La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dissabte, 22 de setembre de 2012

Pedra de tartera - Maria Barbal


Probablement la majoria de lectors d’aquest blog, si és que te lectors, hauran llegit “Pedra de tartera", aquesta és una novel·la extremadament senzilla, lluminosa i tendra, que ens relata la vida de la protagonista, en primera persona, des de la perspectiva d’una dona d’un ambient rural de muntanya.

Tota una vida explicada en 100 pagines, sense deixar-se res important, el canvi de família, el marit, els fills, la guerra civil, etc., sense dramatismes excessius però sense escatimar sentiments.

“Pedra de tartera” és un exemple d’eficàcia literària i de simplicitat narrativa, emotiva, però sense estridències, que ens recorda un temps preterit, ja superat, però que molts lectors d’una certa edat, recordem haver viscut durant la nostra infantesa, quan anàvem, a l’estiu, a veure els parents del poble.

Maria Barbal a aconseguit explicar-nos, en poques pagines, tot un món que ens recorda el que érem i ens apropa al que som ara mateix.

ValoracióX  X  X  X  +

Recomanable a tothom sense excepcions.

Contraindicacions, no en conec, ara per ara. 

Editorial Columna:  106 pag.

4 comentaris:

  1. Fa uns quatre anys que la vaig llegir, molt bona i aconsellable.

    ResponElimina
  2. És una novel·la que em va impactar molt. La que més m'ha agradat de les que he llegit de la Barbal.
    Gràcies per la ressenya, Carles.

    ResponElimina
  3. No m'ha agradat GENS.!!!

    La Conxa és com un animal, que viu, es reprodueix i mor

    Jo me quedat com una pedra al llegir aquet llibre!!!

    Gràcies per recomanar-me'l (ironia)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Paquita, benvinguda al bloc, em sap greu que no t'hagi agradat, ets la primera persona que conec que li passa, però cadascun te els seus gustos i aixó posa de manifest la dificultat o bè, la inutilitat, de recomanar res a ningu...Potser fer un bloc no te cap sentit, tot i que personalment s'ha fet un habit imprescindible despres de llegir un llibre, potser per vanitat..., per expresar les meves opinions..., per...

      Elimina