La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimecres, 9 de juny del 2010

He tingut un somni

Estava somniant, iniciava l’enèsima reencarnació hi havia de decidir el meu futur.

Ho vaig tenir clar: President de la Generalitat de Catalunya. Tindria cotxe oficial, residència pagada i un sou que no estava gens malament: 169.446 €/any (ep! sou brut, no us penseu).

Hi havia una altra possibilitat: Vicepresident, el sou segurament seria una mica inferior, però tindria viatges i oficines a la meva disposició, a París, a Nova York, al Senegal, a l'Argentina, etc., i faria l'importantíssima tasca de cercar la petjada catalana per tot el món mundial.

Però..., potser seria complicat, només hi ha una vacant. El millor seria fer-se conseller, n'hi ha 14, el sou ja és una mica justet: 127.737 €/any, però fent estalvis segurament arribaria a final de mes.

El que tinc clar és que no seré President del Govern Espanyol, el sou ja és ridícul: 91.982 €/any, i tampoc President del Govern Britànic: 141.000 €/any, inferior al del nostre President, lloat sigui, i a més, caldria saber anglès!

De cop un bri de realitat em traspassa el cervell, començo a despertar i recordo que aquest mes l’empresa no m’ha pagat el sou, que potser tancaran i, com autònom, no tinc prestació d’atur. A més, el govern em diu que hem d’estalviar, hem gastat massa i si ens pensem que aixó és xauxa.
Una suor freda em fa despertar de cop. Ho tinc clar: Són uns bandarres!!! (*)

(*) Bandarra: Persona sense cap mena d'escrúpols. Diccionari de la Llengua Catalana.

4 comentaris:

  1. I els seus sous no se'ls baixaran??

    Què fort!!! Jo també sóc una catalana emprenyada!!!

    Sóc funcionària i me'l baixen... s'hauria de començar per ells!!!

    ResponElimina
  2. Jo ho sento , a que estem esperant!!!!
    Sento la ràbia dels meus 15 , 16 anys (ara en tinc 51)això no s'aguanta per enlloc !!
    Gràcies Carles per la teva reflexió !!

    ResponElimina
  3. Hola Carles,
    Enhorabona pel blog. He intentat fer-me seguidor, però no els meus dits de fusta amb aquestes coses de la informàtica m’ho han impedit.
    El món n’està ple d’ignorants, i és el fruit d’aquesta ignorància col•lectiva el que desprès hem de repartir entre tots ens agradi o no. Tot i que no ho sembli, d’aquest repartiment no s’escapa ningú, des de el més tirat fins al més poderós.
    Jo penso que la humanitat ha invertit el sentit de la seva existència, que per a mi és tan simple com aquesta idea (que no és meva): el que passa ara es que tothom volem Tenir, per desprès Fer i al final Ser (ex. quan tingui aquests cèntims, podré tenir aquesta cosa, i així serè feliç), quan la línea normal de flux hauria se ser primer Ser, per poder Fer i al final Tenir (ex. cóm sóc qui sóc, per això faig el que faig i agreixo tot el que tinc).
    Et deixo, amb una cosa que vaig llegir fa poc, i que va en aquest sentit...

    Merci i fins aviat,

    Paco García


    PERGAMÍ D’EN KRATO
    (extret del llibre ‘Ami, el niño de las estrellas’ d’en Enrique Barrios)

    Amor és un ingredient subtil de la consciencia. És capaç de mostrar el sentit profund de l’existència. Amor és l’única droga legal. Alguns busquen equivocadament en el licor i altres drogues allò que l’Amor produeix. Amor és el més necessari de la vida. Els savis coneixen el secret, i només busquen amor. Els demés ho ignoren, i per això busquen externament.

    Cóm obtenir amor?

    Cap tècnica serveix, perquè Amor no és material. No està sotmès a les lleis del pensament i de la raó, elles estan sotmeses a ell. Per obtenir Amor, primer s’ha de saber que Amor no és un sentiment, si no un Ser. Amor és algú, un Esperit vivent i real, que quan desperta en nosaltres, arriba el goig, arriba tot.

    Com fer que vingui?

    Primer s’ha de creure que existeix (perquè no es veu, només es sent. Alguns li diuen Déu). Desprès, l’hem de buscar a la seva morada íntima: el cor.
    No cal demanar-li que vingui, si no deixar-ho sortir, alliberar-ho, entregar-ho. No es tracta de demanar Amor, si no de donar Amor.

    Com s’obté Amor?

    Donant Amor.

    Estimant.

    ResponElimina
  4. Bsndarres? encara és un mot massa suau!! No tenen vergonya quan a sobre ens demanen que entenguem la situació i ells segueixen amb un sous que no els guanyem ni ajuntant-nos uns quants....
    Marta

    ResponElimina