La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dimecres, 23 de març de 2011

L'elegància de l'eriçó - Muriel Barbery

 L’èxit editorial francès de l’any 2007 narra la historia d’una culta portera que amaga el seu esperit cultivat als seus veïns, aburgesats i , sovint, depreciatius envers ella.
El contacte amb una nena superdotada del cinquè pis i, especialment, amb el nou inquilí d’origen japonès, l’ajudarà a entendres, li farà canviar la vida i reafirmar la seva pròpia naturalesa d’esser pensant.
La novel·la te passatges memorables d’una tendresa i sensibilitat exquisida, especialment al entrar en escena el nou veí.
A la primera part però, la nostra protagonista s’endinsa en terrenys filosòfics sobre l’Art i la Bellesa, un xic feixucs de pair, especialment pels lectors, com jo mateix, força apressats; cal sobrepassar aquets passatges per copsar el veritable destí de la nostra estimada portera, la senyora Renée Michèle.

Valoració:   ☼  ☼  ☼  ☼ 

Recomanat per a lectors sensibles, amants de la cultura i contemplatius.

Contraindicat als que rebutgen texts massa filosòfics. 

Editorial 62: 288 pag.

3 comentaris:

  1. Jo el vaig llegir fa un parell d'anys (em sembla...) i em va agradar molt. Es una història molt curiosa, (la portera i la nena amb qui fa amistat (la trobo molt divertida) i el vei i l'escena del bany! el final de la història pero... em va deixar ... crec que em va fer pena com va acabar.
    Sandra Serra.

    ResponElimina
  2. Penso com tu, el final és massa trist.

    ResponElimina
  3. Si però potser era l'unica manera d'acabar la relació amb el veï sense que sembles un conte de fades. Carles

    ResponElimina