La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 14 de novembre del 2016

Estremida memòria - Jesús Moncada


Estem davant d’una novel·la potent, d’estructura complexa i lèxic enriquidor, fins i tot jo diria, excels.

La novel·la està estructurada en una introducció i quatre parts, cada part consta de 2 a 3 seccions que inclouen 7 o 8 capítols en els quals les 6 dones protagonistes i l’escrivà Agustí Montolí, ens expliquen petits bocins d’una historia que no coneixerem en la seva totalitat fins ben entrada la novel·la.

Cada 7 capítols, Jesús Moncada ens fa llegir una carta de l’editor Arnau de Roda, corregint i matisa’n el manuscrit de l’escriptor en un exercici de metaliteratura (valoracions i comentaris sobre el text que estem llegint fets per l’autor o un personatge de ficció) molt suggerent.

La gosadia de Moncada arriba al punt de introduir el propi lector i al escriptor dins de la historia ocurrida l’any 1877.

Si acceptem aquest fet irònic podrem gaudir d’un gran text que posa en dansa fins a 50 personatges i ens introdueix, un cop més, en el món mític de Mequinensa

Com diu el filòleg Ramón Sistac, la llengua de Moncada destaca per l’adjectivació, el lèxic, la complexitat sintàctica i l’ús de la fraseologia i els estereotips.

En qualsevol cas aquesta obra de Moncada és un plaer pels sentits i pel retrobament d’expressions, avui oblidades, que ens faran gaudir d’allò més.

Valoració@  @  @  @  @

Molt recomanable si som lectors una mica curosos.

Contraindacada si cerquem una novel·la de lectura rapida i despistada (cal estar atent, val la pena l’esfors).

Edicions 62:  316 pag.

Per saber-ne mésJesús Moncada   -   Metaficció irònica
   

diumenge, 23 d’octubre del 2016

El crim de mossèn Amaro - Eça de Queirós


Feia temps que no llegia una novel·la d’aquest calibre, es tracta sens dubte d’una obra mestra del Realisme portuguès.

El Realisme és un corrent literari aparegut a mitjans del segle XIX per superar l’esgotament del Romanticisme.

El Realisme es basa, entre d’altres, en cinc principis fonamentals:
§      Observació i descripció detallada de la realitat.
§      Trasllat de l’ambient rural o exòtic a la ciutat.
§      Protagonisme de la classe burgesa.
§      Anàlisi dels sentiments i la seva evolució.
§      Protagonisme femeni fonamental.

El Realisme, que s’inicia amb “La comedia humana” de Balzac i “Madame Bovary” de Flaubert, arriba tard a Portugal.

Eça de Queirós, amb la publicació, el 1874, de “El crim de mossèn Amaro”  inicia aquest corrent literari al país lusità.

Aquesta novel·la, que va produir un veritable escàndol en el seu temps, té un argument molt simple que s’intueix des de les primeres pàgines (un capella jove i fogós que s’encaterina d’una mossa jove devota i carrinclona).

Si, tot és molt senzill però, com esta escrit !

L’evolució dels personatges, bàsicament clergues corruptes i aprofitats, i beates devotes subjectes a una moral basada en el pecat i l’infern, estan descrits magistralment, amb pauses i escenes mil·limetrades que fan de la lectura un plaer que no es pot deixar fàcilment.


Certament, aquesta és una novel·la magistral, prova d’això és el fet que al Club de Lectura a on l’hem llegit, la valoració va ser unànime, cosa que jo no recordo en els darrers 15 anys.

Valoració@  @  @  @  @

Molt recomanable en tots els sentits.

Contraindicada si teniu tírria a les novel·les capellanesques.

Quaderns Crema:  612 pag.

Per saber-ne més:  Eça de Queirós  -   El Realisme Literari

diumenge, 25 de setembre del 2016

Fouché. Retrat d'un home polític - Stefan Zweig


Stefan Zweig és un gran escriptor que domina com pocs el relat historic. En aquest cas en exposa la vida de Joseph Fouché, un polític francès tot terreny que des de la Revolució Francesa, va ser ministre de la Convenció, de Napoleó i del restaurat rei Lluís XVIII.

Es va enfrontar al temut Robespierre i va sobreviure en una època en que estar en el bàndol equivocat et suposava acabar  a la guillotina.

Fouché era un home que sempre recolzava els vencedors i sabia sobreviure en qualsevol situació per adversa que fos..

Zweig coneix perfectament els fets històrics i els exposa amb claredat meridiana amb prosa precisa i brillant que fuig de la retòrica i fullaraca inútil.

Aquesta novel·la, o més aviat, aquest relat històric,  a més ens explica  situacions que en certa manera són similars als que hem viscut o vivim nosaltres en aquests moments, com és el ressorgiment, desprès de la Revolució Francesa (llegir transició) de l’especulació i l’enriquiment dels poderosos de sempre.

Desprès de llegir aquest relat tens la sensació que la historia és cíclica i que, amb matisos, tot torna a rodar en una roda o espiral infinita.

Valoració@  @  @  @

Molt recomanable per conèixer uns fets històrics interessants i uns personatges irrepetibles (o no).

Contraindicada si cerqueu algun personatge femení rellevant o no us agraden els relats històrics.

Per saber-ne més:   Joseph Fouché  -  Stefan Zweig

dilluns, 8 d’agost del 2016

También esto pasará - Milena Busquets


No hi ha cap dubte, o així em sembla, que l’escriptora Milena Busquets, i Tusquets de segon cognom, és de casa bona, potser és més encertat dir que va nàixer en una família culta, lliberal i avançada al seu temps, amb un arquitecte reconegut i una mare editora de l'editorial Lumen

La novel·la “Tambièn esto pasarà” traspua l’ambient pijo de Cadaqués que va ser característic durant uns anys del tardo franquisme i els inicis de la democràcia.

La novel·la, probablement parcialment autobiogràfica, gira al voltant de la mort de la mare de la protagonista i els sentiments desfermats per aquesta pèrdua. El consol però el troba en el sexe amb els ex-marits i l’amant de torn, en un exercici de sublimació de la mort a traves del gaudi sexual (únicament insinuat, no us penseu).

Aquests comentaris previs no m’impedeixen dir que Milena Busquets escriu i descriu els seus sentiments amb absoluta solvència i amb paràgrafs contundents. Potser el retret que se li pot fer a aquesta obra és la limitació temàtica, ja que les situacions són recurrents, força previsibles i mancades de la violència de gènere a la que ens estem acostumant darrerament. Tot és molt civilitzat, progre i més o menys glamurós.

Aquesta novel·la, acabada de publicar, va tenir un gran reso a la Fira de Frankfurt i ha estat traduïda a diverses llengües. No hi ha com tenir uns bons contactes i/o padrins!!!

Valoració@  @  @

Recomanable per a lectors curiosos de conèixer una manera de veure les coses poc habitual.

Contraindicada sinó accepteu certs ambients, potser estereotipats.

Editorial Anagrama: 172 pag.

L'origen - Thomas Bernhard


Thomas Bernhard és un autor de lectura difícil, reiterativa i envoltada, en aquesta obra de un pessimisme punyent, total i extrem.

L’origen” és una obra autobiogràfica que ens descriu la vida de l’autor durant la seva adolescència i joventut, una època dominada pel nacionalsocialisme hitlerià.

L’autor va viure aquests anys en un internat, sotmès a una rígida disciplina quasi sàdica i, a més, sota els efectes dels bombardeig aliats a la ciutat de Salzburg.

Tot el llibre traspua dolor i ràbia contra un sistema educatiu castrador que porta molts interns al suïcidi.

Són colpidores les descripcions de la fugida dels ciutadans de Salzburg cap els soterranis per fugir dels bombardeig, la destrucció i la mort.

De tota manera, tot i la seva duresa i desencant l’obra mereix ser llegida per un lector sensible al dolor i la ràbia.
 
Valoració@  @  @  @

Recomanable si volem coneixer un autor no convencional que trenca esquemes i diu el que pensa.

Contraindicat si cerquem un text amable i fàcil de digerir.

Edicions del Salobre:  110 pag.

Per saber-ne més:  Thomas Bernhard

dilluns, 11 de juliol del 2016

El lector del tren de las 6,27 - Jean-Paul Didierlaurent


Propera lecturaÈxit editorial a França, aquesta és una novel·la sorprenen, original, lleugerament escatológica, que ens relata unes situacions viscudes per gent humil, anodina i gris en un encadenat de vivències anòmales i/o curioses.

La novel·la es llageix fluidament, potser no la podem incloure en la gran literatura, si algu pot definir que vol dir això, però és distreta, té un punt de màgica i ens endinsa en unes professions que rarament, sino mai, són la base d’un relat de ficció.

L’autor Jean-Paul Didierlaurent, és un escriptor de contes i aquesta és la seva primera novel·la. Això a donat peu a l’opinió que aquest text és en realitat un conte llarg o bé una successió de contes entrellaçats.

Resultat d'imatges de jean-paul didierlaurentEn qualsevol cas, personalment crec que és un text senzill però interessant que es mereix una lectura relaxada.

Valoració@  @  @  @ 

Recomanable per passar una estona agradable.

Contraindicada si cerqueu gran literatura

Seix Barral – Biblioteca Formentor:  195 pag.

Per saber-ne més:   Jean-Paul Didierlaurent

divendres, 1 de juliol del 2016

Minibiblioteca a Olot


Al Parc Nou d'Olot he trobat la que possiblement és la biblioteca més petita del món..

A la foto la podeu veure amb la seva senzillesa.

A l'interior hi ha una llibreta per apuntar el llibre que has agafat i tot fa pensar que a canvi has de deixar-ne un altre.

Si sobreviu als actes vandàlics és una gran idea.

dijous, 30 de juny del 2016

La campana de vidre - Sylvia Plath

Resultat d'imatges de la campana de vidre sylvia plath

La poetessa Sylvia Plath escriu aquesta única novel·la, parcialment autobiogràfica, i un mes desprès de ser publicada es va suïcidar.

El relat explica el transit vital d’una noia de 19 anys des de l’alegria de gaudir d’una beca a Nova York al desencis de no saber que fer amb el seu futur, la qual cosa la fa passar per diversos centres psiquiàtrics.

La novel·la té dons dos parts ben diferenciades, la primera esbojarrada i amb l’alegre inconsciència de la joventut, i la segona, més dura, que ens mostra el seu recorregut per diversos centres de salut mental.

Crec que la transició entre un estadi i el següent no esta massa ben resolt, tot passa massa rapit i això no reflexa la realitat.

De tota manera és una novel·la que enganxa i ens fa formular dues preguntes: Fins a quin punt la fi tràgica de la seva autora influeix en la nostra apreciació de la novel·la?

Com podem valorar-la sense estar influïts pel que sabem?

De fet, ben mirat, tots els nostres judicis estan mediatitzats pel nostre coneixement previ de les coses.
Resultat d'imatges de sylvia plath 
Valoració:   @  @  @

Recomanable per ànimes sensibles.                

Contraindicada si sou un xic aprensius.

Editorial Proa:  245 pag.

 Per saber-ne mésSylvia Plath

dijous, 12 de maig del 2016

L'última nit - James Salter




James Salter és un autor nord-americà, desaparegut recentment, per a mi desconegut fins que vaig llegir el seu obituari a La Vanguardia, redactat pel crític Robert Saladrigues.

Els elogis del crític manifestant la seva admiració per la seva obra, més aviat escassa, m’han animat a llegir-lo.

I per començar aquest volum amb 10 contes centrats, com tota la seva obra, en les relacions humanes, en les relacions de parella vistes amb agudesa i sentit analític però expressades amb una prosa precisa i allunyada de floritures estilístiques.

Els 10 contes van de menys a més, fins arribar al darrer, que dona títol al llibre i que és el més impactant.

James Salter és un autor contemporani que recomano llegir sens falta per la claredat i precisió de la seva prosa, per la temàtica i per la seva clarividència per detallar les diferents relacions humanes.  

Valoració@  @  @  @

Recomanat per gaudir d’un autor desconegut que ens mostra la complexitat de l'ànima humana.

Sense contraindicacions aparents.

L’Altra Editorial:  138 pag.

Per saber-ne més:  James Salter                                                             

dimecres, 6 d’abril del 2016

Khadji-Murat - Lev Tolstoi


Lev Tolstoi ha escrit un magnífic relat, basat en fets reals i ambientat a Txetxena, a l’any 1852, que ens demostra que el conflicte entre russos i txetxens és molt antic, i tot i que ha estat silenciat pel govern rus, encara continua.

La novel·la explica el conflicte en que el protagonista, Khadji-Murat, està immers, és a dir, entre salvar a la seva família dels seus enemics o enfrontar-se amb ells pel seu compte.

De fet, tots els personatges del relat es troben atrapats entre dos poders llunyans, entre el poder del zar i el del cabdill txetxè Xamil.

Aquets poders despòtics faran moure tots els protagonistes com titelles en un joc de venjances i repressions infinites (que encara podem veure avui dia).

Tolstoi és un mestre presentant-nos uns personatges perfectament dibujats, inclosos els menys importants, i situant-nos, amb pocs mots, en els ambients adequats.

Harold Bloom, en el seu cèlebre “Canon occidental” considera aquest relat curt de Lev Tolstoi com sublim i un dels millors que ha llegit, per la seva intensitat i estructura quasi perfecta.

Valoració@  @  @  @  @ 
Resultat d'imatges de TOLSTOI 
Recomanable sense limitacions.                      

Sense contraindicacions apreciables.

Edicions Destino:  245 pag.

Per saber-ne més: