La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

divendres, 8 de desembre de 2017

Cròniques del Parkinson - ( IV )


Mai hauria cregut que una de les seqüeles de la malaltia del Parkinson (MP a partir d’ara) seria la pèrdua progressiva de l’escriptura. Sense adonar-me’n la meva lletra, que mai ha estat gaire airosa, ha perdut claredat, les lletres s’apilonen com si l’extensió del paper blanc fos limitada i les paraules tinguessin por de caure del full.

El traç s’ha fet incert i cal concentrar-se per fer una exposició mitjanament llegible. Haure de fer caligrafia? Aixó seria tancar un cicle vital. No diuen que la gent gran torna a la infantesa? Ara però ens queda el recurs de l’ordinador que suporta totes les revisions que siguin necessàries. Per tant no ens podem queixar.

Resultat d'imatges de CREUERPer fer temps mentre arriba el nostre nét, hem anat amb la Teresa a fer un petit creuer fins a Gènova. A estat una experiència (ara tots hem de viure experiències...) curiosa. A la pròpia inestabilitat de la MP s’ha d’afegir el balanceig del vaixell, combinació que sortosament no ha estat letal i no he caigut per la borda. Altra cosa era a l’hora de dinar, total unes 3000 persones a l’assalt d’un bufet lliure, Aquesta activitat quasi cinegètica em produïa un increment notable de la mena vibració natural de manera que havia d’agafar fort el plat perquè les croquetes no sortissin disparades.

Perquè ara hi ha dies que entro en un estat de vibració interior que em recorda les classes de física quan ens explicaven la vibració dels electrons al voltant del nucli de l’àtom. A vegades aquest tremolor s’apodera del meu braç dret fent difícil la lectura del llibre que estic llegint obligant-me a agafar-lo amb força no sigui que es desmaneguin les paraules i caiguin al meus peus tot un grapat de lletres perdudes. Sortosament això no passa cada dia i puc gaudir de moments tranquils, especialment si faig alguna activitat que cridi la meva atenció.

Una d’aquestes activitats que he començat amb força és el taichi. Qui ho havia de dir, jo sempre tant escèptic amb les tècniques orientals! El meu cervell educat de cara les ciències sempre ha mirat amb desconfiança els remeis miraculosos inexplicables, potser serà que la MP me l’ha canviat tant sense adonar-me’n que ara accepta el que a la pràctica li funciona sense fer-se més preguntes.

Perquè la MP, a més dels efectes físics concrets, genera tot un reguitzell de preguntes sense resposta, preguntes que ningú, ni els especialistes, poden contestar. De fet el cervell és el més complex dels òrgans i esbrinar alguns dels seus secrets serà feina àrdua i feixuga.

Vaig a una conferència sobre la repercussió de la MP a l’àmbit familiar, és destaca especialment l’acceptació de la malaltia, encarant el dia a dia de manera positiva i activa  També és fa palès la necessitat d’evitar la sobrecàrrega del cuidador.

(Continuarà...)

6 comentaris:

  1. Gràcies Carles per compartir i molta força i que disfrutis molt amb el taichi, una abraçada gran del Ramon i meva

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel vostre escalf, Les coses s'han agafar amb estoïcisme procurant viure amb la màxima alegria possible.

      Elimina
  2. Ara ja ha arribat en Jan. T'esperen temps de revifar experiències adormides.
    El taichi t'hi ajudarà també tot i la teva relació conflictiva amb la cultura oriental, recordo que vas deixar el ioga perquè et posaves nerviós tot i la teva aparença i capteniment tranquil
    Ara ja tens dos motius per ser el primer de la classe de Taichi.
    Joan Josep, 10-12-17

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, el Jan ha arribat i es tanca un cicle vital que ens dona continuïtat. Ara a gaudir-lo al màxim.

      Elimina
  3. Amb això de l'orient i el Jan no m'he pogut estar d'improvisar un haiku. Em sap greu :-)

    Les branques tremolen,
    però encara aguanten
    els nius dels ocells.

    Bones festes, tio Carles.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bé el haiku, tens fusta de poeta. I Bones Festes per vosaltres.
      Però, quin coi de nebot ets? No voldria equivocar-me.
      De tota manera, gràcies per escriure sempre és animador.

      Elimina