La força d´un idiomaEl Grup de Teatre l'Enfilat ha presentat un espectacle sobre l'obra de Carles Salvador que inclou la lectura d'uns poemes del mestre. És una petita selecció dels poemaris "Veles i Gavines" i "Vermell en to major"
POEMES
Dins l´obscura mar hi ha estreles
més baixes que el cel obscur.
Des de lluny no es veuen veles
i el blau de la mar és dur.
Sols hi ha una remor somorta,
de l´onatge que ve i va,
salobre humitat i forta
olor d´algues i quitrá.
I enmig la nit sesnse lluna
quan tota la mar es bruna
i tebi el jaç de l´amor
cada barca amb sa parella
tanca de l´art la parpella…..
i sonriu el pescador.
----------------------------------------------------------
FLORAL - Vermell en to major(1929)
No vens,imatge, a mi
si no que´m fuges.
Te sento dins de mi
i les dances que fas me commouen.
Vas als meus dits
i és un nou goig el meu tacte;
i als ulls, i un somrís
decora ma faç;
i als peus, i
són alades mes passes.
Llavors t´apartes de mi
-cara imatge- i te veig
volar, au subtil,i possar-te al paper
albí.
I eres, aleshores, el vers,
el poema i el meu esperit.
------------------------------------------------------------------------
“CARLETS” VAIXELL DE JOGUINA - Veles i gavines (1948)
Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí
que, ni de nit, ni de dia
-pobra nau- no fa camí
Aquest vaixell em recorda
l’amplaria de la mar,
el vent que entre corda i corda
xiula horitzons en passar,
el núvol gris fet de glassa
i l´home bru del timó
que fuma i té molta traça
per cantar tota cançó.
Vaixell petit, de joguina,
entre llibres presoner!
Et manca un vol de gavina
i el cántic d´un mariner
per, navegant de bolina,
eixir a alta mar lleuger.
Damunt de la llibreria
tinc un petit bergantí;
quan el mire cada dia
veig que ell, si pogués, faria
per la mar un llarg camí.
--------------------------------------------------------------------------
CANÇO DE LA LLUERNA - Vermell en to major (1929)
Faig amb goig el meu camí
un deler sempre em governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida interna
per el qual tots m´han de dir
lluerna.
Soc petit com un bocí
despenjat d´estrella eterna;
transporte damunt de mi
la claror de ma llanterna
i -oh quin goig- me sento dir
lluerna.
Mai no sé si el meu destí
menará´l pluja i galerna,
si seré com pelegrí
que no trobe cap taverna…..
Més qué hi fa? Que´m puguen dir
lluerna.
Si m´enlairo amunt d´un bri
per fruir la vida externa
mai no manca un sér mesquí
que´m fa burla sempiterna.
No´m faig cas, si´m poden dir
lluerna.
Per aixó faig el meu camí
i un deler sols em governa:
conservar aquest llumí
de la meva vida inerna
perque tots me puguen dir
lluerna!
-----------------------------------------------------------------------
CANÇO DE LLUNETA - Vermell en to major (1929)
A la lluneta estic
esperant l´amor.
Per on vindrà?-
pregunta el cor.
Les joves canten
la canço.
Elles son blanques;
les pendra la morenor
mentres esperen i canten
l´amor.
Per on vindrà?-
pregunta el cor.
A la lluna estic
esperant l´ amor.
Vindrà en un raig de la lluna
cantant com un rossinyol
si no l´espanta el volar
del musol.
A la lluneta estic
esperant l´amor.
Per on vindrà?
pregunta el cor.
Vindrà en el raig d´una estrella
sonant el dring del seu cor
si no l´espanta el xiular
del musol.
Per on vindrà?
pregunta el cor.
A la lluneta estic
esperant l´amor.
Baixarà del cel com ocell
embolcallat de claror.
No l éspantarà el mirar
ni el xiular
ni el volar
del musol.
Vindrà buscant la capseta
del teu cor.
Farà una dolça musica…..
Si alça el vol
quines llàgrimes als ulls
i quina enyor!
--------------------------------------------------------------------
Poemes de la Guerra Gran - Vermell en to major ( 1929)
HIMNE DE PAU
Ha eixit el sol.
Per primera vegada
ha eixit el sol damunt la terra.
Abans tot era dolor
i l’ombra espesa del dies
planava la vida.
Som a l´alba
i es retiren els fusells
- estels fonedissos a la prima llum dial-.
Som a l´alba i a la pau dels camps.
Els avions deturen el vol.
S´enarboren les banderes;
i els mocadors, blancs;
i els cors.
I l´alegria s´eleva com el sol
vers un migdia ple
en el qual ressona el nostre esperit tangible.
en els llavis de cada cosa.
I la mar canta amb la veu manyaga.
I l´horta riu al bes del conreu.
I la muntanya, amb sa veu ancestral,
himenetja l´hora lluenta de la Pau.
I els infants van a escola cada dia
amb una rosa als llavis,
que és el bon signe de la terra triomfadora.
Ha eixit el sol per primera vegada.
Abans tot era dolor
i ara la joia embolcalla el treball
i la fe en el pervindre.
------------------------------------------------------------------------------------
LA FONT D´ENSEGURES - (Fira de Mostres de la muntanya, inèdit)
A la cova de la Font d´Ensegures va la gent
uns a guarir-se de mal,
altres a fer estiueg.
En la falda del Montcatil
i a l´ombra d´uns oms molts vells,
en els que el ven posa música
de molt variades veus,
raja una font crital.lina
i fresca com la que més.
L´airet amb què es vesteix
porta perfum de roser,de pinassa i de resina,
d´espígol i timonet.
El ces cada dia el pinten
de blau uns blaus angelets.
El sol, com és de muntanya,
ni dins l´agost és ardent.
Des de la Font d´ Ensegures
el paisatge que se veu
és de serres i muntanyes,
és de barrancs i masets,
és de bancals i garrigues,
és d´ocres, grisos i verds.
Hi ha muntanyes treballades
i entre paret i paret
els bancals en escaleta
tenen blats d´encantament
o el braços verds de les vinyes
o el volum dels ametlers.
Per la plaça de la Fontl
´estiuejant fa passeig;la damisel.la polida,
l´estudiant batxiller,
el capella de les monges,
l´industrial, el burgés,
el llaurador de la Plana,
l´ama grassa, l´home sec,
la senyora encodillada
que lluu l´or de seu adreç……
Les espardenyes de veta
I altres classes de calcer
assegen i beuen l´aigua
i respiren l´aire net.
.... .... ... ... ... ...
Per la plaça de la Font
l´estiuejant fa passeig
puix l´aigua tan fresca i fina,
com el cristall transparent,
al malalt dóna salut
i apetit a que la beu.
Quina idea més bona aquest blog. Gracies pel recull.
ResponEliminasi, es molt bona
EliminaGràcies anònim, el teu comentari m'ajuda a continuar
ResponElimina@@@@@@@@@@
ResponElimina