La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dilluns, 1 de novembre de 2010

Crim i càstig - Fiòdor Dostoievski

Un atac de lumbàlgia m’ha permès llegir, quasi d’una tirada,“Crim i càstig”, obra mestra de la literatura universal, que tenia pendent des de la meva llunyana joventut.

Que dir d’aquesta novel•la excepcional coneguda arreu i considerada la novel•la psicològica per excel•lència ?

El crim que comet el jove estudiant Raskòlnikov té justificació moral o teòrica ? El homes superiors estan lliures de culpabilitat ? La lluita interna de l’autor de l’assassinat per resoldre aquests dilemes és mostrat per Dostoievski d’una manera magistral i insuperable.

El pes de la culpabilitat es fa cada cop més feixuc i precipita inexorablement a un desenllaç previsible ja expressat en el mateix títol de l’obra.

Potser la pròpia vida de l’autor, condemnat a mort i indultat en el darrer moment davant de l’escamot d’execució, així com la seva vida de jugador empedreït, sempre carregat de deutes, expliquen la seva tendència a explorar els abismes de l’ànima humana que es reflexa en totes les seves obres.

La versió catalana editada per Proa l’any 1929 i reeditada fins a l’actualitat, està traduïda per Andreu Nin, l’històric dirigent del POUM que va viure a Rússia diversos anys. Josep Pla a “Homenots” fa un magnífic relat de la seva coneixença a Moscou i ens mostra, en poques pagines, els trets de la forta personalitat del dirigent polític que posteriorment seria assassinat durant la guerra civil espanyola.

Segons Pla, aquesta traducció és una de les millors que s’han fet en el seu temps, tot i que inclou expressions que estan en desús en l’actualitat.

Trobem a faltar, en aquesta edició i en general en edicions d’obres cabdals, un pròleg introductori que ens ajudi a comprendre el context de l’autor i de l’època a les persones que, com jo mateix, no som més que simples lectors.

Valoració ☼ ☼ ☼ ☼ ☼

Recomanat per lectors amants de les novel•les profundes i amb contingut.

 Abstenir-se lectors de best-sellers.

 Editorial Proa: Cat. 602 pag.

3 comentaris:

  1. Oh, a mi m'encanta Dostoievski i sempre em fa molt feliç veure que la gent el llegeix i li agrada.

    Però jo prefereixo Els Dimonis, L'Adolescent i les Memòries del Subsòl al Crim i càstig, entre altres coses, perquè la veritat és que no suporto a en Raskolnikov, no em fa gens de pena, és que tracta tan malament a la seva mare i a la seva germana, i és tan hipòcrita i es creu tan especial però en realitat és un ningú, i sempre em sembla que el narrador el tracta amb massa benevolència.

    En canvi, en Svidrigailov és un dels meus personatges preferits de tota la història de la literatura. Ja sé que és molt dolent i un violador i totes aquestes coses, però em sembla molt més complex que en Raskolnikov i és tan (auto)irònic. Oh, i la Dúnia també és genial!

    Jo també el vaig llegir en la traducció de l'Andreu Nin. Quan vaig veure qui l'havia traduït vaig arrufar el nas, perquè sempre desconfio de les traduccions gaire antigues, però en cap moment em va grinyolar; és veritat que hi ha expressions passades de moda, però jo vaig trobar que lligaven perfectament amb el món d'en Dosto.

    ResponElimina
  2. A la tertúlia de la Biblioteca de Sants l'any passat varem llegir Mèmories del subsòl, però jo no vaig poder acabar-lo, era masssa ombrivol i retorçat pel meu gust, potser habia de tenir més paciencia.
    El que tinc ganes de llegir és Els germans Karamàzov. Ara penso que he llegit molt però que els llibres cabdals els tenia oblidats.
    De tota manera mai és tard per recuperar el temps perdut i un llibre obre les portes a un altre llibre.

    ResponElimina
  3. Carles , he trobat per casa El llibre de "Crim i càstig" i amb traducció de l'Andreu Nin.
    Així que el tinc per començar , després de parlar amb tú , tinc moltes ganes de començar-lo.
    Ja et diré que m'ha semblat.

    ResponElimina