La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimarts, 30 de novembre del 2010

ARA ja és aquí.

La cultura catalana està de festa, tenim un nou diari en circulació i això no passa cada dia. El rotatiu genera bones vibracions, és modern, té una redacció molt jove i uns col•laboradors de luxe. Esperem que es pugui consolidar amb rapidesa.

El panorama de la premsa catalana seria més complert si un conegut diari barceloní, editat en llengua castellana, es decidís a fer una edició en el nostre idioma. La normalització lingüística ho agrairia i, de ben segur, incrementaria els seus lectors, i en conservaria alguns dels que, com jo mateix, ens estem plantejant el canvi de rotatiu.

dissabte, 27 de novembre del 2010

Alrededor de tu cuello - Chimamanda Ngozi Adichie


Estem davant d’un llibre de dotze relats curts que és com una alenada d’aire fresc i vigoritzant, que ens reconcilia amb la bona literatura i, que no és poc, ens obre una finestra al que anomenaria literatura de les cultures colonitzades.

L’obra és d’una jove autora nigeriana que ha estudiat escriptura creativa als Estats Units i ha creat un univers propi que oscil•la entre els problemes dels immigrants nigerians a Amèrica i els relats situats a la mateixa Nigèria, país complex i amb nombrosos problemes ètnics, corrupteles diverses i, darrerament, grans dificultats ambientals degut a la presència de petroli en el seu subsòl.
La precisió de la prosa de Chimamanda li permet descriure l’ambient i els conflictes amb aparent senzillesa, i deixant que els personatges acceptin o es revel•lint contra el seu destí sense dramatitzar.

Vaig viatjar per Nigèria pocs anys desprès de la guerra de Biafra, quan el poble igbo es va rebel•lar contra el poder central de Lagos, ciutat on es respira un ambient extremadament agressiu, ja que els espoliava els jaciments de petroli del Delta del Níger. El poble igbo va perdre la guerra i actualment les extraccions de petroli continuen a bon ritme comandades per les empreses Shell i BP, el delta esta totalment contaminat, les terres perdudes i els pescadors no poden treballar.

Tot això m’ha vingut a la memòria al llegir aquest llibre, que no fa una denuncia explicita de res però deixa entendre més del que sembla.

Un altre referent per entendre una mica el continent africà és l’obra “Ebano” de Ryszard Kapúscínski, excel•lent recopilació de les cròniques d’aquest afamat periodista recentment desaparegut. Les seves descripcions de l’ambient que es respira en una ciutat africana són insuperables, molt visuals i de lectura obligada.

Valoració ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per a lectors amants de noves experiencíes temàtiques.

Contraindicacions: No he detectat contraindicacions apreciables.

Editorial Mondadori: Cast.. 224 pag.

                                 (Llibre llegit gràcies a la recomanació del blog Bugs eat books)

dimarts, 23 de novembre del 2010

Un bon acudit és millor que mil paraules.

He rebut per e-mail un acudit que reflexa amb pocs mots la trista situació de la nostra llengua, no cal fer més comentaris...

            

dimecres, 17 de novembre del 2010

Poemes - Marilyn Monroe

L’amic Josep López m’ha enviat aquests poemes de la Marilyn Monroe que ell personalment ha traduït del castellà.

Els poemes traspuen la soledat i la tristesa de la cèlebre actriu, mite eròtic de tots els temps, que acaba suïcidant-se l'any 1962 als 36 anys.

¡¡¡¡¡ SOLA !!!!!

¡¡¡¡¡ sola !!!!!
Estic sola.                                                                                            
Tan se val el que passi, sempre estic sola.
Sols cal témer la por.
En qui crec? Què és la veritat?
Crec en mi, fins i tot, en els meus sentiments més
                                                     tendres i subtils.
Perquè, a la fi tot és subtil.
Que mai es vessi la meva essència més preuada
És la força vital!
No vesseu mai la vostra preuada essència.
He volgut descobrir tots els meus sentiments.
Sense importar-me
què pogués passar.
Però.
Els meus sentiments mai aconseguiren expressar-se
                                                             amb paraules.
------------------------------------------------------------------

COM M’AGRADARIA RESTAR MORTA

! Com m’agradaria restar morta                                                              
i del tot inexistent.
Ja lluny d’aquí.
Però com partir? Sempre hi ha ponts.
El pont de Brooklyn, aquest, però, me l’estimo.                          
Albirat des d’aquell pont
tot és formós,
i l’aire és tan pur
quan hom el travessa.
Sempre sembla encalmat
tot i que els cotxes
circulin com a bojos. Per tant,
caldrà que sigui un altre pont,
tots els ponts tenen quelcom,
no recordo cap pont lleig.

Contrasten aquests poemes amb el relat “Una adorable criatura” que Truman Capote fa de l’actriu a “Música para camaleones”, excel·lent llibre de relats breus, on l'autor s'expressa amb la seva prosa senzilla i clara com un rierol de muntanya, segons paraules del mateix escriptor.
Capote ens mostra una Marilyn fresca, dubitativa, addicta ala tranquil•litzants, imprevisible i encantadora, què, a més, somiava en interpretar el paper d’Ofelia en els grans teatres. Qui havia de dir que tot aquest glamour acabes tant tràgicament!














Marilyn Monroe amb Truman Capote a Nova York
(1955)

diumenge, 14 de novembre del 2010

Carlos Resano Vasilchik - Obra pictòrica

Vaig conèixer en Carlos Resano fa uns 15 anys. Rehabilitava un edifici proper a l’Avinguda de la Diagonal. Em va sorprendre el seu cognom i , acabat d’arribar d’Argentina, el seu incipient català, que insistia a parlar-me, malgrat que jo, en una pretesa i equivocada cortesia, l’evitava.
Avui el seu domini del nostre idioma fa palès la seva intel•ligència i el seu tarannà obert.
Durant anys hem col•laborat en diverses obres, deixant-me treballar a gust, seguint el meu criteri i sense imposar-me res.
Ara, casualment, he descobert la seva faceta pictòrica. La pintura d’en Resano és potent, de traç gruixut i cromatisme accentuat, d’una plasticitat primigènia que, aquesta petita mostra, no expressa en  tot el seu potencial.

La reinterpretació que fa de la pintura més clàssica i els seus olis de traç mínim però contundent auguren, si l'autor es deixa anar per una temàtica més personal, un pintor de talent que pot arribar molt lluny.


dimecres, 10 de novembre del 2010

Homenots: Gaudí - Josep Pla

Aquests dies, en que la Sagrada Família ha estat notícia, recomano llegir, del llibre “Homenots”, la semblança sobre Gaudí que Josep Pla escriu amb el seu preuat mestratge.

En una cinquantena de pagines, l’escriptor ens mostra els grans trets de la personalitat de l’arquitecte genial què, de sempre, ha estat per sobre de modes i escoles.

En Pla es meravella de què, el grup que era l’impulsor de les obres, li encarregues a Gaudí la construcció del Temple; per dir-ho amb les seves paraules: Com fou possible que aquest petit món de la beateria més reaccionària passés de la mediocritat reconeguda i proclamada de l’arquitecte Villar (iniciador de l’obra) al lliurament de la direcció arquitectònica al senyor Gaudí?

El relat descriu el començament de les obres, la seva lentitud, les penúries econòmiques i els atacs, talment com ara, dels elements més progressistes de l’època.

Amb pocs mots en Pla ens exposa les nombroses dificultats que va vèncer l’arquitecte i la seva obsessió per continuar, fos com fos, el seu somni.


dilluns, 8 de novembre del 2010

Poemes - Josep López Badenas (II)

L'amic Pep López té una fina sensibilitat que es manifesta ens uns poemes delicats i, si és el cas, molt expressius. Aquí teniu una petita mostra del seu art:

DONA D’AIGUA

Aigües quietes, transparents com
un espill, reflecteixen la imatge
d’esguard fred, absent, d’etèria bellesa
i edat sense temps.
La Dona d’aigua.
Impossible atrapar-la,
fugissera i fonedissa, quan els dits
toquen la superfície líquida
fuig -no pas per por- apareixerà
novament, -quan l’abelleixi-
per tant, l’espera és inútil.
Ella tria, quan i a qui ofereix
la seva imatge.

No dóna res. Potser, va fer-ho
alguna volta. Ningú ho sap.
La dona d’aigua escolta atenta,
no explica res, hermètica,
la seva intimitat, el seu món,
sols a ella pertanyen, fa d’espectadora.
Pren el que li sembla deixant la resta.
Talment com fan les fades i deesses
de l’Olimp,

               és... La Dona d’aigua.
---------------------------------------------------------------

EL TEMPS QUE FUIG

Dies curts vençuts per la foscor.
Lluny, queda el so de les revetlles, just un
record a la memòria. Els arbres s’han guarnit
amb tons càlids, grocs, ocres, i vermells, per
retornar a la terra l’escalfor que el sol els arrabassa.
Els mercats ofereixen els saborosos fruits de la
tardor; cantonades i places escampen
l’inconfusible olor de les parades de castanyes.
Temps per recordar als éssers que ens han deixat,
tal vegada, portarem flors en aquell racó on
                                            reposen les despulles.

Un capvespre, -els dies son tant curts!-
Ens corprenen llums i músiques prou
conegudes, plenes de bons desitjos;
després, la cantarella d’uns nens, què,
generosos reparteixen munts de diners i
suposada felicitat. Travessem el solstici,
enrere resta un altre bocí de temps.

 Solquen l’espai estols d’orenetes.
Pels carrers esclaten rialles d’infants, porten
palmes, els grans rams de llorer
i d’olivera. Comprem el darrer llibre,
més endavant el menat d’herbes remeieres.
Delerosos, tastem els novells fruits primerencs.

Nits breus, fugisseres.
Aules desertes, silencioses, buides...
Música de revetlles; la màgia del foc acompanya
el solstici. Un altre tom al rellotge del temps,
d’aquest temps que ens empresona,
sense donar-nos cap opció; cal seguir-lo
fent camí, sense saber
                                 com, quan, ni on finirà.
-----------------------------------------------------------------
ESPART I OLIVERERS

                      Al pare, “el tio José”, fill de Larva (Jaén)

Empolsinats camins menen vers un mar
d’oliverers aclaparats sota un sol implacable.
Agres i pedregosos turons poblats de
matolls d’espart, farigola i ginesteres;
refugi d’escurçons i llangardaixos.

 Sota la freda claror d’una lluna d’acer,
el sagal d’onze anys -no pas més- després
d’una dura jornada seguint el solc de la
rella, la cal•ligrafia que resta dibuixada
damunt la pàgina de l’extensa i àrida
planura -la seva aula-, retorna a la llar
conduint una parella de mules tant
esllomades com ell, seguit de prop
pel seu fidel ca, mestre alçant perdius
o encalçant conills i llebres, que
donen sabor i un color diferent a
les menges.

 El monòton soroll de les peülles i el cant
d’un mussol solitari posen música a
la tonadilla, que conta uns amors prohibits,
resolts amb la lluentor de les navalles. Unes
migas l’esperen al redós del foc. a la
                               paret hi pengen uns rosaris.

                                                                         maig - octubre  2010

dilluns, 1 de novembre del 2010

Crim i càstig - Fiòdor Dostoievski

Un atac de lumbàlgia m’ha permès llegir, quasi d’una tirada,“Crim i càstig”, obra mestra de la literatura universal, que tenia pendent des de la meva llunyana joventut.

Que dir d’aquesta novel•la excepcional coneguda arreu i considerada la novel•la psicològica per excel•lència ?

El crim que comet el jove estudiant Raskòlnikov té justificació moral o teòrica ? El homes superiors estan lliures de culpabilitat ? La lluita interna de l’autor de l’assassinat per resoldre aquests dilemes és mostrat per Dostoievski d’una manera magistral i insuperable.

El pes de la culpabilitat es fa cada cop més feixuc i precipita inexorablement a un desenllaç previsible ja expressat en el mateix títol de l’obra.

Potser la pròpia vida de l’autor, condemnat a mort i indultat en el darrer moment davant de l’escamot d’execució, així com la seva vida de jugador empedreït, sempre carregat de deutes, expliquen la seva tendència a explorar els abismes de l’ànima humana que es reflexa en totes les seves obres.

La versió catalana editada per Proa l’any 1929 i reeditada fins a l’actualitat, està traduïda per Andreu Nin, l’històric dirigent del POUM que va viure a Rússia diversos anys. Josep Pla a “Homenots” fa un magnífic relat de la seva coneixença a Moscou i ens mostra, en poques pagines, els trets de la forta personalitat del dirigent polític que posteriorment seria assassinat durant la guerra civil espanyola.

Segons Pla, aquesta traducció és una de les millors que s’han fet en el seu temps, tot i que inclou expressions que estan en desús en l’actualitat.

Trobem a faltar, en aquesta edició i en general en edicions d’obres cabdals, un pròleg introductori que ens ajudi a comprendre el context de l’autor i de l’època a les persones que, com jo mateix, no som més que simples lectors.

Valoració ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per lectors amants de les novel•les profundes i amb contingut.

 Abstenir-se lectors de best-sellers.

 Editorial Proa: Cat. 602 pag.