La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

diumenge, 21 d’octubre de 2018

Cròniques del Parkinson ( VIII )


Ja ha passat l’estiu i estem entrats a la tardor. La malaltia segueix el seu curs inexorable i els tremolors s’han incrementat lleugerament, a més, a la tarda hi ha dies que tinc un neguit intern difícil de controlar, però seguim,,,

Hem començat el Club de Lectura a l’associació amb la lectura de la novel·la “El lector del tren de les 6:27”, del francès Jean-Paul Didierlaurent. És una novel·la diferent i sorprenent, amb uns personatges tendres que es fan estimar. Hi ha 8 persones inscrites i a la primera sessió erem 6 persones. El proper dia comentarem “El laberinto de las aceitunas” d’Eduardo Mendoza, relat, entre negre i humoristic,explicat pel seu protagonista, un detectiu sorgit del frenopàtic.

S’ha fet la Festa Solidaria contra el Parkinson amb resultats una mica, al meu entendre, decebedors. El local, a l’antiga fabrica Damm, era un xic desmarxat, massa gran, amb les diferents activitats desconnectades entre si, disperses i sense possibilitat de fer propaganda exterior ni posar musica que atregui al personal. És una llàstima perquè la causa s’ho mereixia.

Hi ha bones noticies sobre futurs tractaments. A l’Universitat de Barcelona han experimentat un nou component químic que sembla que atura la malaltia i fins i tot arriba a regenerar part de les cèl·lules malmeses. Ara per ara ho han experimentat amb cucs amb Parkinson (?), a vegades els científics són increïbles, i ara faran proves amb ratolins parkinsonians cedits per la Fundació Michael J. Fox, fundació creada per l’actor de la pel·lícula “Regreso al futuro”, al que van diagnosticar la malaltia als 28 anys i desprès d’un any de profunda crisi alcohòlica va ressorgir i crea aquesta fundació de referència mundial, a la que estic subscrit i m’informa  periòdicament de les seves activitats de recerca i divulgació.

Aquesta fundació és un model que em fa pensar que a nosaltres ens caldria un organisme similar o semblant a la Fundació Carreras o Pasqual Maragall, per donar a conèixer la malaltia i recollir fons per la investigació. És dur pensar-ho però ens fa falta un famós implicat.

Sigueu feliços.
(Continuarà...)

1 comentari:

  1. Molts ànims. Com deia Don Hilarión a aquella coneguda sarsuela, "Hoy la ciencia avanza que es una barbaridad".
    Una abraçada.

    ResponElimina