La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes de la Terra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poemes de la Terra. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de juny del 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

-  III  -

La Platja

Camino per la platja deserta
i els meus peus deixen empremtes,
a la sorra fina.

Empremtes que les onades
aniran esborrant,
com s’esborra la meva memòria
al pas fugisser del temps.

On queden els records en aquesta horabaixa?

El sol de ponent
pinta el cel de colors daurats,
groguencs i ataronjats,
abans d’arribar la foscor de la nit.

Camino per la platja
i el fil daurat dels meus pensaments
es trenca en mil bocins
per la remor de les onades.

Camino per la platja
i veig els pescadors immòbils,
a la vora de la mar,
pendents del fil,
com qui espera l’impossible.

Camino, i no puc parar
perquè els meus pensaments
m’aclaparen,
i sento, lluny de mi,
una veu que em crida
i segueixo caminant
fins que arriba la nit.

                        Barcelona, 20/06/2014

dilluns, 2 de juny del 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I I -                                                                                

El penya-segat

Les onades desgastaven
el penya-segat vertiginós,
la roca dura, aparentment immutable,
a poc a poc s’anava esmicolant.

Els meus ulls no ho veien,
el meu temps, el nostre temps,
és massa curt.

Però el desgast és evident
si la teva mirada sap veure,
els estralls en el rocam,
les escletxes, les esberles, les fractures...

El pas del temps queda marcat,
el penya-segat recula,
inexorablement, inevitablement.

Res és permanent a la Natura,
tot és fugisser, tot és efímer.
Nosaltres no ho veurem
però el seu destí, el nostre destí,
és inexorable.

dimarts, 13 de maig del 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I -

El inici dels temps

Tota la matèria concentrada,
esperant el moment decisiu,
l’esclat definitiu,
que s’expandirà eternament.

Sabem del inici dels temps,
però no sabem res del que hi havia prèviament...

La nostra ignorància ens empeny
a cercar veritats relatives,
Però, que sabem en realitat?

Cerquem en el passat per afirmar-nos,
amb l’esperança efímera de dominar,
la Natura.

Caminem a les palpentes dissipant,
a poc a poc,
la foscor,
la ignorància,
el desconeixement.

Malgrat tot: Avancem!

                                    Barcelona, 7 de maig de 2014