La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 14 d’abril del 2014

A Pere-Enric Barreda i Edo (1965 - 2014)



  A la memòria de l’amic absent quan no tocava, escric aquests pobres mots, que no estaran a la seva alçada, però que estan escrits des del dolor.





Els teus ulls em miren
des de la tenebra de la teva absència.
El teu esguard fugisser
s’esborra en el temps.

Perquè ens vas deixar ara que més et necessitàvem?

Quedem orfes de la teva amistat,
del teu somriure,
de la teva saviesa....

Ja res serà el mateix,
ens has deixat per sempre,
però encara no era l’hora dels adéus.

La teva mort em recorda les meves morts,
morts mai oblidades, presents en el record.

Que curta és l’existència a la roda del temps!
                        
                               Esparreguera, 12 d’abril de 2014

dijous, 10 d’abril del 2014

La gota d'or - Michel Tournier


Una bona lectora m’havia recomanat amb entusiasme aquesta novel·la de l'escriptor francès Michel Tournier, el vaig encarregar a la biblioteca, només tenien un exemplar.

Quan caigué a les meves mans ja vaig quedar sorprès, a la portada hi havia un Land Rover i unes roderes. De que anava el llibre?

La novel·la relata les peripècies d’un jove saharaui que emigra des de el seu oasis, situat al centre del Sàhara, fins arribar a Paris.

El començament del relat és molt potent i reflexa el Sàhara que vaig conèixer en un viatge que, als anys 70, em va portar des de Barcelona fins el Camerun, però progressivament la novel·la perd la seva frescor i intensitat, endinsant-se, tot i que tangencialment, en el camp de l’anomenat “realisme màgic”, magnifica expressió que en el fons és un oximoron, perquè, al meu entendre, poques coses realistes són màgiques...

Aquesta deriva cap a petites histories inconnexes i inversemblants fa que el relat, en el seu conjunt, no mostri la realitat de la immigració del poble algerià a França, que queda explicada d’una manera poc creïble i massa lleugera.

Valoració:   @  @

Recomanable si ens agraden les novel·les amables i un xic màgiques.

Contraindicada si volem endinsar-nos en la crua realitat de la immigració.

dissabte, 5 d’abril del 2014

Pere-Enric Barreda Edo In Memoriam



 De sobte i sense avisar s’ha mort el professor Pere-Enric Barreda Edo deixant-nos orfes de la seva amistat, coneixements i capacitat de treball.

Filòleg de formació i professor a l’Universitat de Barcelona de Filologia Llatina era un expert en textos llatins tardans i medievals a més de cronista de Benassal, el seu poble de l’Alt Maestrat (Castelló) i expert en el poeta i gramàtic valencià Carles Salvador i Gimeno, peça clau de la normativa faviana al País Valencia.

Aquest coneixement ingent de la vida i l’obra salvadoriana el va portar a ser impulsor, patró i puntal indiscutible de la Fundació Carles Salvador a la qual dedicava moltes hores del seu temps lliure, corregint textos, preparant publicacions, fent, a l’estiu, el recorregut poètic, etc., sempre disposat a fer el que fos necessari per tirar endavant una fundació sempre limitada de recursos.

Darrerament havia preparat el poemari inèdit de Carles SalvadorVeles i gavines”, poemari que s’hauria de publicar quan trobéssim el finançament necessari.

La Fundació Carles Salvador el trobarà a faltar, era jove i tenia molt recorregut per endavant, però malauradament ens mancarà el seu mestratge i la seva generositat ens els moments en que ens era més necessari. Descansi en pau.
                                                                

dimarts, 1 d’abril del 2014

Poemes del mestre Carles Salvador (V)


En Carles Salvador i Gimeno escriu, entre 1934 i 1945, el poemari "El goig i el turment" del qual transcrivim el primer poema:



TURMENT I GOIG

Sempre et tinc al pensament
com el cel té les estrelles
i és goig i és turment
vore’t entre les parpelles
que per vore’t tanque els ulls.

Jo als meus braços et voldria
i el teu cos tot besaria
portat només dels antulls,
per cremar-te en esta flama
que em domina, sensual...
La meva còrpora clama,
Senyor, el pecat mortal.

Però et vull i sé que em vols
cast, com jo no sé voler...
Pense en tu, naixen els dols
i el meu dol és mon plaer!