La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimecres, 26 de maig del 2010

Col·loqui amb Joan Margarit

Col·loqui amb el poeta Joan Margarit a la Biblioteca Bonnemaison. Destaco dues idees interessants:
El poeta defineix el fet poètic comparant-lo amb la musica: el poeta seria el compositor, el poema la partitura i, els lectors, els musics que interpretaran el poema.
Aquesta interpretació serà única i personal per a cada lector i exigira una participació activa en el fet de la lectura i la seva comprensió.

Segons el poeta, el mon tendeix al caos (segon principi de la termodinàmica) i tenim dos forces que si oposen, La Ciència amb la tècnica associada i l'Art, que inclou la poesia.
En el seu cas, en Joan Margarit participa activament en els dos camps, i podem dir, sense temor a equivocar-nos, que gràcies a ell, el mon és una mica més ordenat.
Per comprendre la seva activitat com a poeta incluim un poema extret de la seva web que podeu clikar al títol.

   NO LLENCIS LES CARTES D'AMOR
   Elles no t'abandonaran.
   Passarà el temps, s'esborrarà el desig
   -aquesta fletxa d'ombra-
   i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
   s'ocultaran en un mirall dins teu.
   Cauran els anys i avorriràs els llibres.
   Davallaràs encara,
   i perdràs, fins i tot, la poesia.
   El soroll fred de la ciutat als vidres
   anirà esdevenint l'única música,
   i les cartes d'amor que hauràs guardat
   la teva última literatura.
De l'obra "Aiguaforts"

dimecres, 19 de maig del 2010

Baltasar Garzon: Ho han aconseguit !!!

Finalment els elements més conservadors de la judicatura han aconseguit apartar el jutge Baltasar Garzon de la magistratura.
El jutge Garzon és un personatge controvertit i polèmic, que ha patit des de sempre molts atacs. No puc pas jutjar la seva actuació, i si, com diuen alguns, els seus sumaris son incomplerts i mancats de rigor, però per a mi, Baltasar Garzon serà sempre el jutge que va processar al general Augusto Pinochet, aquell que l'any 1973 va prendre el poder a Salvador Allende amb el subtil i contundent mètode de bombardejar el Palacio de la Moneda, seu del govern legalment constituït.  No més per això, i pel seu intent d'obrir  una investigació sobre la represió del franquisme, mereix tot el meu respecte.
  El jutge Garzon ha passat a l'história de la judicatura per la seva contribució a la Justícia Universal.
 Que en quedarà d'aquells que el volen jutjar?

diumenge, 16 de maig del 2010

Sueños en el umbral - Fatima Mernissi

Emotiva i tendra novel•la, biogràfica?, sobre la vida d’una nena petita a un harem del Marroc dels anys 50. Un dels últims harems domèstics del Marroc encara ocupat pels francesos i els espanyols.

L’autora, que ara és professora a l’ Universitat de Rabat, ens presenta l’harem cop una família ampliada, plena de ties, cosins, nebots, avis, avies, etc., i diferència l’harem del camp, molt més obert, del de la ciutat, tancat en si mateix.

Amb subtilesa reivindica l’alliberament de la dona als països àrabs i ens dona noticia d’activistes feministes de diverses èpoques.

En definitiva és un llibre molt agradable i recomanable per comprendre, una mica més, el pensament islàmic que cada dia és més present en el nostre entorn.

dijous, 13 de maig del 2010

Homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual

El passat 8 de maig la plataforma Benimaclet Viu, que agrupa les entitats cíviques d’aquest barri de València, va organitzar un homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual que foren impulsors del valencià a l’escola, en els temps difícils de la postguerra.
L’acte comença amb una visita a la tomba de Carles Salvador i la lectura del poema que va escriure amb motiu dels seus 60 anys:

   Oda als seixanta anys (1953)

   La velletat, valencians, mal prova
   i avui comence a ser un home vell;
   els anys que faig enguany - oh, data nova! –
   em donen títol vell, per mi novell.

   Seixanta anys faig i amb alegria els porte
   com un pomell de flors i fruites d’or;
   quan cada any, si cal, els reconforte
   m’omplin de mel i goig el tou del cor.

   Mon viure és ple de somnis i de roses
   que han exornat eterns, purs ideals
   i he treballat de ferm sens grosses noses
   tot recolzant-me als braços amicals.

   L’Amor ha estat per mi experiència
   grata i dolçor que m’ha donat dos fills;
   ara els meus néts, directa descendència,
   fruits de ma carn, els mire com a espills.

   He dedicat les hores més intenses
   a l’infantil i clar ensenyament
   i he procurat als xics amples defenses
   per una vida sana i independent.

   He pogut fer el tast de l’ambrosia
   quan escrivint la llengua maternal
   m’ha devallat el cel la Poesia
   que ha transvasat mon cor amb goig vital.

   Car no és secret que tinc per ma València
   una alta amor tant ferma com els rocs;
   que el cap acte en digna reverència
    vers la Senyera feta amb roigs i grocs.

   I així caldrà morir i moriria
   sense dolors al cor i sense planys
   si és que he acomplit mon deure cada dia
   fins aquest jorn d’encís dels seixanta anys.

Seguidament anàrem al CEIP Carles Salvador, del barri de Benimaclet, a descobrir una placa commemorativa, i a l’Assemblea de Veïns, on és llegiren uns poemes del mestre i els xiquets ballaren i feren jocs a la plaça on va viure.
En resum, una festa popular que dignifica el barri i demostra que, a València, malgrat els darrers esdeveniments, no esta tot perdut i hi ha gent valenta que lluita per la llengua.