El subdirector del diari ARA, David Miró, ha publicat avui un article per celebrar el centenari de la primera publicació d'un poema del mestre, poeta i gramàtic Carles Salvador i Gimeno (València 1893 - 1955):
PARLEM-NE
L'home que va salvar els mots a Benassal
DAVID MIRÓ
| Actualitzada el 30/10/2013 00:00
EL 1913 UN JOVE valencià de 20 anys
anomenat Carles Salvador va convèncer un amic seu poeta que editava una revista
fallera, Foc y Flama , perquè li deixara escriure una rondalla en la
seua llengua materna. Enguany se celebra el centenari d'aquell fet, que va ser
l'inici d'una biografia incansable a favor de la llengua del principal fabrista
valencià d'abans de la guerra.
Carles Salvador va conèixer Pompeu
Fabra en persona durant un viatge l'agost del 1932 a Barcelona. Quan va
tornar a la població de Benassal (on ara hi ha la seu de la fundació que porta
el seu nom), a l'Alt Maestrat, va començar una cursa frenètica per adaptar les
tesis fabrianes a la realitat lingüística valenciana. A mitjan octubre ja tenia
a punt un Vocabulari ortogràfic valencià i una mica més tard va
enllestir la Gramàtica
valenciana . Al desembre els principals escriptors i intel·lectuals
valencianistes firmaven les anomenades Normes de Castelló i adoptaven la
normativa fabriana, de la qual Salvador en seria el principal difusor a través
de les lliçons publicades al setmanari El Camí .
Després de la Guerra Civil , a
partir dels anys 50, Carles Salvador va reprendre els cursos de valencià des de
l'entitat Lo Rat Penat (abans que fos parasitada pels blaveros) i va posar les
bases perquè després aparegueren personatges com Joan Fuster. Però tornem
enrere. ¿Algú s'imagina com estaria avui el País Valencià sense la seua feina
de formigueta aquell hivern de l'any 1932 en un racó del Maestrat? Carles
Salvador va ser, ell sí, l'home que va salvar els mots a Benassal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada