La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dissabte, 21 de juny del 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

-  III  -

La Platja

Camino per la platja deserta
i els meus peus deixen empremtes,
a la sorra fina.

Empremtes que les onades
aniran esborrant,
com s’esborra la meva memòria
al pas fugisser del temps.

On queden els records en aquesta horabaixa?

El sol de ponent
pinta el cel de colors daurats,
groguencs i ataronjats,
abans d’arribar la foscor de la nit.

Camino per la platja
i el fil daurat dels meus pensaments
es trenca en mil bocins
per la remor de les onades.

Camino per la platja
i veig els pescadors immòbils,
a la vora de la mar,
pendents del fil,
com qui espera l’impossible.

Camino, i no puc parar
perquè els meus pensaments
m’aclaparen,
i sento, lluny de mi,
una veu que em crida
i segueixo caminant
fins que arriba la nit.

                        Barcelona, 20/06/2014

divendres, 20 de juny del 2014

Victus - Albert Sanchez Piñol


Albert Sanchez Piñol ha escrit un “best seller” agradable que, a més, ens informa dels fets del 1714 i els seus prolegòmens.


Aixó no és poca cosa, però el to deliberadament jocós i despreocupat, en la meva opinió, no era necessari i li resta credibilitat.

La novel·la té una primera part, molt interessant, que ens informa de l’art militar de l’època. La segona part ens il·lustra sobre els orígens del conflicte, i una tercera, potser una mica massa extensa, amb el desenllaç, de tots conegut.

L’autor demostra que s’ha documentat amb escreix i, en aquest aspecte, és d’agrair els seus esforços per il·luminar la nostra ment sobre un conflicte, les conseqüències del qual encara patim 300 anys desprès.

Aquest efecte positiu l’he pogut constatar a la Llibreria Navarro, a on el propietari em comentava que persones d’arrels castellanes i poc simpatitzants amb l’anomena’t “procés”, li havien dit que desprès de llegir aquesta novel·la històrica, entenien més el nostre capteniment.
 
Valoració:   @  @  @

Recomanat per conèixer millor els fets de 1714.

Contraindicat si ja esteu tips del tema o cerqueu una obra literària excelsa.

Editorial La Campana: 591 pag.

dijous, 19 de juny del 2014

Poemes d'allà endins

Impotència

La mirava fixament
però ella no em veia,
els seus ulls reflectien
la seva tristesa interior.

Que podia fer per ajudar-la?

Em sentia inert, impotent,
calia fer alguna cosa,
però els meus esforços eren balders.

Voldria oferir-li el món sencer,
una glopada d’autoestima,
de seguretat,
de confiança.

Però no ens deixava fer res,
es consumia lentament
i ens sentíem impotents.

Que hem fet per arribar a aquest extrem?

Les nostres esperances s’esvaeixen
però hem de seguir, hem de continuar,
hem de pensar,
que no tot està perdut,
esmicolat,
desestructurat.

Algun dia sortirà el Sol
i veurem algun estel a l’horitzó,
algun dia renaixerà l’esperança.
  
                              Can Rial, 17/06/2014

Wilt s'ha perdut - Tom Sharpe


Tom Sharpe va crear el personatge de Wilt, professor d’institut laboral o taller ocupacional, i va fer fortuna amb milers de lectors i vendes quantioses, però d’alguna manera va quedar atrapat pel personatge.

La novel·la que comento és, segons el meu entendre, la darrera de l'escriptor amb aquest protagonista insegur, atabalat, sempre amb bones intencions però habitualment fregant la catàstrofe.

Que puc dir d’aquesta novel·la? Bé, és fresca, de fàcil lectura, intranscendent i inversemblant, però té una gran virtut, et fa passar una estona distreta, lluny de la densitat d’algunes novel·les d’autor consagrat.

Aquest és el seu gran mèrit, distreure el personal i fer-nos oblidar, per un instant, les nostres cabòries i, això seria fantàstic, algun passavolant poc habituat a la lectura, descobrirà que hi ha tot un món màgic dintre d’un llibre.

Valoració:  @  @  @

Recomanat pels que necessiten desconnectar sense grans pretensions.

Contraindicat pels lletraferits empedreïts.

Editorial Columna: 246 pag.  
                               

dissabte, 14 de juny del 2014

Qumran - Carles Duarte i Montserrat


Heus ací un poema del poemari " Qumran" que forma part del "Tríptic hebreu".

                                                      On eres tu quan vaig crear la Terra?
                                                                                     Targum de Job
                                                                                             Job, 38.2
 Ni jo ni aquest deler de fer
que m’omple els dies,
ni la mà que contempla el meu gest,
ni els ulls que riuen
dels fills que hem engendrat.

Res d’això no existia
quan vas crear la Terra.

Ets anterior al temps
i arreu hi ha el teu silenci;
interpreto tan sols un instant
d’aquell somni que llavors et va néixer.


Qumran: Vall situada al desert de Judea a on es van trobar els Manuscrits de la Mar Morta.

divendres, 13 de juny del 2014

Jan Karski - Yannick Haenel


 Estem davant d’una petita obra mestra, que podríem classificar entre biografia, relat de no-ficció i novel·la psicològica, tot en ú.

Jan Karski va ser un polonès que durant la II Guerra Mundial va entrar a la Resistència del seu país i feia de missatger amb els resistents de l’exili. L’any 1942 dos jueus el fan entrar al gueto de Varsòvia encomanant-li que vagi a veure els Aliats i denunciï l’extermini nazi.

Jan Karski travessa Europa, en ple conflicte, arriba a Londres i va als Estats Units per difondre el seu missatge i aconseguir que els Aliats facin alguna cosa.

Però ningú se l’escolta o, si l’escolten, no el senten. Aquesta evidencia i la frustació conseqüent perseguirà a Jan Karski durant decennis i li farà pensar en el fi de la Humanitat.

Curiosament el seu consol és contemplar el quadre de Rembrandt “El Genet Polonès” penjat a un museu de Nova York.

Aquest és un llibre colpidor que ens mostra un altra cara del horror del Holocaust i de com la política pot empènyer als homes a ser insensibles al dolor dels altres.

Yannick Haenel he rebut diversos premis a França per aquesta obra, tot i que alguns autors l’han acusat de plagi per ser massa fidel a les memòries de Jan Karski o per fabular excessivament amb els seus sentiments.
  
Valoració@  @  @  @  @

Recomanat per conèixer més a fons la realitat del nostre món.

Contraindicat si no volem endinsar-nos en el que som capaços.

Editorial Empúries: 143 pag.

dilluns, 2 de juny del 2014

QUADERN DE FRACTURES - Poemes de la Terra

- I I -                                                                                

El penya-segat

Les onades desgastaven
el penya-segat vertiginós,
la roca dura, aparentment immutable,
a poc a poc s’anava esmicolant.

Els meus ulls no ho veien,
el meu temps, el nostre temps,
és massa curt.

Però el desgast és evident
si la teva mirada sap veure,
els estralls en el rocam,
les escletxes, les esberles, les fractures...

El pas del temps queda marcat,
el penya-segat recula,
inexorablement, inevitablement.

Res és permanent a la Natura,
tot és fugisser, tot és efímer.
Nosaltres no ho veurem
però el seu destí, el nostre destí,
és inexorable.