La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

divendres, 27 de desembre del 2013

Per Reis regaleu Literatura


Arriben els Reis i cal fer els regals de sempre, de sempre!, NO!, suggerim regalar Bona Literatura.

“Apunts de Lectura” recomana:



Novel·la revelació:  “Intemperie” de Jesús Carrasco. Relat rural d’iniciació d’un nen maltractat per l’entorn. Dura i emotiva.

Novel·la històrica:  “August” de John Williams. Una aproximació a la vida del gran emperador romà.

Novel·la oriental:  “L’edifici Iaqubian” - de Alaa al Aswani. Extraordinari relat sobre els habitants d’un edifici de El Caire.


Novel·la sud-americana:  “En la muerte de Artemio Cruz” de Carlos Fuentes. Repàs de tota una vida davant de la mort.

Contes:  “Estimada vida” de Alice Munro. Els darrers contes de la Premi Nobel, més intimistes que mai.

Poesia:  “S’acosta el mar- Poesia 1984 - 2009” de Carles Duarte. Recull de la poesia d’aquest autor compromès en el seu entorn. Tendra, emotiva i tel·lúrica.

I si no us convenç aquest llistat mireu el blog que hi han llibres per triar i remenar.

Que sigueu feliços !!! 

dijous, 26 de desembre del 2013

El hombre del salto - Don DeLillo


Vaig començar a llegir la novel·la de Don DeLillo ple d’expectatives i entusiasme, no havia llegit mai res d’aquest autor, però la seva fama el precedia i era ben notòria.

Però només començar la lectura el desconcert s’apodera de mi. No sabia que estava llegint. La història d’un supervivent del 11 - S era evident, però la dels personatges que l’envolten era confusa i no sabia, en general, de qui estava parlant.

A vegades profunds pensaments dels personatges eren tan profunds o enigmàtics que no saps que volen dir o estan intercalats d’una manera tan artificiosa que no els saps interpretar, aleshores penses que potser la culpa és teva, que el teu cervell no dona més de si.

Ara, al escriure aquestes ratlles, penso que potser el motiu del meu desconcert és degut a que el títol de la novel·la et condiciona totalment i n’esperes més de la cèlebre fotografia de l’home caient cap per avall des de les Torres Bessones.

Aquesta imatge i els records que tots nosaltres guardem d’aquells fets terribles i inimaginables pesen sobre l’inconscient del lector i el condicionen.

Haig de dir però, que les darreres pagines del relat, centrades en els moments del impacte són magistrals i ens situen al cor d’un succés que ens ha condicionat, en major o menor mesura, a tots plegats.
 
Desconec si Don DeLillo sempre escriu d’aquesta manera, salta’n d’un personatge a un altre sense presentar-lo i aclarir d’alguna manera qui és qui, però si és sempre així cal estar molt atent per seguir-lo.

Valoració:  Entre  @  @  i  @  @  @

Recomanat per lectors desperts i atents que les cacen totes al vol.

Contraindicat per lectors més convencionals.
                                                            



dimecres, 25 de desembre del 2013

L'edifici Iaqubian - Alaa al Aswani


El doctor estomatòleg Alaa al Aswani, que està en actiu, escriu, a més d’articles d’opinió als més prestigiosos diaris progressistes de El Caire, novel·les excel·lents que mostren, als occidentals, les interioritats de l’ànima musulmana, o bé, si més no, egipcià.

“L’edifici Iaqubian” és la seva primera novel·la. Està ambientada a l’entorn dels habitants d’un edifici, vingut a menys, de la ciutat de El Caire.

Es tracta d’una novel·la coral, a l’estil de la cèlebre “El carreró dels miracles”, del Premi Nobel Naguib Mahfuz.

A l’edifici hi viuen diverses famílies i, al terrat, en petites habitacions, estan instal·lats els pobres de solemnitat.

A traves dels diversos habitants de l’edifici, el doctor Aswani ens mostra les dificultats per sobreviure dels pobres, els problemes dels homosexuals, l’influencia de l’islamisme radical, la psicologia àrab, la corrupció del poder, el menyspreu i la utilització de la dona com objecte sexual, etc.
 
La prosa de l’autor és d’una simplicitat i claredat meridiana, directa i concisa, que va al nucli del que vol exposar sense arabescos (mai tan ben dit) i floritures.

És una prosa que ens mostra un món sobre el qual tenim, nosaltres, els occidentals, idees preconcebudes i, bàsicament, carregades de prejudicis.

Aquesta novel·la ha estat un gran èxit als països àrabs perquè toca temes considerats tabú fins aleshores, i ha estat portada al cinema amb un resultat força correcte i fidel a l’argument del llibre.

Una altra obra d’aquest autor és “Chicago”, comentada en aquest blog, novel·la que relata les peripècies d’un grup d’estudiants egipcis als Estats Units, que segueix l’esquema coral habitual en aquest autor.

Valoració:   @  @  @  @

Recomanat per conèixer de primera mà la psicologia del poble àrab.

Contraindicat per islamòfobs convençuts i israelians dretans del partit Likut.

dissabte, 21 de desembre del 2013

Bon Nadal i Bon Any 2014 amb Bones Lectures


El blog "Apunts de Lectura" desitja a tots els seus lectors un Bon Nadal, unes Bones Lectures i un millor Any 2014, tot esperant que aconseguim com a poble i com a persones arribar a la nostra Ítaca.

SI + SI = II*II

dijous, 19 de desembre del 2013

Viatges amb Heròdot - Ryszard Kapúscínski


Ryszard Kapúscinski, reconegut periodista polonès, ens fa una fusió magistral entre la “Historia” de Heròdot (484 - 426 a. C.), considerat el primer historiador del món clàssic, i els seus viatges.

L’autor ens explica els seus inicis com a corresponsal, les dificultats per entendres amb la gent, per arribar a l’essència de les coses i els fets que donen caràcter a un poble.

Kapuscinski adopta un llenguatge planer i senzill que assoleix el seu propòsit d’acostar-nos a la realitat que viu i observa al seu voltant.

I tot aixó ho intercala amb la lectura de l’obra d’Heròdot, de qui extreu lliçons i que li serveix de mestratge.

Però tant Heròdot, com les seves observacions li provoquen més preguntes que respostes: Perquè van passar aquelles coses? Com es vivia aleshores? Que pensava el mateix Herodòt?, o bé, en el moment present, que pensa el milícia congolès, fortament armat, que m’està apuntant i em pot segar la vida en aquest mateix instant?   

 Ryszard Kapuscinski constata i fa palès que la recerca del coneixement de l’altre, del jo mateix, de les diferents cultures, no té fi i mai ho sabrem tot del que veiem.

Kapuscinski que va aconseguir l’excel·lència amb “Ebano” demostra una vegada més que és un autor imprescindible i que si és conegut com el millor perodista de tots els temps, no és perquè si.

Llegir aquest llibre és un plaer, llegir tota l’obra de Kapuscinski, és més que un plaer, és formidable!

Frase de Kapuscinski (pag. 45): “La llengua que parla cadascú en determina la identitat. La llengua és el carnet d’identitat. Diria més: és el rostre i l’ànima”.

Valoració@  @  @  @  @

Recomanat per a tothom que que vulgui coneixer altres móns i cultures.

No hi ha contraindicacions apreciables i reconegudes.