La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dilluns, 14 de novembre de 2016

Estremida memòria - Jesús Moncada


Estem davant d’una novel·la potent, d’estructura complexa i lèxic enriquidor, fins i tot jo diria, excels.

La novel·la està estructurada en una introducció i quatre parts, cada part consta de 2 a 3 seccions que inclouen 7 o 8 capítols en els quals les 6 dones protagonistes i l’escrivà Agustí Montolí, ens expliquen petits bocins d’una historia que no coneixerem en la seva totalitat fins ben entrada la novel·la.

Cada 7 capítols, Jesús Moncada ens fa llegir una carta de l’editor Arnau de Roda, corregint i matisa’n el manuscrit de l’escriptor en un exercici de metaliteratura (valoracions i comentaris sobre el text que estem llegint fets per l’autor o un personatge de ficció) molt suggerent.

La gosadia de Moncada arriba al punt de introduir el propi lector i al escriptor dins de la historia ocurrida l’any 1877.

Si acceptem aquest fet irònic podrem gaudir d’un gran text que posa en dansa fins a 50 personatges i ens introdueix, un cop més, en el món mític de Mequinensa

Com diu el filòleg Ramón Sistac, la llengua de Moncada destaca per l’adjectivació, el lèxic, la complexitat sintàctica i l’ús de la fraseologia i els estereotips.

En qualsevol cas aquesta obra de Moncada és un plaer pels sentits i pel retrobament d’expressions, avui oblidades, que ens faran gaudir d’allò més.

Valoració@  @  @  @  @

Molt recomanable si som lectors una mica curosos.

Contraindacada si cerquem una novel·la de lectura rapida i despistada (cal estar atent, val la pena l’esfors).

Edicions 62:  316 pag.

Per saber-ne mésJesús Moncada   -   Metaficció irònica
   

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada