La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dijous, 30 de juny de 2016

La campana de vidre - Sylvia Plath

Resultat d'imatges de la campana de vidre sylvia plath

La poetessa Sylvia Plath escriu aquesta única novel·la, parcialment autobiogràfica, i un mes desprès de ser publicada es va suïcidar.

El relat explica el transit vital d’una noia de 19 anys des de l’alegria de gaudir d’una beca a Nova York al desencis de no saber que fer amb el seu futur, la qual cosa la fa passar per diversos centres psiquiàtrics.

La novel·la té dons dos parts ben diferenciades, la primera esbojarrada i amb l’alegre inconsciència de la joventut, i la segona, més dura, que ens mostra el seu recorregut per diversos centres de salut mental.

Crec que la transició entre un estadi i el següent no esta massa ben resolt, tot passa massa rapit i això no reflexa la realitat.

De tota manera és una novel·la que enganxa i ens fa formular dues preguntes: Fins a quin punt la fi tràgica de la seva autora influeix en la nostra apreciació de la novel·la?

Com podem valorar-la sense estar influïts pel que sabem?

De fet, ben mirat, tots els nostres judicis estan mediatitzats pel nostre coneixement previ de les coses.
Resultat d'imatges de sylvia plath 
Valoració:   @  @  @

Recomanable per ànimes sensibles.                

Contraindicada si sou un xic aprensius.

Editorial Proa:  245 pag.

 Per saber-ne mésSylvia Plath

2 comentaris:

  1. Aquesta novel·la la vaig llegir fa molts anys i em va deixar molt "tocada", poder per el que savia d'ella, realment va ser una persona que va patir molt i ho reflexa molt be a la novel·la.
    L'haure de tornar a llegir ara que sóc més adulta per poder veure-hi més coses.
    A mí em va agradar molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'autora patia d'un trastorn bipolar que en la fase depressiva pot ser molt dura i incitar-la a cometre suïcidi per escapar del forat negre en el que queda sotmesa la persona.
      I en aquells anys la manera de sortir-ne era mitjançant electroxocs que eren també molt durs. Se de que parlo per histories familiars. Ara, sortosament hi han medicaments, com el liti, que fan innecessaris aquests tractaments.

      Elimina