Estem davant d’una novel·la
potent, d’estructura complexa i lèxic enriquidor, fins i tot jo diria, excels.
La novel·la està estructurada en
una introducció i quatre parts, cada part consta de 2 a 3 seccions que inclouen 7 o
8 capítols en els quals les 6 dones protagonistes i l’escrivà Agustí Montolí,
ens expliquen petits bocins d’una historia que no coneixerem en la seva
totalitat fins ben entrada la novel·la.
Cada 7 capítols, Jesús Moncada
ens fa llegir una carta de l’editor Arnau de Roda, corregint i matisa’n el
manuscrit de l’escriptor en un exercici de metaliteratura (valoracions i
comentaris sobre el text que estem llegint fets per l’autor o un personatge de
ficció) molt suggerent.
La gosadia de Moncada arriba al
punt de introduir el propi lector i al escriptor dins de la historia ocurrida
l’any 1877.
Si acceptem aquest fet irònic
podrem gaudir d’un gran text que posa en dansa fins a 50 personatges i ens
introdueix, un cop més, en el món mític de Mequinensa
Com diu el filòleg Ramón Sistac,
la llengua de Moncada destaca per l’adjectivació, el lèxic, la complexitat
sintàctica i l’ús de la fraseologia i els estereotips.
En qualsevol cas aquesta obra de
Moncada és un plaer pels sentits i pel retrobament d’expressions, avui
oblidades, que ens faran gaudir d’allò més.
Valoració: @ @ @
@ @
Molt recomanable si som lectors una mica curosos.
Contraindacada si cerquem una novel·la de lectura
rapida i despistada (cal estar atent, val la pena l’esfors).
Edicions 62: 316 pag.
Per saber-ne més:
Jesús Moncada - Metaficció irònica
