La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimarts, 31 de juliol de 2018

Cròniques del Parkinson - (VII)


A “La Vanguardia” fan una entrevista al senyor Artur Amich, és un malalt de Parkinson que li van diagnosticar als 47 anys i ha publicat un llibre basat en els escrits del seu blog ( conviviendoconelparkinson.com) sobre la malaltia: “Parkinson, y ahora qué?”

En aquest text parla dels efectes, de l’evolució, dels tractaments, de les terapies pal·liatives, etc. És un llibre de referència per a mi i culpable, en gran mesura, de l’origen de les meves cròniques.

Aquesta entrevista m’estimula a escriure una carta al Director de “La Vanguardia”, carta que s’ha publicat el 19/VII/2018:

La malaltia de Parkinson

Sr. Director,

Acabo de llegir l'article sobre el Sr. Artur Amich, que pateix la malaltia del Parkinson i explica la seva lluita diària per superar les limitacions físiques que comporta aquesta malaltia (“Cada minut, cada segon”, Tendencies, 16/VII/2018).

 No és l'únic, lamentablemente que pateix aquesta malaltia, de caràcter degeneratiu i que afecta moltes persones, tot i que no és gaire coneguda. Per exemple no té el reso de l'Alzheimer.

Per millorar la qualitat de vida dels pacients i cercar nous medicaments calen recursos i la societat no pot deixar de recolzar aquestes investigacions. Potser, algun dia,ens  poden ajudar a nosaltres.

Vull destacar la labor que realitza l'Associació Catalana per al Parkinson, que ofereix als seus associats serveis de logopèdia, fisioteràpia, psicologia, etc. Aquests serveis són essencials per acceptar la malaltia i pal·liar, en la mesura del possible, els seus efectes devastadors.
                                      ------------------------------------

Ara arriba l’estiu, totes les teràpies entren en un període letàrgic, cal agafar forces per continuar al setembre i seguir el combat.

Un projecte que em fa molta il·lusió és dinamitzar un Club de Lectura pels associats de l’ACAP, una manera de fer contactes i relacionar-nos més enllà de la malaltia. Ja veurem la resposta dels associats.

Sigueu feliços.
(Continuarà...)

3 comentaris:

  1. Fins setembre, bones vacances. Encara que els jubilats i pensionistes hi esteu tot l'any, fins i tot d'aquesta "inactivitat" teniu dret a descansar-ne.
    Joan Josep

    ResponElimina
  2. Molts ànims, Sr. Salvador! Fa bé l'amic Joan de posar la paraula "inactivitat" entre cometes. Em fa l'efecte que vostè no és dels que descansen en el sentit estricte de la paraula, que malgrat la merescuda jubilació, es manté força actiu i renovant iniciatives vàries. No hi ha temps suficient en el dia per gaudir de totes les coses que ens satisfan. Hem de ser forts, mantenir-nos optimistes i enganyar les pertorbacions inoportunes del cos fins on puguem amb el poder de la ment.

    Molts i bons desitjos per a l'acollida de l'Obra Completa de Carles Salvador i Gimeno a Benassal el proper 21/08. Jo en vaig tornar dissabte passat carregada de llibres de la Fundació, des d'on, gràcies a l'amabilitat de la Lydia Tena, vaig poder conèixer i saludar la Sra. Pilar Edo. Un moment super emotiu per a totes dues que no oblidaré mai.

    Bé, m'acomiado de moment. Cuidi's molt. Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Carles, no va estar tant malament la festa de la antiga fàbrica Damm, ens vàrem poder prendre un insà francfurt amb mostassa picant que ens regalimava per la barba amb un cervesa "amb" alcohol; això a la nostre edat es un luxe !! no ho veus així ??

    ResponElimina