La frase:

" Era una mujer que con su sola presencia aligeraba la pesadumbre del vivir" - "Mujer de rojo sobre fondo gris" - Miguel Delibes

diumenge, 12 de febrer de 2017

La chica del tren - Paula Hawkins


És un dels best-sellers de la temporada, Novel·la negra d’intriga psicològica basada en les observacions realitzades des del tren d’una viatgera alcohòlica i emocionalment inestable.

La trama és potent i enganxa fàcilment tot i que el text es podria escurçar unes quantes pagines.

És un recurs efectiu que cada capítol estigui explicat, en primera persona, pels diferents protagonistes de manera que vas veien progressivament els diferents punts de vista de la mateixa història a mesura que aquesta es va desenvolupant.

De fet són les protagonistes femenines les que expressen el seu pensament en forma de diari de mati o tarda, en un espai temporal dividit en dos parts ben diferenciades. Això fa la lectura sigui àgil i amena.

Recentment s’ha estrenat una pel·lícula basada en aquesta novel·la. He sentit algun crític dient que era molt dolenta, personalment crec que és un judici exagerat, la trama es força fidel al text i, en general és entretinguda, tot i que no pot reflexa en profunditat els soliloquis psicològics dels protagonistes. Com sempre passa, traduir en imatges un text és força complex i de resultats incerts.


Valoració@  @  @

Recomanable per a tothom sense distincions.

Contraindicada si odieu les novel·les psicològiques

Editorial Planeta:  493 pag.

Per saber-ne més:    Pawla Hawkins

40.000 ciutadans no són un numeret

Carta publicada a La Vanguardia el 8/02/1951

Sr. Director,

El ministre de Justícia ha comentat que l’acte multitudinari celebrat aquest mati davant la seu del Tribunal de Justícia de Catalunya era un numeret.
Sr. Ministre; 40.000 persones no són un numeret, són un veritable desafiament al que vostès, el Govern de Madrid, representa.
No s’han adonat que per una gran majoria de catalans vostès ja no representen res?
No veuen que la seva sagrada Constitució ja no significa res per nosaltres?
Desprès dels reiterats incompliments dels compromisos adquirits amb Catalunya ja no són creïbles. Potser no podrem fer  el referèndum, potser vostès guanyaran, però no s’en sortiran perquè no han ofert res al poble de Catalunya, nomes menyspreu i espolí. La Historia els jutjarà.
Estic cansat de ser un ciutadà de segona i de viure en una colònia.

dimecres, 1 de febrer de 2017

L'abominable crim de l'Alsina Graells - Pep Coll


Pep Coll és un escriptor de contes i narracions que recullen les tradicions locals del Pirineu, on crec que radica lo millor de la seva prosa, però tanmateix s’ha llençat  a escriure novel·les, com aquesta que ens ocupa, d’ambient policial.

Al voltant d’un crim succeït a un autocar de línea, Pep Coll ironitza amb l’actuació dels diversos cossos policials que inunden el nostre país: Mossos d’Esquarda. Guardia Civil, Policia Nacional, etc.

A traves de la investigació apareixen una serie de personatges estereotipats entre els que destaca un inmigrant sense papers que protagonitza, sense cap dubte, les millors pagines del relat.

Una trama senzilla, un text lleuger, molt localista i lleugerament inversemblant condicionen l’eficàcia del relat.

Valoració@  @

Recomanable com un divertiment lleuger i intranscendent.

Contraindicat si preteneu prendre-la seriosament.

Editorial Empuries: 220 pag.

Per saber-ne més:   Pep Coll


dilluns, 14 de novembre de 2016

Estremida memòria - Jesús Moncada


Estem davant d’una novel·la potent, d’estructura complexa i lèxic enriquidor, fins i tot jo diria, excels.

La novel·la està estructurada en una introducció i quatre parts, cada part consta de 2 a 3 seccions que inclouen 7 o 8 capítols en els quals les 6 dones protagonistes i l’escrivà Agustí Montolí, ens expliquen petits bocins d’una historia que no coneixerem en la seva totalitat fins ben entrada la novel·la.

Cada 7 capítols, Jesús Moncada ens fa llegir una carta de l’editor Arnau de Roda, corregint i matisa’n el manuscrit de l’escriptor en un exercici de metaliteratura (valoracions i comentaris sobre el text que estem llegint fets per l’autor o un personatge de ficció) molt suggerent.

La gosadia de Moncada arriba al punt de introduir el propi lector i al escriptor dins de la historia ocurrida l’any 1877.

Si acceptem aquest fet irònic podrem gaudir d’un gran text que posa en dansa fins a 50 personatges i ens introdueix, un cop més, en el món mític de Mequinensa

Com diu el filòleg Ramón Sistac, la llengua de Moncada destaca per l’adjectivació, el lèxic, la complexitat sintàctica i l’ús de la fraseologia i els estereotips.

En qualsevol cas aquesta obra de Moncada és un plaer pels sentits i pel retrobament d’expressions, avui oblidades, que ens faran gaudir d’allò més.

Valoració@  @  @  @  @

Molt recomanable si som lectors una mica curosos.

Contraindacada si cerquem una novel·la de lectura rapida i despistada (cal estar atent, val la pena l’esfors).

Edicions 62:  316 pag.

Per saber-ne mésJesús Moncada   -   Metaficció irònica
   

diumenge, 23 d’octubre de 2016

El crim de mossèn Amaro - Eça de Queirós


Feia temps que no llegia una novel·la d’aquest calibre, es tracta sens dubte d’una obra mestra del Realisme portuguès.

El Realisme és un corrent literari aparegut a mitjans del segle XIX per superar l’esgotament del Romanticisme.

El Realisme es basa, entre d’altres, en cinc principis fonamentals:
§      Observació i descripció detallada de la realitat.
§      Trasllat de l’ambient rural o exòtic a la ciutat.
§      Protagonisme de la classe burgesa.
§      Anàlisi dels sentiments i la seva evolució.
§      Protagonisme femeni fonamental.

El Realisme, que s’inicia amb “La comedia humana” de Balzac i “Madame Bovary” de Flaubert, arriba tard a Portugal.

Eça de Queirós, amb la publicació, el 1874, de “El crim de mossèn Amaro”  inicia aquest corrent literari al país lusità.

Aquesta novel·la, que va produir un veritable escàndol en el seu temps, té un argument molt simple que s’intueix des de les primeres pàgines (un capella jove i fogós que s’encaterina d’una mossa jove devota i carrinclona).

Si, tot és molt senzill però, com esta escrit !

L’evolució dels personatges, bàsicament clergues corruptes i aprofitats, i beates devotes subjectes a una moral basada en el pecat i l’infern, estan descrits magistralment, amb pauses i escenes mil·limetrades que fan de la lectura un plaer que no es pot deixar fàcilment.


Certament, aquesta és una novel·la magistral, prova d’això és el fet que al Club de Lectura a on l’hem llegit, la valoració va ser unànime, cosa que jo no recordo en els darrers 15 anys.

Valoració@  @  @  @  @

Molt recomanable en tots els sentits.

Contraindicada si teniu tírria a les novel·les capellanesques.

Quaderns Crema:  612 pag.

Per saber-ne més:  Eça de Queirós  -   El Realisme Literari

diumenge, 25 de setembre de 2016

Fouché. Retrat d'un home polític - Stefan Zweig


Stefan Zweig és un gran escriptor que domina com pocs el relat historic. En aquest cas en exposa la vida de Joseph Fouché, un polític francès tot terreny que des de la Revolució Francesa, va ser ministre de la Convenció, de Napoleó i del restaurat rei Lluís XVIII.

Es va enfrontar al temut Robespierre i va sobreviure en una època en que estar en el bàndol equivocat et suposava acabar  a la guillotina.

Fouché era un home que sempre recolzava els vencedors i sabia sobreviure en qualsevol situació per adversa que fos..

Zweig coneix perfectament els fets històrics i els exposa amb claredat meridiana amb prosa precisa i brillant que fuig de la retòrica i fullaraca inútil.

Aquesta novel·la, o més aviat, aquest relat històric,  a més ens explica  situacions que en certa manera són similars als que hem viscut o vivim nosaltres en aquests moments, com és el ressorgiment, desprès de la Revolució Francesa (llegir transició) de l’especulació i l’enriquiment dels poderosos de sempre.

Desprès de llegir aquest relat tens la sensació que la historia és cíclica i que, amb matisos, tot torna a rodar en una roda o espiral infinita.

Valoració@  @  @  @

Molt recomanable per conèixer uns fets històrics interessants i uns personatges irrepetibles (o no).

Contraindicada si cerqueu algun personatge femení rellevant o no us agraden els relats històrics.

Per saber-ne més:   Joseph Fouché  -  Stefan Zweig

dilluns, 8 d’agost de 2016

También esto pasará - Milena Busquets


No hi ha cap dubte, o així em sembla, que l’escriptora Milena Busquets, i Tusquets de segon cognom, és de casa bona, potser és més encertat dir que va nàixer en una família culta, lliberal i avançada al seu temps, amb un arquitecte reconegut i una mare editora de l'editorial Lumen

La novel·la “Tambièn esto pasarà” traspua l’ambient pijo de Cadaqués que va ser característic durant uns anys del tardo franquisme i els inicis de la democràcia.

La novel·la, probablement parcialment autobiogràfica, gira al voltant de la mort de la mare de la protagonista i els sentiments desfermats per aquesta pèrdua. El consol però el troba en el sexe amb els ex-marits i l’amant de torn, en un exercici de sublimació de la mort a traves del gaudi sexual (únicament insinuat, no us penseu).

Aquests comentaris previs no m’impedeixen dir que Milena Busquets escriu i descriu els seus sentiments amb absoluta solvència i amb paràgrafs contundents. Potser el retret que se li pot fer a aquesta obra és la limitació temàtica, ja que les situacions són recurrents, força previsibles i mancades de la violència de gènere a la que ens estem acostumant darrerament. Tot és molt civilitzat, progre i més o menys glamurós.

Aquesta novel·la, acabada de publicar, va tenir un gran reso a la Fira de Frankfurt i ha estat traduïda a diverses llengües. No hi ha com tenir uns bons contactes i/o padrins!!!

Valoració@  @  @

Recomanable per a lectors curiosos de conèixer una manera de veure les coses poc habitual.

Contraindicada sinó accepteu certs ambients, potser estereotipats.

Editorial Anagrama: 172 pag.