La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 16 de juliol de 2014

Els quaderns de Malte - Rainer Maria Rilke


Rainer Maria Rilke ha escrit el que es considera la primera novel·la contemporània.

No se exactament el que aixó vol dir, el que si que tinc clar és que és una de les novel·les de més difícil comprensió que he llegit mai.

“Els quaderns de Malte” són una sèrie de reflexions del protagonista Lauris Malte Brigge, poeta primerenc, que instal·lat a Paris experimenta les vivències de la gran ciutat, juntament amb remembrances de la seva infantesa i evocacions de preterits reis o aristòcrates de Dinamarca o França.

Tot aixó i més exposat sense un ordre aparent i sense solució de continuïtat.

Quan era jove aquesta novel·la es va posar de moda a la Facultat de Lletres i alguns la portàvem amunt i avall amb la pretensió, santa innocència, de que així augmentava la nostra minsa capacitat de lligar al bar del soterrani de la facultat, a on vaig passar més hores de les degudes.

Vaig passejar-la una temporada però lamento dir que no vaig llegir gran cosa d’aquesta obra i la meva capacitat de seducció no es va incrementar substancialment.

Ara 45 anys després l’he llegit, fent un esforç, no diré titànic, però si notable, i constato que la meva capacitat de comprensió del text és modesta i limitada.

De tota manera però, el text te un quelcom de fascinant que t’atrapa i t’obliga a continuar, tot i que ha vegades penses, que estic fent llegint un relat que s’esmuny com aigua entre els dits, però continues i continues i penses que més endavant en un altra lectura i amb ajuda d’algun treball acadèmic en trauràs l’entrellat i la teva autoestima pujarà de nivell.

I per verificar-ho consultes la Wikipedia i el resultat és encara pitjor, que si la novel·la recrea el món del psicoanàlisis, l'existencialisme, el món oníric, etc. (deu ser a causa de la relació de l’autor amb Lou Andreas Salomé, deixeble de Sigmund Freud)

Una cosa que em fascina de la traducció feta pel professor Jordi Llovet, diuen que excel·lent, és la seva capacitat per establir connexions entre passatges del text i, per exemple, un poema de Baudelaire, aixó demostra un fons cultural impressionant, un fons que em fa sentir autèntica enveja intel·lectual.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanada pels amants de les lectures difícils i complexes que no s’espanten per res.

Contraindicada si únicament cerquem un divertiment.

El Cercle de Viena: 226 pag.
  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada