La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

divendres, 21 de setembre de 2018

La ciudad de los prodigios - Eduardo Mendoza


 Feia temps que volia llegir aquesta novel·la, molt celebrada i considerada la millor del seu autor.

Aquestes expectatives, potser exagerades, m’han suposat una certa frustració.

La història es basa en l’ascens d’un pinxo astut i desaprensiu a la Barcelona compresa entre les exposicions universals de 1888 i 1929.

L’autor aprofita la novel·la per explicar-nos la situació social de l’època i les dificultats econòmiques i organitzatives per fer l’exposició del 29.

En aquest ambient confús i especulatiu, el nostre heroi, Onofre Bouvila, sobre camí, a qualsevol preu, per escalar socialment i econòmicament, fins a esdevenir un prohom de Barcelona, tot i ser mirat amb cert menyspreu per les classes benestants de tota la vida.

La novel·la és fàcil de llegir i pot esdevenir interessant en molts aspectes, però al meu entendre sembla, en alguns passatges, un fulletó.

La trama canvia d’escenaris sense solució de continuïtat i alguns personatges són inversemblants i poc creïbles.

El final és molt previsible, tot i que pot deixar una petita escletxa per una possible continuació (que no crec probable).

En definitiva una novel·la distreta, poc exigent, de la que m’esperava molt més.
 
Valoració:   @  @  @

Recomanable si nomes voleu passar l’estona i no sou massa exigents.

Contraindicada si us penseu que és una gran novel·la.

Editorial Seix Barral:  544 pagines.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada