La frase:

" Els nens no són quaderns per pintar. No els pots omplir amb els teus colors preferits " - Khaled Hosseini a El caçador d'estels

dissabte, 31 de maig de 2014

Saqueo - Nadine Gordimer


La premi Nobel (1999) Nadine Gordimer escriu aquest recull de contes l’any 2004.

És una escriptora sud-africana, el seu origen condiciona la seva narrativa, en la que el conflicte racial i l’apartheid esta sempre present d’una manera explicita o subterrània.

Els seus temes són certament diferents dels habituals i estan exposats sense concessions, d’una manera directa, però deixant entreveure altres nivells de lectura que fan necessari un lector atent, a la recerca del simbolisme o la referència implícita, com per exemple en el primer conte d’aquest recull, en el que amb quatre pagines hi ha una potent referència a les dictadures argentina o xilena, en el darrer paràgraf quan jo no t’ho esperes.

Vaig descobrir Nadine Gordimer llegint “Un arma en casa”, magnífic relat centrat en les reaccions d’una família benestant quan la policia els comunica que el seu fill esta detingut per assassinat.

Gordimer sap introduir-se al fons de l’anima dels personatges, despullar-los de les seves mascares i mostrar-los tal com són, talment com, potser, seriem nosaltres en un cas similar.

Mai he estat un gran lector de contes, sempre els he trobat massa curts, massa anecdòtics, però Gordimer m’ha fet canviar de parer perquè els seus contes són petites novel·les en miniatura, plenes de contingut, plenes de missatges.
 
Val la pena llegir-los, val la pena llegir-la, és un Premi Nobel ben merescut.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanat pels lectors que estimen els contes.

Contraindicat si cerquen únicament contes amables i divertits.

Ediciones B:  245 pag.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada