La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dijous, 26 de desembre de 2013

El hombre del salto - Don DeLillo


Vaig començar a llegir la novel·la de Don DeLillo ple d’expectatives i entusiasme, no havia llegit mai res d’aquest autor, però la seva fama el precedia i era ben notòria.

Però només començar la lectura el desconcert s’apodera de mi. No sabia que estava llegint. La història d’un supervivent del 11 - S era evident, però la dels personatges que l’envolten era confusa i no sabia, en general, de qui estava parlant.

A vegades profunds pensaments dels personatges eren tan profunds o enigmàtics que no saps que volen dir o estan intercalats d’una manera tan artificiosa que no els saps interpretar, aleshores penses que potser la culpa és teva, que el teu cervell no dona més de si.

Ara, al escriure aquestes ratlles, penso que potser el motiu del meu desconcert és degut a que el títol de la novel·la et condiciona totalment i n’esperes més de la cèlebre fotografia de l’home caient cap per avall des de les Torres Bessones.

Aquesta imatge i els records que tots nosaltres guardem d’aquells fets terribles i inimaginables pesen sobre l’inconscient del lector i el condicionen.

Haig de dir però, que les darreres pagines del relat, centrades en els moments del impacte són magistrals i ens situen al cor d’un succés que ens ha condicionat, en major o menor mesura, a tots plegats.
 
Desconec si Don DeLillo sempre escriu d’aquesta manera, salta’n d’un personatge a un altre sense presentar-lo i aclarir d’alguna manera qui és qui, però si és sempre així cal estar molt atent per seguir-lo.

Valoració:  Entre  @  @  i  @  @  @

Recomanat per lectors desperts i atents que les cacen totes al vol.

Contraindicat per lectors més convencionals.
                                                            



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada