Ens trobem davant
d’una novel·la potent que ens capbussa en els records del protagonista enfrontat
amb la separació de la seva dona.
De cop ella
marxa sense donar explicacions i les preguntes i els perques s’acumulen en la
ment del seu espòs.
Christian Grondahl a escrit un text des de la memòria, rememorant el passat, i reiterant passatges sencers
en un intent d’explicar lo inexplicable, des de el dolor, des de la
incomprensió.
A la fi tot gira a l’entorn de la pregunta:
Sóc feliç? L’eterna pregunta que tots ens hem fet alguna vegada i que, potser,
no té una resposta clara.
El que és
evident és que la partida (fugida) de la muller, deixa al protagonista davant
del silenci, davant de la soledat, sotmès a la recerca d’una resposta que
probablement no podrà trobar mai.
En certa manera
aquest autor em recorda, salvant les distàncies, l’escriptura de Marcel Proust,
detallista, circular, minuciosa, i el·líptica,.
En qualsevol cas
és un descobriment, potent i lluminós...
Valoració: @ @
@ @ @
Recomanable
per a lectors/es amb vocació psicològica, sense urgències lectores.
Contraindicada
si ens espanten els paràgraf reiteratius i misògins.
Editorial Salamandra
: 316 pag.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada