles Salvador, del barri de Benimaclet, a descobrir una placa commemorativa, i a l’Assemblea de Veïns, on és llegiren uns poemes del mestre i els xiquets ballaren i feren jocs a la plaça on va viure.

En resum, una festa popular que dignifica el barri i demostra que, a València, malgrat els darrers esdeveniments, no esta tot perdut i hi ha gent valenta que lluita per la llengua.