La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

diumenge, 27 de gener del 2013

Vida i destí - Vassili Grossman

L’obra:

Estem davant d’un monument literari del segle XX , d’una obra equiparable a “Guerra i pau” de L.Tolstoi.

La novel·la esta ambientada durant l’època de la Segona Guerra Mundial, en el setge i alliberament de Stalingrad, però és molt més que això, a més ens parla del Holocaust, de la repressió política dels sistema soviètic en temps de Stalin, del Gulak, la col·lectivització, del Gran Terror de 1937...

És una novel·la coral, polièdrica, amb tants protagonistes que els editors, amb bon criteri, han inclòs un llistat de personatges principals.  

És una novel·la dura, colpidora, però en cap cas tremendista, que no cau mai en el recurs fàcil de les descripcions sagnants. A les primeres pagines, un tren, carregat amb presoners jueus s’acosta a un camp d’extermini i comença un relat estremidor, que no truculent,  dels horrors dels camps, dels horrors de la guerra, de la fam i del patiment, però al mateix temps de la resistència de la vida que sobresurt d’aquest horror amb força.

La novel·la descriu sense solució de continuïtat diverses situacions simultànies, als camps, al setge de Stalingrad, la repressió política als dissidents o possibles dissidents.

Hi ha passatges a la novel·la de potent força emotiva i poètica, com la darrera carta d’un mare al seu fill des de un gueto ucraïnès.

D’altres tenen força simbòlica, com el contable que va sumant els cadàvers dels jueus morts que va desenterrant per no oblidar-los, per retindre’ls a la memòria.

O la visita d’un capitost de les SS a les obres de construcció d’un camp d’extermini, allà veurem que no solsament hi treballen els membres de les SS sinó, a més, arquitectes, enginyers, químics, lampistes, constructors, etc, “tots eren culpables...” 

I a més del terror feixista, hi ha el terror bolxevic, el terror de Stalin, el Gran Terror de 1937, amb la col·lectivització, els trasllats de pobles i ètnies senceres, el Gulak a Siberià, etc, etc.

I com a fons el terror i l’opressió de l’Estat, omnipresent, anihilador de voluntats,a la recerca del servilisme polític, la delació, la denuncia i, si cal, la desaparició física (en deien, condemnat a 10 anys a un camp sense dret a correspondència...).

Pocs llibres ens mostren abastament com aquest, els horrors i la deshumanització que van caracteritzar els règims de Hitler i Stalin pels seus pobles i per la Humanitat en general.

Confiem que fets semblants no es tornin a reproduir. Haurem après alguna cosa aquesta vegada?

Cites:
  • "L'home no renuncia a la llibertat per propia voluntat."
  • "Al meu entendre, la vida pot ser definuda com la llibertat. La vida és llibertat. La llibertat és el principi fonamental de la vida que és el límit...Entre la llibertati l'esclavitud, entre la matèria inanimada i la vida."
  • ...No hi ha felicitat més gran que la de ser capaç d'arrossegar l'estómac, fora del campament, cec, una de les cames amputada, i morir en llibertat, encara qu sigui només a deu metres del filferro de pues maliït."(Tot flueix, capítol 9).

Temes principals:

Ø     El setge de Stalingrad.
Ø    L’Holocaust.
Ø     L’opressió política de l’Estat.
Ø     Els dubtes enfront la delació i la pròpia supervivència.

Valoració:  X  X  X  X  X  ↑ ↑ ↑

Recomanable i de lectura imprescindible per captar el que veritablement va ser una de les pitjors èpoques històriques de la Humanitat.

Contraindicat si cerquem històries curtes de poc calat.

Galàxia Gutenberg: 1.093 pag.

L’autor:

Vassili Grosman(1905 – 1964), escriptor i periodista soviètic, d’origen jueu, que amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial es converteix amb corresponsal de guerra i és testimoni presencial de les batalles de Moscou, Stalingrad, Kurk i Berlin i participa en l’alliberament del camp de Treblinka.

 Desprès de la guerra , l’autor entra en conflicte amb l’Estat Soviètic, allunyant-se dels postulats bolxevics per la política de Stalin envers els jueus, i les seves obres són censurades. El manuscrit de “Vida i destí” va ser destruït i les cintes de la màquina d’escriure requisades. Miraculosament una copia va ser fotografiada pel científic Andrei Sakhàrov i publicada a Suïssa el 1980, l’autor mai va veure editada la seva obra mestra...

Bibliografia
  • "Stalingrado" (1943).
  • "El libro negro" (amb col·laboració de Ilià Erenburg).
  • "Per una causa justa" (1954) - Galaxia Gutenberg (2011).
  • "Vida i destí" (1960) - Galaxia Gutenberg (2007).
  • "Tot flueix" (1970) - Galaxia Gutenberg (2008).
  • "Años de guerra" ( 1942) - Galaxia Gutenberg (2009)
  • "Un escritor en guerra. Vassili Grossman en el Ejercito Rojo (1941 - 1945)" Recopilació. Crítica (2006).

Adjunto un video de "L'hora del lector" dedicat a aquesta novel·la:

6 comentaris:

  1. Respostes
    1. Benvolgut anònim, ets un lector de poques paraules però celebro que estiguem d'acord i gràcies per llegir aquest blog fet amb il·lusió i ganes de divulgar bons llibres.

      Elimina
    2. Carles, he intentat escriure un comentari al teu bloc, quan estava a la meitat, no he pogut continuar.
      Sóc com el comentarista anterior, estic totalment d'acord. Per a mi va ser una novel.la que hem va emocionar i engoixar alhora i que un cop llegida hem va portar a varies reflexions, algunes com les que tu fas i altres molt personals com per exemple que, aquells mites i aquelles ideologies en les que havíem cregut i per les que havíem lluitat quan erem joves i de les que ens havíem desenganyat, apareixien amb una cruesa i una veritat tant contrastada que t'atrevessava el cor i el pensament.
      Meravellosa historia d'amor, odi, crueltat, engany, bondad, solidaritat, por, valentia, senzillés i molts més qualificatius, tot aixó amanit amb unes magnífiques descripcions dels paissatges i de les persones que van viure la gran guerra pàtria. Sense oblidar l'estiu periodístic incisiu i descarnat d'un gran reporter de guerra.
      Perdona el rotllo, però és que hem va encantar

      Elimina
    3. Carme, el teu comentari respira l'anima i la sesibilitat d'una experiencia viscuda personalment, una experiencia en la que haviem posat moltes esperances i que finalment no va poder ser. Gràcies per la teva sinceritat.

      Elimina
  2. Crec que és d'aquells llibres que un ha de llegir abans de morir.

    La seva capacitat transformadora com a lectors ens farà descobrir i valorar alguns aspectes de la literatura que sempre hi han sigut però que ens han pogut passar per alt.

    Per la meva part, tard o d'hora formarà part físicament de la meva biblioteca personal, en un lloc privilegiat al costat de les grans obres universals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord, cal llegir-lo i més endavant rellegir-lo per copsar el que poden arribar a fer els homes a ells mateixos.

      Elimina