La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dijous, 13 de maig de 2010

Homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual

El passat 8 de maig la plataforma Benimaclet Viu, que agrupa les entitats cíviques d’aquest barri de València, va organitzar un homenatge als mestres Carles Salvador i Ventura Pascual que foren impulsors del valencià a l’escola, en els temps difícils de la postguerra.
L’acte comença amb una visita a la tomba de Carles Salvador i la lectura del poema que va escriure amb motiu dels seus 60 anys:

   Oda als seixanta anys (1953)

   La velletat, valencians, mal prova
   i avui comence a ser un home vell;
   els anys que faig enguany - oh, data nova! –
   em donen títol vell, per mi novell.

   Seixanta anys faig i amb alegria els porte
   com un pomell de flors i fruites d’or;
   quan cada any, si cal, els reconforte
   m’omplin de mel i goig el tou del cor.

   Mon viure és ple de somnis i de roses
   que han exornat eterns, purs ideals
   i he treballat de ferm sens grosses noses
   tot recolzant-me als braços amicals.

   L’Amor ha estat per mi experiència
   grata i dolçor que m’ha donat dos fills;
   ara els meus néts, directa descendència,
   fruits de ma carn, els mire com a espills.

   He dedicat les hores més intenses
   a l’infantil i clar ensenyament
   i he procurat als xics amples defenses
   per una vida sana i independent.

   He pogut fer el tast de l’ambrosia
   quan escrivint la llengua maternal
   m’ha devallat el cel la Poesia
   que ha transvasat mon cor amb goig vital.

   Car no és secret que tinc per ma València
   una alta amor tant ferma com els rocs;
   que el cap acte en digna reverència
    vers la Senyera feta amb roigs i grocs.

   I així caldrà morir i moriria
   sense dolors al cor i sense planys
   si és que he acomplit mon deure cada dia
   fins aquest jorn d’encís dels seixanta anys.

Seguidament anàrem al CEIP Carles Salvador, del barri de Benimaclet, a descobrir una placa commemorativa, i a l’Assemblea de Veïns, on és llegiren uns poemes del mestre i els xiquets ballaren i feren jocs a la plaça on va viure.
En resum, una festa popular que dignifica el barri i demostra que, a València, malgrat els darrers esdeveniments, no esta tot perdut i hi ha gent valenta que lluita per la llengua.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada