La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

divendres, 25 de juliol del 2014

Juli Cèsar - William Shakespeare


Rellegeixo la cèlebre obra de Shakespeare, de tots coneguda i que no ofereix cap sorpresa formal. Feia 23 anys que l’havia llegida i, de fet, no en tenia cap record.

Segons l’obra, Brutus, un dels potencials assassins, té un debat intern entre la fidelitat i l’estima envers Juli Cèsar i el rebuig pel fet que acabi convertint-se en un dictador menystenint el Senat.

Finalment Brutus participa en la conjura i assassina Cèsar clavant-li un punyal.

És aleshores que aquest, ferit de mort, exclama la cèlebre dita: “Tu també fill meu?”

Llegeixo la versió traduïda per Salvador Oliva, molt acurada i amb nombroses anotacions a peu de pagina, força detallades.
 
L’obra, escrita entre 1590 i 1599, ha esdevingut un clàssic de l’escena teatral i ara em manca que la tornin a representar en els nostres escenaris per anar-hi corrents.

Valoració@  @  @  @  @

Recomanada per a tothom sense distincions.

Contraindicada si no ens agrada llegir teatre.

dijous, 24 de juliol del 2014

La utilidad de lo inútil - Nuccio Ordine


Nuccio Ordine ens presenta un potentíssim manifest de les coses aparentment inútils: la literatura, l’art, la ciència, l’amor, etc.

Amb l’ajuda de cites dels grans autors i pensadors clàssics i contemporanis defensa la necessitat de l’estudi i de l’art, i rebutja el mercantilisme imperant, cada cop amb més força, a la universitat, a l’àmbit de la cultura i a les relacions humanes en general.

Defensa la tolerància, el respecte a les idees dels altres i refusa de ple el concepte de “veritat absoluta” que ens porta al fanatisme, la repressió i les matances en nom de la veritat suprema, ja sigui divina o humana.

Aquest manifest, de fàcil lectura, ens ajuda a reflexionar i a prendre consciència de que el que és veritablement enriquidor no són els bens materials, sinó el coneixement , i encara diria més, el camí cap el coneixement, camí que no té fi, però en el camí està l’enriquiment.

Valoració@  @  @  @  @  ­­­

Recomanat i imprescindible per a tothom, especialment per als joves que han de fer el camí.


Sense contraindicacions a menys que rebutgem pensar una mica de tant en tant.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Els quaderns de Malte - Rainer Maria Rilke


Rainer Maria Rilke ha escrit el que es considera la primera novel·la contemporània.

No se exactament el que aixó vol dir, el que si que tinc clar és que és una de les novel·les de més difícil comprensió que he llegit mai.

“Els quaderns de Malte” són una sèrie de reflexions del protagonista Lauris Malte Brigge, poeta primerenc, que instal·lat a Paris experimenta les vivències de la gran ciutat, juntament amb remembrances de la seva infantesa i evocacions de preterits reis o aristòcrates de Dinamarca o França.

Tot aixó i més exposat sense un ordre aparent i sense solució de continuïtat.

Quan era jove aquesta novel·la es va posar de moda a la Facultat de Lletres i alguns la portàvem amunt i avall amb la pretensió, santa innocència, de que així augmentava la nostra minsa capacitat de lligar al bar del soterrani de la facultat, a on vaig passar més hores de les degudes.

Vaig passejar-la una temporada però lamento dir que no vaig llegir gran cosa d’aquesta obra i la meva capacitat de seducció no es va incrementar substancialment.

Ara 45 anys després l’he llegit, fent un esforç, no diré titànic, però si notable, i constato que la meva capacitat de comprensió del text és modesta i limitada.

De tota manera però, el text te un quelcom de fascinant que t’atrapa i t’obliga a continuar, tot i que ha vegades penses, que estic fent llegint un relat que s’esmuny com aigua entre els dits, però continues i continues i penses que més endavant en un altra lectura i amb ajuda d’algun treball acadèmic en trauràs l’entrellat i la teva autoestima pujarà de nivell.

I per verificar-ho consultes la Wikipedia i el resultat és encara pitjor, que si la novel·la recrea el món del psicoanàlisis, l'existencialisme, el món oníric, etc. (deu ser a causa de la relació de l’autor amb Lou Andreas Salomé, deixeble de Sigmund Freud)

Una cosa que em fascina de la traducció feta pel professor Jordi Llovet, diuen que excel·lent, és la seva capacitat per establir connexions entre passatges del text i, per exemple, un poema de Baudelaire, aixó demostra un fons cultural impressionant, un fons que em fa sentir autèntica enveja intel·lectual.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanada pels amants de les lectures difícils i complexes que no s’espanten per res.

Contraindicada si únicament cerquem un divertiment.

El Cercle de Viena: 226 pag.
  

dijous, 3 de juliol del 2014

La ciudad de los ángeles caídos - John Berendt


John Berendt ha escrit un relat de “no ficció” sobre la ciutat de Venècia des de els dies del incendi de l’opera de “La Fenice” fins a la seva reconstrucció, seguint, a més de la investigació policial dels fets, la vida de la ciutat.

L’autor utilitza la metodologia amprada per Truman Capote a la celebre “A sang freda”, de manera que es mou i parla amb uns i altres per tota la ciutat intentant desvetllar-nos alguns dels seus secrets, paradoxes i mentides.

La prosa és àgil, ben estructurada i amena, potser però, se li pot retreure la fixació de l’autor per les elits de la ciutat, comtes, marquesos, nobles i milionaris, en general, personal que fan de Venècia un dels centres de la “jet set” internacional.

Molt interessant és la història sobre les batalles per apoderar-se del llegat del poeta Ezra Pound i de les baralles internes de la societat filantròpica “Save Venice” per aconseguir el poder.

Aquestes histories ens mostren que ni la literatura ni la filantropia estan lliures de la cobdícia i la vanitat humana.

John Berendt va destacar en el seu primer llibre de “no ficció”: “Mitjanit en el jardí del bé i del mal”, portada al cinema per Clint Eastwood amb gran èxit.

En definitiva, aquest és un llibre entretingut, que ens parla d’una ciutat mítica i màgica, a traves d’uns personatges que estan, la majoria, per sobre del bé i del mal.

Puntuació@  @  @  @

Recomanable per coneixer altres perspectives de la vida poc habituals.

Contraindicada si ens carreguen els personatges sofisticats i lleugerament pedants.

Editorial Mondadori. 366 pag.

Poemes d'allà endins

- II -

A tu, mentre et contemplo

Ressegueixo el teu cos
amb la punta dels meus dits
àvids de tendresa.

Admiro les formes dels teus pits
i onades de desig
omplen els meus sentits.

Contemplo les corbes dels teus malucs
i no puc controlar
el impuls d’abraçar-te.

Et miro als ulls
i em fonc en la seva calidesa,
com un nàufrag al mig de l’oceà.

Et contemplo i desitjo,
que aquest instant,
assoleixi l’infinit.

                 Barcelona, 3/07/2014