La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 24 de desembre de 2018

Delicioso suicidio en grupo - Arto Paasilinna


Curiosa novel·la que explora la tendència dels finlandesos al suïcidi, incentivada per la soledat, la foscor, el clima, l’alcoholisme, etc.

Arran de la trobada casual de dos suïcides en el mateix escenari es forma un grup que pretén organitzar un suïcidi col·lectiu.

El viatge en autocar, cap al seu destí final, li serveix a l’autor per descriure les vicissituds i angoixes vitals de cada aspirant a la mort prematura.

La novel·la tracta el tema amb delicadesa i un fi toc d’humor que facilita la lectura, però aquest tractament no evita que en el fons el relat sigui una crítica ferotge a la nostra manera de viure actual, que ens deixa a mercè de la soledat i el desassossec.

La novel·la és molt llegible, de prosa senzilla i directa, tot i que, a la fi, és una mica repetitiva.

L’autor, totalment desconegut per nosaltres, és molt famós a Finlàndia, amb una extensa obra publicada.

Valoració:  @  @  @

Recomanable en general (ha tingut molt bona acollida al Club de Lectura de la Biblioteca Vapor Vell).

Contraindicada si teniu tendències depressives.

Circulo de Lectores:  255 pagines.

Per saber-ne mésArto Paasilinna.

dimarts, 27 de novembre de 2018

"El laberinto de las aceitunas" - Eduardo Mendoza


Aquesta és una nova aventura que té com a protagonista el detectiu boig que va començar a apareixer a “La cripta embrujada”.

És una novel·la negra que limita amb l’absurd en una historia recargolada innecessariament i que se suposa que ha de ser molt divertida, cosa però que no s’ha complert en el meu cas.

Destaca, de tota manera, la riquesa del llenguatge que utilitza el protagonista, amb un lèxic antic, recargolat i força cerimoniós que delata la extensa cultura de l’escriptor.

Desprès de llegir aquest relat i, fa uns dies, “La ciudad de los prodigios”, comentada en aquest blog en una entrada del 21 de setembre d’aquest any, he arribat a la conclusió que Eduardo Mendoza és un escriptor sobrevalorat, probablement per les seves connexions polítiques amb l’esquerra més progre i formal.

Mendoza té facilitat i enginy per escriure, però alguna cosa li manca a les seves novel·les, en el meu humil parer, que no m’acaba de convèncer.
 
Valoració@  @

Poc recomanable a menys que vulgueu unicament passar una estona distreta e intranscendent.

Editorial Seix Barral304 pagines.

Per saber-ne mésEduardo Mendoza

dissabte, 24 de novembre de 2018

"Historia de mis calles" - Francisco González Ledesma



Interessant autobiografia d’un reputat periodista i escriptor de novel·les populars escrites amb el pseudònim de Silver Kane, per l’Editorial Bruguera.

Nascut l’any 1927 i desaparegut l’any 2015, la seva llarga vida li va permetre ser testimoni de la historia convulsa del nostre país.

De família humil, va estudiar d’advocat i periodisme tot pagant-se els estudis treballant a l’Editorial Bruguera a un ritme d’una novel·leta per setmana fins, tot passant pel “Correo Catalán”, esdevenir redactor en cap de “La Vanguardia”, en un ascens social notable.

L’escriptura de González Ledesma és molt senzilla, propera i directa. A traves de la seva vida ens explica la nostra historia, des de la postguerra fins els nostres dies.

Hem llegit aquesta autobiografia a dos Clubs de Lectura i ha agradat a tothom amb una unanimitat poques vegades aconseguida. Els lectors s’identifiquen amb les vivències de l’autor, probablement perquè al ser d’una certa edat coneixen de primera má aquelles èpoques dures de la postguerra i el franquisme.
Es tracta dons d’una autobiografia interessant que no deixa indiferent a ningú.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per coneixer el nostre passat quotidià.

Contraindicada si cerquem un relat amb vides heroiques.

Editorial Planeta: 450 pagines.

Per saber-ne més: Francisco González Ledesma
  

dijous, 22 de novembre de 2018

Carta a La Vanguardia__


Sr. Director

La trampa urbana

17:45 Camino tranquil·lament pel carrer Tarragona i de cop i volta el peu dret s’enfonsa dins el desconegut i caic a terra en planxa. Resto uns segons immòbil assimilant el que ha passat i revisant l’estat del meu cos. Sembla que no m’he trencat res però em sento masegat.

Un amable vianant m’ajuda a aixecar-me i puc veure que un registre dels semàfors o l’enllumenat public, de dimensions considerables, no té la tapa corresponent. Passa gent, això s’ha d’avisar. Truco al 012: M’informen que aquesta conversa sera enregistrada. Marqui el 1 per... ,marqui el 2 per..., i aixì fins el 5. Quant parlo amb l’operador em diu que he de trucar al 010 perque això  és cosa de l’ajuntament.
Com soc obedient truco al 010 i em tornen a dir que la conversa serà enregistrada i que marqui, etc. etc. Finalment puc parlar amb un operador i puc denunciar el fet i el perill que representa pels vianants. Acabada la conversa un ordinador al qual no he sigut presentat pretén fer-me una enquesta sobre el servei. Penjo emprenyat.

Espero una estona, no passa res, he de marxar, finalment amb un amable vianant arrosseguem un contenidor de brossa i el posem mig tapant el forat.

21:30 Torno a passar per l’ indret i no han fet res. Tot segueix igual. Penso amb les avies i avis que podrien haver-se trencat el maluc i arruïnar, un xic més, a la Seguretat Social. Però estic content, ara sé que si un dia tinc un accident greu i puc arribar a tenir forces per trucar al 010 o al 012 un amable contestador gravarà els darrers instants de la meva mort per la posteritat.

Cordialment,

Carles Salvador Sales

Carta publicada a La Vanguardia amb el títol "Soc obedient", el dia 24/11/2018, i en el qual encara no han substituït la tapa desapareguda.             

dilluns, 19 de novembre de 2018

Algú com tú - Xavier Bosch


Algú com tu (Paperback)Xavier Bosch ens planteja una novel·la rosa de trama inversemblant, en la que una dona casada té una relació extra matrimonial, de 4 dies, que marcarà tota la seva vida.

Tot plegat segueix els clixés més habituals, l’afer passa a Paris, el protagonista és un home excepcional que ho té tot, bona planta, cultura, bon conversador, atent, detallista, etc.

Llegint aquesta novel·la he descobert qui vull ser en la propera reencarnació: el Jean Pierre, el protagonista d’aquest conte de fades!

Dit això, situat i acceptant aquest entorn i plantejament, la novel·la passa bé, especialment en el tram final a partir del moment de la separació dels protagonistes.

Resultat d'imatges de xavier boschDe fet aquest relat, Premi Ramon Llull, ha originat una gran controvèrsia al Club de Lectura del Vapor Vell i ens hem quedat sorpresos que una novel·la d’aquestes característiques fos el detonant de tanta polèmica.

Valoració:  @  @ 

Recomanable com a novel·la rosa lleugera.                 

Contraindicada si cerqueu literatura més consistent.

Editorial Planeta:  352 pagines.

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Cròniques del Parkinson ( VIII )


Ja ha passat l’estiu i estem entrats a la tardor. La malaltia segueix el seu curs inexorable i els tremolors s’han incrementat lleugerament, a més, a la tarda hi ha dies que tinc un neguit intern difícil de controlar, però seguim,,,

Hem començat el Club de Lectura a l’associació amb la lectura de la novel·la “El lector del tren de les 6:27”, del francès Jean-Paul Didierlaurent. És una novel·la diferent i sorprenent, amb uns personatges tendres que es fan estimar. Hi ha 8 persones inscrites i a la primera sessió erem 6 persones. El proper dia comentarem “El laberinto de las aceitunas” d’Eduardo Mendoza, relat, entre negre i humoristic,explicat pel seu protagonista, un detectiu sorgit del frenopàtic.

S’ha fet la Festa Solidaria contra el Parkinson amb resultats una mica, al meu entendre, decebedors. El local, a l’antiga fabrica Damm, era un xic desmarxat, massa gran, amb les diferents activitats desconnectades entre si, disperses i sense possibilitat de fer propaganda exterior ni posar musica que atregui al personal. És una llàstima perquè la causa s’ho mereixia.

Hi ha bones noticies sobre futurs tractaments. A l’Universitat de Barcelona han experimentat un nou component químic que sembla que atura la malaltia i fins i tot arriba a regenerar part de les cèl·lules malmeses. Ara per ara ho han experimentat amb cucs amb Parkinson (?), a vegades els científics són increïbles, i ara faran proves amb ratolins parkinsonians cedits per la Fundació Michael J. Fox, fundació creada per l’actor de la pel·lícula “Regreso al futuro”, al que van diagnosticar la malaltia als 28 anys i desprès d’un any de profunda crisi alcohòlica va ressorgir i crea aquesta fundació de referència mundial, a la que estic subscrit i m’informa  periòdicament de les seves activitats de recerca i divulgació.

Aquesta fundació és un model que em fa pensar que a nosaltres ens caldria un organisme similar o semblant a la Fundació Carreras o Pasqual Maragall, per donar a conèixer la malaltia i recollir fons per la investigació. És dur pensar-ho però ens fa falta un famós implicat.

Sigueu feliços.
(Continuarà...)

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Gegants de gel - Joan Benesiu



Novel·la de frontera, de límits, que és desenvolupa a Ushuaia, a la Terra del Foc, a l’Argentina més austral.

En aquest lloc remot es reuneixen, en un bar d’una polonesa, un grup de personatges que  cerquen la solitud i estar lo més lluny possible de les seves vides torturades i insòlites.

Així, al voltant d’una taula de bar, cadascun explica la seva vida, la seva història.

Són histories potents, de repressió, tortura i activisme polític (Xile, Mèxic, Argentina), d’amors perduts, etc.

Tot plegat però està farcit de cites cultes i pensaments filosòfics, ben escrits, però que a la llarga llastren una mica el text i li resten frescor.

Valoració:  @  @ o tres a tot estirar.

Recomanable si voleu fugir a l’hemisferi austral.

Contraindicat si no teniu motius per fugir i esteu prou bé a on esteu (valgui la redundància).

Edicions Periscopi: 296 pagines.