La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 4 d’abril de 2012

Terra i cendra - Atiq Rahimi

Primera obra de l’escriptor i cineasta afganès resident a França, que va assolir un èxit considerable, en la meva opinió, ben merescut.

Es tracta d’un relat colpidor sobre el viatge d’un avi amb el seu net a través de l’Afganistan per cercar el seu fill i donar-li la noticia de la mort de tota la família en un bombardeig  soviètic.

La tristesa, la incredulitat i la poesia inunden aquest relat situat en un país remot i a l’epicentre d’un conflicte secular que no té fi i que veiem sense remei.

Novel·la curta, escrita amb paràgraf breus i imperatius que comença amb unes paraules que es tot un catàleg d’intensions: “Tinc gana”, dites per un nen, a qui l’atac ha deixat sord, que es pregunta: “Perquè els soviètics s’han endut les paraules?”...

Novel·la de fàcil lectura, malauradament descatalogada, però que pot trobar-se a les biblioteques municipals i que no pot deixar-vos indiferents.

Valoració:   4 / 5

Recomanable per les ànimes sensibles.

Contraindicada als amants de l’acció pura i dura.

Editorial La Magrana: 91 pag.

2 comentaris:

  1. La vaig llegir l'any passat, dues vegades seguides, la primera per gaudir-la i la segona per poder fer la ressenya. Em va agradar i impactar alhora, tens raó no deixa indiferent. Bona novel•la.

    ResponElimina
  2. Hola Quadern, al Taller de Lectura la varem llegir en veu alta i encara és més colpidora. El teu bloc és magnífic, molt treballat.

    ResponElimina