Qui no ha llegit Franz Kafka
alguna vegada? Tothom ha llegit “La metamorfosi” i hem sentit a parlar de “El
procés”, però les claus de la seva obra són en general, desconegudes.
Una aproximació a l’obra d’aquest
escriptor centreeuropeu ens la dona la lectura de “Carta al pare”, llarguíssima
carta al seu pare, tot i que no va ser enviada mai al destinatari, on explica
els greuges que la seva personalitat li han causat.
El senyor Kafka era una persona
expansiva i de forta personalitat, i això aclaparava al jove Kafka que era més
aviat tímid i un xic apocat.
Aquest relat, ple de
referències, anècdotes familiars i retrets, sembla una mica exagerat, segons
dades del que sabem ara de la família Kafka, però potser la fèrtil imaginació
de l’autor magnifica uns fets que per nosaltres no seriem més que la molèstia
de tenir un pare massa dominat.
La carta, de tota manera,
reflexa a la perfecció la complexa, tortuosa i vacil·lant personalitat del seu
autor i, a més, ens mostra, en tot moment, que Kafka domina, inclús en la seva
correspondència personal, el ritme i el sentit de l’escriptura.
Valoració: X X X X
Recomanat pels que volen
saber-ne més dels seus autors.
Contraindicat si teniu causes
pendents amb el vostre pare.
Editorial Debolsillo:
117 pag.
