La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

diumenge, 26 d’agost de 2012

Zapatos italianos - Henning Mankell


Henning Mankell desprès de fer emmalaltir d’Alzeimer el comissari Wallander i tancar la famosa sèrie de novel·la negra, ha seguit escrivint amb la seva mestria habitual.

No recordo qui va dir “Jo soc jo i la meva circumstància”, (això ho dèiem en els cercles universitaris estudiantils per justificar-nos d’alguna cosa i quedar bé), però jo afegiria a la circumstància “ i el meu paisatge”.

Sempre he cregut que algun polític mesetari intransigent, ordenancista i poc amant del pacte, esta influït pel paisatge planer, extens, sense matisos, fred i de clima extrem del centre del nostre país germà.

Perquè dic tot això?, perquè les obres de Mankell estan influïdes pel seu paisatge nòrdic, fred, boirós, amb pluges i nevades habituals i persistents.

“Zapatos italianos”, títol certament estrany, és una novel·la diferent, de pocs personatges, que gira al voltant de la vida d’un metge colpit per un error mèdic, que s’enfronta, desprès de viure molts anys en solitud a una illa deserta i isolada, amb el seu passat.

Novel·la inicialment freda, va a poc a poc assolint una calidesa humana poc habitual a mesura que el protagonista accepta el seu passat i l’accepta.

Nota: He llegit aquesta novel·la amb un e-book piratejat i he pagat el meu pecat perquè no esta complert !, en consecuencia no he pogut llegir el final  i haure de cercar l'original.

De tota manera poc dir-vos la meva opinió:

ValoracióX X X X

Recomanable per les persones que els agraden les novel·les amb sentiments però sense fer-ne ostentació.

Contraindicat pels que esperen la novel·la habitual d’en Mankell.

Editorial Tusquets:  372 pagines (si esta complert !).
                    

2 comentaris:

  1. No he llegit res de l’autor, sí crítiques diverses i molt diferents sobre les seves novel•les negres. Aquest que portes avui m’atrau, l’apunto (espero trobar-lo sencer!).

    ResponElimina
  2. Hola Quadern, Mankell es un autor sempre agrait si no abuses d'ell, de fet el model de la novela negra es repetitiu i s'ha de pendre en petites dosis, aquest però és diferent i crec que marca un canvi substancial en l'obra d'aquest autor.

    ResponElimina