Les Conferències dels Amics de la UNESCO

Els Amics de la Unesco estan preparan el cicle: Els dilluns del Mare Nostrum, bressol de cultures

Lloc: IEMed. Girona, 20
Horari: A les 19.15 hores

Els termes Mediterrani i Mediterrània provenen del nom llatí mediterraneus, amb el significat «enmig de la terra». Per als antics romans el Mediterrani era el centre geogràfic de la Terra. Un bressol de moltes civilitzacions occidentals de l'edat antiga i de moltes cultures actuals.

El cicle constarà de les conferències següents:

4.1. La formació del Mare Nostrum. 

26 de setembre de 2011

 Naixement d’un mar, del mar de Tethys, precursor del Mediterrani, al mite de l’Atlàntida. La tectònica de plaques i el vulcanisme, els terratrèmols com expressió de la formació d’un mar i del moviment de la terra. Les illes greges, com paradigma del paisatge mediterrani. Geologia per comprendre el nostre entorn.

CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món 

4.2. Nova antropologia mediterrània

3 d'octubre de 2011

 A Europa, l’estereotip cultural de la Mediterrània es va consolidar a través del romanticisme com un món lluminós. Més tard, els antropòlegs van definir l’àrea Mediterrània i a la segona dècada del XX els experts van discutir si veien una unitat o només diferències. Passat el temps s’ha establert un cert equilibri i malgrat les clares  diferències es pot observar un cert aire de família.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània

 4.3. La configuració del litoral: Els deltes i el mar, un equilibri inestable

10 d’octubre 2011

Un fenomen interessant és la presència de deltes de notable extensió. El més important és el Nil, intensament humanitzat des de temps immemorial, però hi ha també el delta del Po, indissociable de la ciutat de Venècia, o el del delta del Rodano, amb els importants «marjals» de la Camarga. Un dels més espectaculars, encara que no el més gran, és el delta de l’Ebre per la seva forta penetració mar en dins. Els deltes estan en perill i en recessió. Podem evitar-ho?

 CARLES SALVADOR, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món

 4.4. Descendents d’un mateix mar

17 d’octubre de 2011

El Mediterrani ha estat el bressol de la civilització i el camí que han seguit molts pobles en la recerca de noves terres, llocs on viure, pobles per comerciar. Els pobles que vivim a la riba mediterrània al XXI som els hereus de les colonitzacions gregues, les conquestes de l'Imperi romà, les batalles medievals, el naixement de les ciutats-estats, el comerç amb Bizanci, les migracions modernes. En definitiva, cada onada del Mediterrani és la petjada del camí de l'home cap a la seva recerca d'una nova vida, d'un nou futur.

DAVID AGUSTÍ, llicenciat en Història moderna i contemporània per la UAB i professor associat de la UIC 

4.5. La flora de la conca mediterrània

 24 d’octubre de 2011

Una de cada deu espècies de plantes vasculars coneguda viu a la regió mediterrània, que identifiquem amb seu clima, dominat pels estius secs i els hiverns freds i humits. L’home ha cultivat a la conca mediterrània les mateixes espècies vegetals i ha compartit nombrosos intercanvis comercials i culturals durant segles. Quines conseqüències ha tingut per a les flores regionals?

JOSEP M. MONTSERRAT, biòleg, director del Jardí Botànic de Barcelona

4.6. Antropologia del mite

 7 de novembre de 2011

El mite està vinculat al paper dels orígens, sigui dels déus, la fundació d’una ciutat o una estirp. Té un paper fundacional que moltes vegades vincula una genealogia a un territori per a donar-li legitimitat o per a ennoblir-se. També pot servir per a explicar històries vinculades amb la natura o com un ésser es pot convertir en un element natural per un càstig dels déus. Així, les Metamorfosis recollides per Ovidi són un clar exponent de mites que a la Mediterrània han perdurat fins avui.

M. ÀNGELS ROQUE, antropòloga, escriptora i directora d’Estudis de Cultures Mediterrànies (IEMed.) i de la revista Quaderns de la Mediterrània 

4.7. El festí de Bacus.

  14 de novembre de 2011

Viatges per la cultura del vi a la MediterràniaEl vi és un element culturalment molt vinculat amb la Mediterrània i un dels productes identificadors de la seva famosa dieta (juntament amb el blat i l'olivera). El vi afecta a tots els àmbits: societat, economia, regulacions, història, paisatge, gastronomia, salut....

FRANCESC XAVIER MEDINA, antropòleg i director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat a la UOC 

4.8. La mediterrània, terra de cuines

 21 de novembre de 2011

Es farà una immersió en els trets bàsics i descriptius, alhora que culturals i socials, de les cuines de la Mediterrània: oriental, occidental i meridional. Veurem la realitat d’una alimentació i pràctica culinària lligada a la geografia i al clima, però també a la tradició i el canvi, a la religió i la història, a la cultura i les formes de vida que conformen unes pautes d’un dels estils culinaris més fascinants del món.

 JAUME FÀBREGA, professor d’Enogastronomia de l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, historiador, escriptor i consultor gastronòmic.  

 4.9. Música mediterrània

 28 de novembre de 2011

La música viatja per camins sonors a redós dels contactes que s'estableixen entre els pobles que formen la mediterrània. Contactes entre els pobles, similituds… els camins de la música semblen divergir però es troben amb èxit quan són tractats amb respecte i sensibilitat. Sons de la Mediterrània, folk, jazz, flamenc; les tradicions populars com la mallorquina; la transmesa oral, com la música dels pagesos mentre treballaven o els sons àrabs units a la tradició literària catalana.

JORDI ROURA, músic i radiofonista  

4.10. La realitat mediterrània al 2011 : present i… futur?

 12 de desembre de 2011

Una visió etnohistòrica i antropològica de la Mediterrània que incidirà en els aspectes actuals de l'espai etnosistèmic que aglutina i els condicionants que implica per a un futur impredictible: les ferides dels darrers conflictes (Balcans, Palestina, Estat espanyol), les migracions sud-nord, les revolucions i revoltes (Nord d'Àfrica, Grècia, França...).

JOAN MANUEL CABEZAS, doctor en Antropologia Social i Cultural per la UB