La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 27 de juny de 2012

Barcelona cau - Valentí Puig


Un altra novel·la ambientada a l’època de la Guerra Civil Espanyola, en aquest cas, en els darrers tres dies de la caiguda en mans de les tropes franquistes, de la ciutat de Barcelona.

És un relat breu, editat amb lletra apta per a persones amb dificultats visuals, la qual cosa permet una lectura molt rapida que ens facilita el camí cap a altres lectures més interessants

Novel·la previsible i força tòpica, que se situa entre els personatges foscos del submón dels delators i la quinta columna d’un ambient en descomposició a l’espera del canvi de regim, sense un fil conductor sòlid i convincent.

Potser exagero i sóc massa dur, però és el que penso, tot i que he d’advertir que generalment no suporto els relats sobre la nostra guerra civil, relats que trobo reiteratius i molt previsibles, i que salvant obres puntuals com “Los girasoles ciegos” de Alberto Méndez, magistral, i “Pa negre”, del finat Emili Teixidor, en general no desperten el meu interès. 

Valoració:   X  X  

Recomanable: Pels amants dels relats ambientats a la Guerra Civil.

Abstenir-se en cas contrari.

Editorial Proa: 170 pag.

4 comentaris:

  1. Una magistral narración, que se lee con interés y llena de pasión vital, real. Excelente. Sí:tiene un final previsible que puede agradar o no, pero es real y la historia no se puede reescribir. Ya sabemos que the winner takes it all.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola anonimo, es genial, leemos el mismo libro pero tenemos opiniones totalmente divergentes, eso ocurre a menudo en el Club de Lectura y siempre me ha parecido fascinante. En català diem: "Tants caps tants barrets".
      Fins la propera, a veure si coincidim.

      Elimina
  2. L'acabo de llegir i m'ha semblat molt, molt, molt justet.

    Hi ha frases horroroses -especialment les que tanquen els capítols-, d'aquelles que volen ser transcendents i provoquen vergonya aliena, més alguns errors que suposo que són del procés de correcció ("de el cigarret" dues vegades, per exemple) que l'editorial s'hauria pogut estalviar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salutacions Jaume Q: Veig que coincidim en el criteri, la novel·la és francament fluixa. Dona la sensació que s'ha escrit ràpit i sense cura, es un llibre purament alimentici.

      Elimina