La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dissabte, 27 de març de 2010

En el Centenari de Màrius Torres - Glòria Judal

Enguany es celebra el centenari del naixement de Màrius Torres, poeta que assolí en la seva breu vida una intensa maduresa. La seva veu lírica ha esdevingut una de les més pregones de la literatura catalana contemporània. Va veure la llum a la ciutat de Lleida l’any 1910 i va morir al sanatori de Puig d’Olena, Sant Quirze de Safaja, el 1942. Tenia, per tant, 32 anys.

Màrius Torres pertanyia a una família d’ important trajectòria intel•lectual. Humbert Torres, pare del poeta, fou metge i polític reconegut. La mare de Màrius, Maria Pereña, filla d’advocat, polític i catedràtic de literatura fou una dona molt culta i sensible que educà els seus tres fills, Màrius, Víctor i Núria, en l’amor a la música i a les diverses manifestacions de l’art i la bellesa.

Màrius, de ben jove, es formà d’una banda en el republicanisme catalanista i de l’altra en una concepció espiritualista de l’existència que tan havia de pesar en la seva obra. Va créixer en un entorn familiar protector, ric en afectivitat, pulcre i educat.

Acabat el batxillerat, en el 1926, es traslladà a Barcelona per estudiar medicina. Era un estudiant brillant, treia les màximes qualificacions. Màrius era de caràcter reservat i solitari, però de grans amistats i fidelitats.

Acabada la carrera i doctorat a Madrid, entre diverses perspectives que li proposa el seu pare, tria quedar-se a Lleida i exercir de metge durant tres anys, alhora que es dedica a les seves activitats artístiques preferides.

Cap a la primavera de 1935 cau malalt de grip i en patirà durant unes setmanes. El desembre d’aquell any se li declarava una tuberculosi. Amb aquests fets es produeix un canvi definitiu en la vida de Màrius Torres. Ingressa al sanatori de Puig d’Olena (Sant Quirze de Safaja) d’ on, a excepció d’unes breus anades a Barcelona, no en sortirà durant els set anys que transcorreran fins a la seva mort. El setembre del 1936 el seu germà Víctor marxa al front. En el diari que escriu, i que va adreçat al germà, “Desolació” és el mot síntesi present al costat de reflexions sobre la condició humana, la tristor, el neguit, l’angoixa... Aquest any, doncs, marca la inflexió definitiva de la temàtica de la seva poesia: el dolor, el misteri de Déu, de l’ Univers, la malaltia, la guerra, la mort.

Esperances de millora i decepcions sobre la seva salut, anaven succeint- se.

Durant l’estiu d’aquell any coneix Mercè Figueres, pacient, també, del sanatori, amb qui compartiria una íntima amistat i que esdevindria motiu d’inspiració, com queda palès en la major part de les Cançons de Mahalta, a ella dedicades. A part d’aquesta relació, i de fora de l’establiment, Esperança Figueres, germana de Merçè, Joan Sales, i Josep Saló, que més tard seria metge del sanatori, el visitaven sovint. Amb Joan Sales mantindrà una relació epistolar fins al final, de manera que l’editor i escriptor es convertirà en l’assessor literari del poeta i pòstumament en el seu editor.

L’any 1936 fou l’única vegada que Màrius Torres manifestà públicament les seves conviccions polítiques. Va col•laborar, amb el pseudònim Gregori Sastre a L’Ideal de Lleida, setmanari d’Esquerra Republicana.

Malgrat les limitacions en què vivia, 1937 fou un any feliç i ple d’amor. No així l’any següent amb que, esfondrat el front d’Aragó, queia Lleida en poder dels feixistes. Casa seva va ser saquejada; els seus pares van haver de fugir primer a Barcelona i després a França, establint-se a Montpeller, on també hi trobaren Carles Riba. Màrius Torres, fou una de les moltes persones a qui s’aplicà la Ley de Responsabilidades Políticas per la seva col•laboració en el setmanari republicà L’Ideal.

Des de l’any 1939 fins a 1942, el poeta escriurà contes i poemes. Entre els alts i baixos de la seva malaltia no deixarà de compondre música per a poemes de poetes que admirava; també estudiarà harmonia, així com llatí i italià per a llegir millor els clàssics.

Màrius Torres va morir el 29 de desembre de l942.

Cinc anys després de la seva mort, Joan Sales publicarà l’obra a Coyoacán, Mèxic, a la col•lecció Quaderns d’Exili; les despeses seran cobertes per Francesc Cambó.

Pocs poetes han sorprès tant en un període de temps tan breu, com Màrius Torres. Concebuda com a absoluta experiència vital i cultural on la poesia i la música són la clau per interpretar el món, la seva obra és un llarg soliloqui entre la gran pugna entre la misèria del cos, la grandesa de l’ànima i l’inefable esperit de l’univers.

Tot un regal per l’esperit del lector que sigui capaç de copsar-la; plena de bellesa simbòlica, de profunda reflexió, de maduresa intel•lectual, de domini lingüístic, sens dubte, captiva i eleva.

Serà tot un goig, aprofitant aquest centenari, posar veu als poemes, difondre la personalitat del poeta, correspondre, i convocar -si està dins les nostres possibilitats-, als actes que se’ns ofereixin.
I, en veu baixa, o bé oint-nos el so de les paraules, llegim:

La mort passava en un matí d’abril. Tan alta
sobre un món desvetllat amb tots els noms florits,
que els núvols s’esfullaven, arran la seva galta,
i els cims nevava la carícia dels seus dits.

Però un fresc perfum de llorer s’elevava
com una veu del món a l’impecable pas.
-Altiva segadora, que per beure’n la saba
segues el camp més fèrtil amb una falç de glaç,

¿de què et val afollar les espigues sens nombre
si et cau una llavor en cada brot que culls?
Quan has passat, el món rebrosta a la teva ombra,
i orenetes vivents s’escapen dels teus ulls!

Orgullosa, no saps que sota el teu caprici
la veu dels moribunds és molt més que un sanglot?
Una vida s’encén a cada sacrifici.
Potser ni tu mateixa no pots morir del tot.

Text elaborat a partir de la publicació “Marius Torres, l’última rosa”de Felip Gallart. Edicions Pagès.

1 comentari:

  1. Carles,
    aquí et deixó un enllaç molt interessant de manuscrits de Marius Torres :

    http://www.aulamariustorres.org/materials/manuscrits/_autors/torr/index.php

    ResponElimina