La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimecres, 7 d’abril del 2010

Romance del Duero - Gerardo Diego

Fa un parell de mesos vaig anar, per motius professionals, a Logroño.

La feina era entre Logroño i el port de Piqueras, en direcció a Soria. Cal visitar aquesta zona, per a mi desconeguda, que travessa la Sierra de Cameros amb les seves cingleres terroses, els espadats i els poblets, com Nieva de Cameros, situats al cim de les vessants.

Seguint fins a Soria, et trobes un magnífic paisatge castellà i una petita ciutat, reclosa en si mateixa, d’aire tranquil i melangiós. A la sortida, en direcció Saragossa, travesses, per un pont antic, el riu Duero. A ma esquerra hi ha el monestir de Sant Juan de Duero, de l’ordre dels templaris, amb un claustre únic per la seva originalitat.

El riu Duero discorre tranquil aigües avall. Ara he trobat expressats els sentiments del poeta Gerardo Diego davant d’aquesta placidesa fluvial

  Romance del Duero
 
  Río Duero, río Duero,
  nadie a compañarte baja,
  nadie se detiene a oír
  tu eterna estrofa de agua.

  Indiferente o cobarde
  la ciudad vuelve la espalda.
  No quiere ver en tu espejo
  su muralla desdentada.

  Tú, viejo Duero, sonríes
  entre tus barbas de plata,
  moliendo con tus romances
  las cosechas mal logradas.

  Y entre los santos de piedra
  y los álamos de magia
  pasas llevando en tus ondas
  palabras de amor, palabras.

  Quién pudiera como tú,
  a la vez quieto y en marcha,
  cantar siempre el mismo verso
  pero con distinta agua.

  Río Duero, río Duero,
  nadie a estar contigo baja,
  ya nadie quiere atender
  tu eterna estrofa olvidada,

  sino los enamorados
  que preguntan por sus almas
  y siembran en tus espumas
  palabras de amor, palabras.
 
De l'obra "Soria sucedida"

Seguint la carretera veus, al cap de poc, El Montcayo, cim emblemàtic de l'Aragó,
nevat i omnipresent sobre les terres baixes de la Depressió de l'Ebre. Cal agafar l'autopista. Tot queda enrere i la realitat s'imposa, però el record sempre hi serà present.


1 comentari:

  1. Me n'alegro d'haver llegit el teu comentari. Jo tènia un mal record de l'entrada a Logronyo que va ser la meva última etapa al camí de Santiago.

    Era l'últim dia i el camí cap a Logronyo transcorre per una espècie de polígon industrial i suburbi i com el cansament tampoc no ajuda gaire...,

    M'anima a continuar el camí...

    ResponElimina