La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dijous, 8 de maig de 2014

Jo confesso - Jaume Cabré


Jaume Cabré ha assolit el cim de la seva producció literària amb aquesta autèntica obra mestra.

Es tracta d’una novel·la complexa, amb molts nivells de lectura total, que repassa la vida d’Adrià Ardevol, un nen prodigui superdotat que, a les acaballes de la seva vida, la rememora de dalt a baix.

La historia es remunta a l’edat mitjana, part de l’acció transcorre als monestirs de Sant Pere de Burgal i Santa Maria de Gerri, (que existeixen), passa per Cremona (Itàlia), a on el luthier Storioni fabrica el violí anomenat Vial (que existeix) i que serà el fil conductor d'un  relat que continua per Paris, Turingia, Auschwitz, etc. i serveix a l'autor per fer una reflexió sobre el mal a través de la Història.
                                                                                    
                                                                                                         Sant Pere de Burgal

Aquesta novel·la es recolza en l’enorme cultura de l’autor i en el seu domini d’una trama amb una quantitat ingent de personatges, la qual cosa implica la necessitat d’una lectura atenta.
 
El relat es mou en l’espai temporal sense complexos, endavant i endarrere, barrejant personatges de diferents èpoques en una mateixa frase.

Santa Maria de Gerri

Aquesta manera de redactar, al començament de la lectura de la novel·la, em va xocar i vaig pensar que era un artifici de l’autor, però desprès de llegir 100 pagines i deixar el llibre mig any al prestatge, vaig reprendre la lectura alliberat dels meus prejudicis, tot acceptant aquesta manera de fer com una cosa natural. Cap al final de la novel·la es compren el perquè d’aquest artifici.

“Jo confesso” és una novel·la que no accepta termes mitjos, o agrada molt o és detesta molt, no deixa altres sortides. Jo personalment em declaro profundament admirador de la qualitat narrativa d’en Jaume Cabré, que ha bastit en 998 pagines un text difícilment superable i que, segons algun amic bon lector, requereix una segona lectura per abastar-lo en tota la seva magnitud.

Valoració:   @  @  @  @  @

Molt recomanable si ens agraden les novel·les complexes amb molt contingut històric.

Contraindicada si som un lector lleuger, ocasional o disposem de poc temps per la lectura.

Editorial Proa:  998 pagines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada