La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dissabte, 25 de gener de 2014

La muerte de Artemio Cruz - Carlos Fuentes


 Estem davant d’una novel·la singular amb personalitat pròpia i prosa característica.

Carlos Fuentes, escriptor mexicà, cosmopolita, políglota i molt cultivat, ens relata de vida d’Artemio Cruz explicada en primera persona, des de la perplexitat d’un atac sobtat que el portarà a la mort.

El protagonista repassa la seva vida, vida feta d’esforç, despietada i dura, a la recerca de l’èxit i el poder, passant per sobre del que sigui necessari, sense escrúpols i sense manies.

Però aquesta actitud vital té un preu: la soledat i l’aïllament.

La novel·la està estructurada d’una manera contrapuntística basculant entre els atacs de dolor intens fins als records del passat, saltejats, no lineals, records que, a poc a poc, ens mostren la vida i la personalitat del protagonista.

Hi ha un cert barroquisme en les descripcions, especialment en el tram final de la novel·la, i les expresions, entenc que mexicanes, són freqüents.

Aixó propicia, en alguns paràgrafs especialment extensos, a fer una lectura en diagonal, la qual cosa em fa sentir un xic culpable per no respectar la voluntat de l’autor, però no puc evitar-ho.

És de lamentar el cos de la lletra de les dues edicions que he pogut trobar a les biblioteques públiques, lletra minúscula que no té en compte la comoditat ni l’edat del lector, la qual cosa quasi em va obligar a abandonar la lectura d’aquesta novel·la notable i diferent.

Valoració:   @  @  @

Recomanable per lectors curiosos i amants del boom sud-americà.

Contraindicada si cerqueu una lectura fàcil i planera.

Editorial Mondadori:  240 pag.

A “La muerte d’Artemio Cruz” és fa referència al magnífic “Concerto Grosso nº 9", de Friedrich Haendel que podeu sentir a continuació:


                                                          

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada