La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dissabte, 24 de desembre del 2011

Esos cielos - Bernardo Atxaga


Relat del viatge d’una dona, originària del País Basc, exconvicta per motius polítics, que acaba de sortir de la presó de Barcelona i es desplaça, de tornada, a Bilbao. 
El viatge és una excusa per donar un repàs oníric a la seva vida i enfrontar els reptes que té al davant: Marginació social (és una penedida), no té feina, sense o amb poca família, assetjada per la policia per fer-la confident, etc.
Novel·la breu que es llegeix amb facilitat, i que et fa pensar amb l’aïllament dels expressos, en un context social molt polititzat, si volen canviar o allunyar-se de l’estratègia del seu partit o grup polític.
Aquest relat, a mes del que diu implícitament, deixa entreveure la problemàtica política del País Basc sense manifestar-se clarament en un sentit o altre, però exposant entre línies la violència soterrada del conflicte existent.

Valoració☼  ☼ 

Recomanable per endinsar-nos en un món desconegut.

Poc adient per caps tancats “inasequibles al desaliento”.

Ediciones B: 170 pag.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Noches blancas - El pequeño héroe - Un episodio vergonzoso - F. M. Dostoyevski


Tres relats curts del gran escriptor rus, relats de joventut que es desenvolupen en un crescendo en la seva estructura i interès, des de el primer, marcadament romàntic i un xic innocent, el segon, més treballat i amb un petit heroi força divertit, fins arribar al tercer, “Un episodio vergonzoso”, punyent crítica a la societat classista del seu temps, que en la meva opinió, és el millor i està escrit en un estil que prefigura les grans novel·les més elaborades posteriors.

Valoració:      

Recomanable pels amants de l’escriptor rus.
Contraindicat: No hi ha contraindicacions aparents, si sou lectors habituals.
Alianza Editorial:  187 pag.

dimecres, 16 de novembre del 2011

El Etna en erupció

El contacte entre la placa tectònica africana i l'euroasiàtica crea un punt calent. El resultat és el volcà Etna que periodicament entra en erupció.

Aquest video ens mostra l'erupció del 30/07/ 2011 (es recomana conectar els altaveus)

Bruixes - Mercè Foradada

Sorprenent novel·la d’una autora, per a mi desconeguda, que tracta sobre un tema especialment delicat de la dura postguerra de la nostra Guerra Civil, tema que aborda amb especial sensibilitat i mestria.
 
La novel·la entrellaça les històries vivencials de dues dones, una de la nostra època i un altra situada al segle XVII, que lluiten per la seva llibertat personal, per reafirmar-se com a persones i per dignificar les seves vides enfront l’engany i la mentida.
 
El relat atrapa des de el començament i va adquirint intensitat a mesura que la trama de la protagonista principal avança fins a descobrir la realitat de la seva existència i dels seus orígens, i decideix , com l’anomenada bruixa del segle XVII, enfrontar-se a la dura realitat, renunciant a la possibilitat de salvar-se perdent la seva dignitat com a persona.
 
Novel·la intensa i emotiva, fins i tot, molt emotiva, que es llegeix sense treva i sense pausa.
 
Valoració:      
 
Recomanable per ànimes sensibles a una realitat desconeguda i oblidada de la nostra postguerra civil.
 
Contraindicada als que creuen en les croades o són salvadors de les essències pàtries.
 
Cossetània Edicions:  187 pag.

dimecres, 9 de novembre del 2011

Honrarás a tu padre - Gay Talese

Relat periodístic sobre la vida de la família de Salvatore Bonano, fill de Josep Bonano, gàngster que va dirigir una de les “famílies” mafioses més poderoses de Nova York.

Seguint les pautes del nou periodisme, del periodisme literari, a l’estil de Tom Wolfe, l’autor ens explica la vida familiar dels integrants d’un clan mafiós durant els anys cinquanta – seixanta, vist des de dintre, no els fets delictius, que es deixen a l’aire, sinó la vida familiar, les relacions entre pares i fills, les interminables esperes per anar a judici, o les llargues temporades passades en pisos camuflats, esperant una trucada dels companys o l’arribada d’algun sicari.

Una vida marcada per la manca de sentiment de culpa, per l’inseguretat, per la necessitat de reafirmar-se enfront el pare, patriarca omnipotent, per l’assetjament de la policia, del FBI, dels matons de les altres famílies, etc.

Relat minuciós, detallista, potser en excés, com l'elegància extremada de l'autor, fill d'un sastre de New Jersey, que dona una mirada diferent al tant trillat tema de la Cosa Nostra.

Valoració  ☼  ☼  ☼ 

Recomanat pels amants dels relats sobre mafiosos (però res a veure amb "El padrino", de Mario Puzo).

Abstenir-se els que cerquen sang i fetge.

Editorial Alfaguara:  602 pag.

dijous, 27 d’octubre del 2011

T'agrada l'òpera ?

 La Asociación Gayarre de Amigos de la Ópera, de Navarra, s´han llaçat al carrer, bé, al café, i ens han deixat aquest video genial (cal obrir els altaveus):

diumenge, 23 d’octubre del 2011

El túnel - Ernesto Sabato

“Bastará decir que soy Juan Pablo Castel, el pintor que mató a María Iribarne”, així de contundent comença la novel•la de Sábato, situant-nos de cop i sense preavís al nucli de la trama.

Relat en primera persona, en el que el protagonista ens explica amb tot detall, els motius i l’evolució del seu pensament fins arribar a la consumació del seu crim.

És un relat contundent d’un personatge malaltís, d’una persona torturada i vacil•lant a la vorera de la bogeria, que cerca la possessió de l’esser estimat , esser que se li esmuny, o almenys a ell li sembla, entre les mans.

Novel•la psicològica existencialista, fàcil de llegir, tot i la seva temàtica torturada, que va agradar a Albert Camus i que a esdevingut un clàssic de la prosa contemporània.

 
Valoració  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pels esperits inquiets i polèmics.

Contraindicat per les ànimes sensibles.

Editorial Planeta:  194  pag.

Opus Nigrum - Margerite Yourcenar

Aquesta és la segona gran novel•la de Marguerite Yourcenar, desprès de l'extraordinaria “Las memorias de Adriano”, publicada el 1951, i de la qual recomanem la genial traducció de Julio Cortázar.

Situada en temps de la Reforma protestant de Luter i immersa en les batalles de la Contrareforma, en una època de continues guerres i crema d’heretges a la foguera, ens explica la vida de Zenon, filòsof, metge, alquimista i home que posa en dubte les creences establertes del seu temps.

Zenón porta una vida errant a la recerca d’espais de llibertat difícils d’aconseguir en aquells temps tant turbulents.

Novel•la densa, amb nombroses referències cultes a personatges de l’època i disquisicions filosòfiques que marcaran el transit entre l’alta edat mitjana i l’era moderna que esclata amb el Renaixement.

El personatge de Zenón esta inspirat, a grans trets, en Erasme de Rotterdam, i aquest fet ens porta a recomanar l’excel•lent biografia escrita per Estefan Zweig, sobre el pensador europeu, emmarcada en una gran ambientació històrica dels fets sagnants que consolidaren el pensament de l’Europa actual.

S’ha de remarcar que aquesta no és una novel•la fàcil de llegir, és compacta i cal estar despert per seguir els debats filosòfics que es plantegen en els capítols centrals, però, en conjunt, és una novel•la sòlida i penetrant que ens il•lumina tota una època.

Un altra novel•la de temàtica similar és “El hereje” de Miguel Delibes.

Valoració:  ☼  ☼  ☼  ☼  ☼

Recomanable pels amants dels llibres amb contingut, i de les novel•les històriques en particular.

Abstenir-se els que volen una fàcil distracció.

Circulo de Lectores: 389 pag.

dijous, 15 de setembre del 2011

El sueño del celta - Mario Vargas Llosa

Biografia novel•lada de Roger Casament, patriota irlandès que va denunciar els abusos i les atrocitats del rei Leopoldo de Bèlgica al Congo i, posteriorment, les massacrés d’indis de l’Amazònia peruana, a on els obligaven a recollir cautxú en regim de semi esclavatge.

El personatge, polièdric i homosexual en una època en que això era difícil de portar, acaba convertit en un patriota independentista irlandès que patirà un final previsible.

La primera part del llibre, centrat al Congo Belga, explica, amb pels i senyals, l’explotació i el genocidi sistemàtic dels nadius d’aquelles terres, en mans dels capatassos i encarregats de la companyia del rei, que exploten el marfil i tot el que és vendible a Europa, amb afany depredador.
El relat, minuciós i detallista, està inspirat, en part, en un llibre molt interessant, “El fantasma del Rei Leopoldo”, de Adam Hochschild, que per cert, inclou un pròleg del propi Vargas Llosa, tot i que no el cita en cap de les entrevistes que he escoltat.

Aquest obra, que recomano, relata la colonització del Congo, les expedicions de Stanley, l’explotació posterior i la lluita de Casament i un periodista, E. Morel, per denunciar les atrocitats.

El relat de Vargas Llosa és repetitiu i si has llegit, com és el meu cas, les obres de Stanley i els relats de Javier Reverte sobre l’Africà (que també recomano per la seva claredat i amenitat) aporta poques novetats.

La segona part, amb Casament fet un expert en denunciar maldats, és enviat a l’Amazònia peruana on és reiteren les descripcions de les tortures i abusos infringits als indígenes, similars a les del Congo. La baixesa humana és semblant a tot arreu!

La novel•la intercala els fets del Congo i l’Amazònia amb l’estada a la presó del protagonista, degut a la seva activitat política, en un relat contrapuntístic que salta en el temps.

En la meva opinió estem davant d’una obra menor d’un autor que ha escrit obres memorables, tot i que conec lectors que l’han valorat molt positivament.

Potser el meu coneixement previ de la temàtica m’ha fet perdre interès i això fa que la meva valoració no sigui imparcial.

Valoració  ☼ 

Recomanable per conèixer uns fets històrics sagnants.

Contraindicada si cerquem un relat amable i distes.

Editorial Alfaguara: 464 pag.

dimecres, 31 d’agost del 2011

Guerra i pau - Lev Tolstoi


Finalment, desprès de llegir tants llibres, potser intrascendents, m’he enfrontat a la gran novel•la del mestre Tolstoi.

El resultat ha estat ambivalent, reconec el valor i el interès de l’obra, amb passatges magnífics, especialment els referents a l’ invasió francesa de l’any 1812, que va arribar fins a Moscou, però tanmateix te frases senceres de filosofia personal de Tolstoi que tenen un interès menor i trenquen el ritme de l’obra.

L’obra gira al voltant de les vivències de quatre famílies, totes aristocràtiques (el poble senzill no te res a fer en aquesta història, llevat de treballar pels senyors) i es desenvolupa entre Moscou, Sant Petersburg, les finques rurals dels senyors i els camps de batalla.

Però, apart dels personatges principals, hi han múltiples actors secundaris (més de 500) que fan la lectura una mica confosa si, com és el meu cas, aquesta es dilata en el temps i s’intercala amb altres lectures. És per això que es troba a faltar una guia de personatges a l’edició d’Edicions 62, defecte que he detectat altres vegades en obres cabdals d’aquesta editorial.

L’extensió de la novel•la, de més de 1.000 pagines de lletra menuda, fa que la lectura sigui llarga, i els canvis d’ambient i de personatges, un xic sobtats, ens obliga a estar molts atens per no perdre el fil de l’historia.

Els personatges de la novel•la, i especialment Pere, el protagonista principal, són descrits com essers dubitatius, alguns perduts en el seu ambient, i altres fins i tot arriben a ser, segons la meva opinió, caricaturescos. De tota manera, es tracta d'una obra d'obligada lectura que es un dels màxims exponents de la literatura del segle XIX.

Valoració:     

Recomanable pel seu contingut històric i pel que representa a la literatura universal.

Contraindicada per a lectors sense gaire temps i amb poca paciència.

Edicions 62: 1.042 pag.

dimarts, 30 d’agost del 2011

Les Conferències dels Amics de la UNESCO

logo_unesco_mini
Els Amics de la Unesco estan preparan el cicle: Els dilluns del Mare Nostrum, bressol de cultures

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals.

El cicle constarà de les conferències següents:

4.1. La formació del Mare Nostrum

26 de setembre de 2011

 Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida. La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra. Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani. Geologia per comprendre el nostre entorn.

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món 

4.2. Nova antropologia mediterrània

3 d'octubre de 2011

 A Europa, l’estereotip cultural de la Mediterrània es va consolidar a través del romanticisme com un món lluminós. Més tard, els antropòlegs van definir l’àrea Mediterrània i a la segona dècada del XX els experts van discutir si veien una unitat o només diferències. Passat el temps s’ha establert un cert equilibri i malgrat les clares  diferències es pot observar un cert aire de família.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània

 4.3. La configuració del litoral: Els deltes i el mar, un equilibri inestable

10 d’octubre 2011

Un fenomen interessant és la presència de deltes de notable extensió. El més important és el Nil, intensament humanitzat des de temps immemorial, però hi ha també el delta del Po, indissociable de la ciutat de Venècia, o el del delta del Rodano, amb els importants «marjals» de la Camarga. Un dels més espectaculars, encara que no el més gran, és el delta de l’Ebre per la seva forta penetració mar en dins. Els deltes estan en perill i en recessió. Podem evitar-ho?

 CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món

 4.4. Descendents d’un mateix mar

17 d’octubre de 2011

El Mediterrani ha estat el bressol de la civilització i el camí que han seguit molts pobles en la recerca de noves terres, llocs on viure, pobles per comerciar. Els pobles que vivim a la riba mediterrània al XXI som els hereus de les colonitzacions gregues, les conquestes de l'Imperi romà, les batalles medievals, el naixement de les ciutats-estats, el comerç amb Bizanci, les migracions modernes. En definitiva, cada onada del Mediterrani és la petjada del camí de l'home cap a la seva recerca d'una nova vida, d'un nou futur.

DAVID AGUSTÍ, llicenciat en Història moderna i contemporània per la UAB i professor associat de la UIC 

4.5. La flora de la conca mediterrània

 24 d’octubre de 2011

Una de cada deu espècies de plantes vasculars coneguda viu a la regió mediterrània, que identifiquem amb seu clima, dominat pels estius secs i els hiverns freds i humits. L’home ha cultivat a la conca mediterrània les mateixes espècies vegetals i ha compartit nombrosos intercanvis comercials i culturals durant segles. Quines conseqüències ha tingut per a les flores regionals?

JOSEP M. MONTSERRAT, biòleg, director del Jardí Botànic de Barcelona

4.6. Antropologia del mite

 7 de novembre de 2011

El mite està vinculat al paper dels orígens, sigui dels déus, la fundació d’una ciutat o una estirp. Té un paper fundacional que moltes vegades vincula una genealogia a un territori per a donar-li legitimitat o per a ennoblir-se. També pot servir per a explicar històries vinculades amb la natura o com un ésser es pot convertir en un element natural per un càstig dels déus. Així, les Metamorfosis recollides per Ovidi són un clar exponent de mites que a la Mediterrània han perdurat fins avui.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània 

4.7. El festí de Bacus.

  14 de novembre de 2011

Viatges per la cultura del vi a la MediterràniaEl vi és un element culturalment molt vinculat amb la Mediterrània i un dels productes identificadors de la seva famosa dieta (juntament amb el blat i l'olivera). El vi afecta a tots els àmbits: societat, economia, regulacions, història, paisatge, gastronomia, salut....

FRANCESC XAVIER MEDINA, antropòleg i director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat a la UOC 

4.8. La mediterrània, terra de cuines

 21 de novembre de 2011

Es farà una immersió en els trets bàsics i descriptius, alhora que culturals i socials, de les cuines de la Mediterrània: oriental, occidental i meridional. Veurem la realitat d’una alimentació i pràctica culinària lligada a la geografia i al clima, però també a la tradició i el canvi, a la religió i la història, a la cultura i les formes de vida que conformen unes pautes d’un dels estils culinaris més fascinants del món.

 JAUME FÀBREGA, professor d’Enogastronomia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, historiador, escriptor i consultor gastronòmic.  

 4.9. Música mediterrània

 28 de novembre de 2011

La música viatja per camins sonors a redós dels contactes que s'estableixen entre els pobles que formen la mediterrània. Contactes entre els pobles, similituds… els camins de la música semblen divergir però es troben amb èxit quan són tractats amb respecte i sensibilitat. Sons de la Mediterrània, folk, jazz, flamenc; les tradicions populars com la mallorquina; la transmesa oral, com la música dels pagesos mentre treballaven o els sons àrabs units a la tradició literària catalana.

JORDI ROURA, músic i radiofonista  

4.10. La realitat mediterrània al 2011 : present i… futur?

 12 de desembre de 2011
Una visió etnohistòrica i antropològica de la Mediterrània que incidirà en els aspectes actuals de l'espai etnosistèmic que aglutina i els condicionants que implica per a un futur impredictible: les ferides dels darrers conflictes (Balcans, Palestina, Estat espanyol), les migracions sud-nord, les revolucions i revoltes (Nord d'Àfrica, Grècia, França...).

JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social i Cultural per la UB

dimarts, 5 de juliol del 2011

Eugeni Onegin - A. S. Puixkin

Poques vegades llegeixo un altre llibre del mateix autor a continuació del que acabo de llegir, però en aquest cas l’oportunitat ha estat ineludible perquè una bona amiga m’ha deixat aquesta obra mestra.

L’obra original estava escrita en vers però el traductor de l’excel•lent versió catalana, en Xavier Roca-Ferrer, a seguit les passes de Vladimir Nabokov, i ha preferit fer una versió en prosa més fàcil d’adaptar a la nostra sintaxis i morfologia lingüística. Per cert que Nabokov va treballar 14 anys en aquesta obra, que no supera les 200 pagines, i del seu treball en va sortir un monumental estudi, en anglès, de més de 1.000 pagines!

La novel•la ens descriu les relacions entre Eugeni Oneguin, home desenganyat de tot, i la jove Tatiana, enamorada sense esperança del nostre protagonista. Aquesta trama senzilla li permet, a l’autor, que fa de cronista a l’obra, explicar-nos i descriure l’ambient de l’època, les relacions socials, els costums, etc.

Aquest tipus de relat, innovador en aquells temps, estem parlant de 1838, va marcar un abans i un desprès a la literatura russa, de manera que Puxkin és pot considerar un autèntic renovador al conrear camins que posteriorment Tolstoi i Dostoievski ampliarien fins a límits inabastables.

La versió catalana, editada per Columna, inclou nombroses notes i una introducció i cronologia sobre la vida de l’autor i l’ambient del seu temps, i ens introdueix en els fets d’una agitada vida, que va ser manllevada durant un duel absurd quan tenia tot just 37 anys i estava en la plenitud del seu procés creatiu.

Valoració ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Imprescindible si volem conèixer l’evolució de la literatura a més de passar una estona molt agradable.

Abstenir-se si cerquem acció trepidant.

Editorial Columna: Cat. 271 pag.

dijous, 9 de juny del 2011

Jorge Semprún

 La mort de Jorge Semprún m’agafa, casualitats de la vida, llegint “Autobiografia de Federico Sánchez”, llibre que feia temps volia llegir i que relata les seves experiències com a militant i dirigent del PC a la clandestinitat.

És el meu primer contacte amb l’obra d’aquest autor, personatge que sempre he cregut dels més honestos de la política espanyola i escriptor, ara ho puc dir, excel•lent i rigorós.

La seva evolució vital, des de el camp de concentració de Buchenwald, passant per la seva militància al partit comunista, la clandestinitat, l’expulsió del partit juntament amb Fernando Claudin, fins arribar al Ministeri de Cultura del que dimiteix al cap de dos anys (en un país on ningú dimiteix!) ens mostra un home lliure capaç d’evolucionar encara que sigui en contra del corrent establert.

dissabte, 28 de maig del 2011

La Terra segueix en plena activitat.

Les noticies, altra vegada, sobre el volcà islandès, em recorden que l'activitat interna de la terra continua sense aturar-se, i això ens permet adonar-nos que l'home és molt petit davant les forces de la natura.
No puc estar-me de penjar un vídeo de l’anterior erupció del volca Eyjafjallajokul que és magnífic:

dimecres, 25 de maig del 2011

La hija del capitán - Aleksandr Pushkin

Novel•la curta del cèlebre poeta i novel•lista rus que va renovar la literatura del seu temps.

Sorprenent relat d’aventures, lleugerament inversemblant, que ens explica les gestes d’un jove a les estepes del Caucas, a on esta destinat per fer la carrera militar. Allà coneix la filla del capità i. ai las, l’amor floreix amb força, amb bons i dolents tallats d’una peça que volen amargar la vida al nostre protagonista.

Novel•la lleugera, de lectura agradable si no cerques profunditat, i que, si ens situem a l’època (1836), devia ser una novetat en comparació als relats que es feien aleshores.

Valoració   

Recomanat per passar un estona distreta sense gaires cabòries.

Contraindicada per a lectors en els que la profunditat psicològica és essencial.

Alianza Editorial: 199 pag.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Estupor y temblores - Amélie Nothomb

Petita novel·la, suposadament autobiogràfica, que relata l’experiència de la protagonista, belga de naixement, a una empresa japonesa a on progressivament va fen cada cop treballs més degradants.
El relat, que en un principi és xocant i fresc en el seu plantejament, decau progressivament i, poc a poc, va perdent interès i esdevé reiteratiu (potser aquest és un mot excessiu).
Sorprèn la descripció que ens fa l’autora del caràcter japonès, molt poc favorable, així com d’humiliació constant que hi ha en les relacions laborals a l’empresa on treballa.
Tot plegat em fa pensar si ens podem prendre aquest text com representatiu d’una mena de fer “a la japonesa”.
Un altra cosa que sorprèn és el fet de que una empleada, tant poc rendible com és la nostra protagonista, pugui aguantar tot un any sencer a l’empresa.
En definitiva, m’he quedat un xic perplex i sense saber ben bé que pensar-ne. És creïble el relat? Son talment afixi les empreses japoneses?. No serà tot plegat un divertiment a costa dels nipons?
Espero alguna resposta dels amables lector del bloc que il·lumini el meu enteniment.

Valoració:     

Recomanable per a lector amants de l’originalitat inesperada.

Contraindicat als lectors cartesians.

Editorial Anagrama:  143 pag.

divendres, 15 d’abril del 2011

Els Onze - Pierre Michon

 Amb l’excusa d’explicar la gènesi d’un suposat quadre del Museu del Louvre, un quadre extraordinari que ens mostra “Els Onze” membres del Comitè de la Salud Pública, amb Robespierre al capdavant, Pierre Michon dona un repàs esfereïdor, però sense estridències, de l’època del Terror de la Revolució Francesa.

Cal llegir aquesta obra per copsar abastament la seva profunditat, la seva subtilesa plena de matisos i pinzellades, com no podia ser d’altra manera, ja que estem parlant d’un quadre.
                                                                                   
Michon es un escriptor de poca, d’escassa obra, obra d’elaboració lenta, feixuga, reconcentrada, que ens mostra un autor de basta cultura, cultura que ens supera i, fins i tot, ens desborda. Es va donar a conèixer amb “Vides minúscules” i lentament a anat bastin un corpus literari sòlid, dens i, jo diria, quasi perfecte.

No estem però davant d’una obra amable i superficial, sinó davant d’una obra exigent, la seva lectura requereix estar atent i amb els ulls ben oberts per copsar i no perdre de vista excessives referències literàries i/o culturals.

Valoració: ☼ ☼ ☼ ☼ ☼ ↑↑↑ Ens manquen estrelles !!!

Molt recomanable per a lectors atents i disposats a enfrontar-se a les    dificultats.

Abstenir-se els que únicament volen passar l’estona.

Club Editor: 121 pag.

El meu següent repte, llegir " Vides minúscules"   

dimecres, 6 d’abril del 2011

Akhenaton, el rei heretge - Naguib Mahfuz

          Novel·la històrica sobre la vida del faraó Akhenaton i la seva esposa Nefertiti, que va creure en l’existència d’un déu únic, el déu Àton, i els problemes derivats de les lluites amb els sacerdots dels déus tradicionals.
          Relat escrit a partir de la visió que tenen dels fets, els diversos protagonistes que participaren, d’una manera o altra. en els esdeveniments.
           És una novel·la que pot semblar un relat periodístic, però que tot i la seva aparent simplicitat formal, esdevé una narració clara i transparent com les aigües del riu Nil al seu pas per Tebes.
          Naguib Mahfuz demostra, en aquesta novel·la de joventut, el seu saber, el seu domini de l’escriptura, que va esclatar amb força a “El carreró dels miracles” i molts d’altres que justifiquen el Premí Nobel de Literatura de l’any 1988.
 
Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼  ☼  

Recomanat als lectors amants de les novel·les històriques i, en general, dels relats ben escrits.

Sense contraindicacions apreciables.

Editorial Bromera: 198 pag.