La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 23 de febrer de 2011

Avui faig 60 anys

Avui faig seixanta anys. És una data com qualsevol altra però, mentalment, marca un punt d’inflexió.
Els mitjans diuen, d’un home de la meva edat, que és un home gran, que no és el mateix que un gran home.
Tu mateix et sents com sempre però, de fet, alguna vegada et deixen seure al metro o l’autobús, i això marca la diferència.
A més, amb la crisi, et veus obligat a tornar a començar, tot el que havies previst o projectat se’n a anat en orris i cal reprendre el camí, encara que estiguis una mica cansat, una mica tip.
Potser la gràcia de la vida és aquesta imprevisibilitat, aquest no saber el que passarà demà i afrontar-ho de cara (no tens altra sortida!).
Cal llavors plantejar-te nous reptes i continuar endavant perquè, com deia l’avi:

     La velletat, valencians, mal prova
     i avui comence a ser un home vell;
     els anys que faig enguany - oh, data nova! –
     em donen títol vell, per mi novell.

     Seixanta anys faig i amb alegria els porte
     com un pomell de flors i fruites d’or;
     quan cada any, si cal, els reconforte
     m’omplin de mel i goig el tou del cor.

4 comentaris:

  1. Per molts anys Carles de part de tota nosaltres.

    ResponElimina
  2. Gràcies Punt Petit. Ara estic molt enfeinat i no puc fer gran cosa al bloc, al vespre estic totalment "kaput" i no tinc ganes de fer res.
    Espero que la propera setmana serà més tranquila. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Carles, moltes felicitats!!! :D

    (Per cert, la teva ressenya de 'Mi padre y yo' em va agradar i encuriosir tant que avui no he pogut resistir més i m'he hagut de comprar el llibre.)

    ResponElimina
  4. Gràcies Núria, em dones l'alegria del dia. Ets la gran lectora desconeguda que segueixo fil per randa. Espero que t'agradi el llibre de l'Ackerley, és diferent, te un toc autèntic. Una abraçada.

    ResponElimina