La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dimecres, 30 d’octubre del 2013

Article al diari ARA: " L'home que va salvar els mots a Benassal".

El subdirector del diari ARA, David Miró,  ha publicat avui un article per celebrar el centenari de la primera publicació d'un poema del mestre, poeta i gramàtic Carles Salvador i Gimeno (València 1893 - 1955):

PARLEM-NE

L'home que va salvar els mots a Benassal
DAVID MIRÓ
| Actualitzada el 30/10/2013 00:00
EL 1913 UN JOVE valencià de 20 anys anomenat Carles Salvador va convèncer un amic seu poeta que editava una revista fallera, Foc y Flama , perquè li deixara escriure una rondalla en la seua llengua materna. Enguany se celebra el centenari d'aquell fet, que va ser l'inici d'una biografia incansable a favor de la llengua del principal fabrista valencià d'abans de la guerra.
Carles Salvador va conèixer Pompeu Fabra en persona durant un viatge l'agost del 1932 a Barcelona. Quan va tornar a la població de Benassal (on ara hi ha la seu de la fundació que porta el seu nom), a l'Alt Maestrat, va començar una cursa frenètica per adaptar les tesis fabrianes a la realitat lingüística valenciana. A mitjan octubre ja tenia a punt un Vocabulari ortogràfic valencià i una mica més tard va enllestir la Gramàtica valenciana . Al desembre els principals escriptors i intel·lectuals valencianistes firmaven les anomenades Normes de Castelló i adoptaven la normativa fabriana, de la qual Salvador en seria el principal difusor a través de les lliçons publicades al setmanari El Camí .
Després de la Guerra Civil, a partir dels anys 50, Carles Salvador va reprendre els cursos de valencià des de l'entitat Lo Rat Penat (abans que fos parasitada pels blaveros) i va posar les bases perquè després aparegueren personatges com Joan Fuster. Però tornem enrere. ¿Algú s'imagina com estaria avui el País Valencià sense la seua feina de formigueta aquell hivern de l'any 1932 en un racó del Maestrat? Carles Salvador va ser, ell sí, l'home que va salvar els mots a Benassal.


dimecres, 23 d’octubre del 2013

"La llarga vida de les paraules" a VilaWeb


El documental "La llarga vida de les paraules" sobre l'obra del mestre i poeta Carles Salvador, produit per la Fundació Carles Salvador, ha estat penjat al portal VilaWeb, de manera que és de domini públic.


El podeu visualitzar al següent enllaç:

Portal VilaWeb: "La llarga vida de les paraules"

Presentació de la Fundació Carles Salvador a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona






Presentació de la Fundació Carles Salvador, de Benassal, a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Aula 112, Pati de Lletres

24 d’octubre de 2013, 19.30 hores


- Obertura de l’acte a càrrec de la Dra. Mercè Puig, vicedegana de la Facultat de Filologia (5’)

- Intervenció de la Dra. Maria Àngels Massip, professora del Departament de Filologia Catalana.
  
- Intervenció de la Dr. Pere-Enric Barreda, professor del Departament de Filologia Llatina i cap de publicacions de la Fundació Carles Salvador (10’)
  
Intervenció del Sr. Carles Salvador i Sales, vocal de la Fundació Carles Salvador i nét de Carles Salvador (5’)
  
- Intervenció del Dr. Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica de l’IEC, delegat de l’IEC a Castelló i vicepresident de la Fundació Carles Salvador (10’)

 Cloenda de l’acte a càrrec Dra. Mercè Puig, vicedegana de la Facultat de Filologia (5’)
  
Posteriorment es visitarà la Mostra Bibliogràfica conmemorativa del Centenari de la seua primera publicació en valència a "Floc i Flama".


dilluns, 21 d’octubre del 2013

Mostra Bibliogràfica sobre Carles Salvador

Mostra bibliogràfica sobre Carles Salvador
Centenari de la primera publicació en valencià a Foc y Flama (1913)
CRAI de la Biblioteca de Lletres - Universitat de Barcelona
Gran Via 585, primera planta

des del 21 d'octubre de 2013

Pere-Enric Barreda (Universitat de Barcelona - Fundació Carles Salvador)

La mostra bibliogràfica commemorativa es reparteix entre dues vitrines, que corresponen a dues parts cronològicament diferenciades. La primera reuneix una selecció de les 30 publicacions més representatives aparegudes en vida de Salvador, mentre que la segona en recull 34 de les aparegudes pòstumament, des de 1957 fins avui en dia. La mostra comparteix espai amb la dedicada a l'editor i poeta Josep Janés amb motiu del centenari del seu naixement.

Entre les aparegudes en vida de Salvador, destaquen onze llibres de poesies, des de Plàstic (1923) a l'Antologia que li dediquen els seus amics el 1955. Cal remarcar les acuradíssimes edicions publicades per la Societat Castellonenca de Cultura als obradors d'Armengot, que a més representen el cim de la seua producció poètica: Vermell en to major (1929), Rosa dels Vents (1930) i El bes als llavis (1934), a les quals caldria unir la de la prosa Elogi del Xiprer (1929).

Meritòria és l'edició clandestina, en plena repressió de la postguerra, de l'Elegia (1944), de la qual podem mostrar la dedicada per Salvador a l'arquitecte i polític Puig i Cadafalch. També remarquem el poemari El fang i l'esperit, premiat i publicat el 1952 però redactat catorze anys abans, el 1938, en plena guerra. Quatre llibrets més, ja de postguerra i il·lustrats amb dibuixos de la pintora Teresa Pascual (com Les festes de Benassal o Parleu Bé), entre ells l'entranyable Cant i encant de Benassal (1945), representen el seu retorn a la poesia tradicional, a l'omnipresent Teodor Llorente.

Entre l'obra narrativa, un centenari exemplar de 1913 de l'efímer setmanari Foc y Flama, el primer en recollir la seua producció literària (breus contalles). A més, una de les quatre novel·letes i unes versions homèriques del setmanari El Cuento del Dumenche (1920), i les dues narracions més rellevants, les aparegudes a la revista Nostra Novel·la entre 1930 i 1931, Barbaflorida, professor i El maniquí d'argila, il·lustrats respectivament per Espert i el reconegut Josep Renau.

En teatre recollim les dues úniques peces editades de forma independent, Un negoci com un altre (1922) i L’amor camí del cel (1928), mentre la resta es van publicar en revistes o, la majoria, encara romanen inèdites.

Sis són les peces d'assaig escollides, com la conferència de 1919 en defensa de l'ús del valencià a l'escola, el manifest de 1921 a favor de la "Protectora de l'Ensenyança Valenciana", l'esmentat Elogi del xiprer (1929), o l'Elogi de la vagància (1937). A ells s'uneixen les polides edicions barcelonines del llibret de propaganda turística de la Font d'en Segures (1933), de la impremta de Porcar de Sants, o, amb l'aportació de Josep Maria de Casacuberta, de Les festes de Benassal (1952) de l'Editorial Barcino.

Finalment, l'obra gramatical, les eficaces eines que van servir per tal de posar en pràctica l'adaptació de la normativa del Mestre Fabra amb l'acord signat a Castelló de la Plana el 1932: el Vocabulari ortogràfic (acabat a Benassal l'octubre de 1932 i publicat a València el març següent), les dues edicions de l'Ortografia (1934 i 1937), i la de la Morfologia (1935), aplecs de les lliçons soltes aparegudes al setmanari El Camí. Demés del discurs d'ingrés al Centre de Cultura Valenciana, un llibre símbol: la primera edició de la seua Gramàtica valenciana amb exercicis pràctics (1951), amb esmenes autògrafes per tal de fer-ne la segona edició. Recordem que és l'obra més editada en tota la història bibliogràfica valenciana, amb 17 edicions fins a febrer de 1995.

Una altra vitrina aplega 34 publicacions aparegudes després de la seua mort, començant per Parlem bé (1957), fins avui en dia, amb les reedicions de Les festes de Benassal o Barbaflorida, professor, les antologies poètiques de Blasco, Simbor o López-Pampló, les monografies del mateix Simbor, les publicacions de la Fundació Carles Salvador, tant les 4 numerades com les 7 no seriades, els dos videos..

La mostra es fa amb la coorganització de Manel Coines, del CRAI de Lletres, de Lydia Tena i la Fundació Carles Salvador, que aporta obres originals que té en dipòsit i són propietat dels néts, Carles i Imma Salvador Sales. La Fundació, a més, regala al CRAI la seua producció editorial (quatre llibres numerats i set sense seriar, dos videos i un DVD). També hi ha donacions de Pep Castellano, Gonçal López Pampló, Jordi Malé, la Fundació Irla i Saó Edicions, i les aportacions de la Llibreria Antiquària Farré i Pellicer Tebeos. El cartell i targetó són de la dissenyadora Paula Pérez de Lanuza, basant-se en la centenària capçalera de Foc y Flama de 1913 i l'única fotografia conservada de Salvador a Barcelona, el 23 d'agost de 1932, mentre passejava amb Enric Soler Godes i el seu fill Carlets, quan participava a l'Escola d'Estiu de la Normal. 

dijous, 17 d’octubre del 2013

Dublinesos - James Joyce

"Dublinesos" és la primera obra publicada per James Joyce l’any 1914. Es tracta de quinze relats, que no contes, ambientats al Dublín de principis del segle XX, quan l’ímpetu independentista estava en el seu zenit.

Són petites histories,de la gent corrent, generalment humil, que expliquen afers quotidians.

A "Dublinesos" hi ha un recorregut generacional, de manera que, a mesura que avancem en la lectura, els protagonistes són cada vegada d'edat més avançada, així en el primer relat hi ha un nen de protagonista, passant per joves i senyors o senyores de mitjana edat, fins el darrer,  anomenat “Els morts”, portat al cinema per John Huston (1987), a on les protagonistes indirectes són dues senyores molt grans i respectables.

La mort és present en aquestes histories, de manera directa o indirecta, però planeja per tota l’obra fins al darrer relat a on té un paper central i decisiu.

Un altre aspecte a destacar és el fet que, a més, hi ha un recorregut temporal des de la primavera del primer conte, fins al hivern del darrer.

Sorprèn que James Joyce tracti els personatges femenins amb un curos respecte, ell que, pel que sabem, era un home infidel, trampós i llibertí, que va maltractar a la seva dona i sempre tenia embolics de faldilles i de diners.

Autor de només quatre obres basiques, "Dublinesos", és, amb diferència, la més llegible i entenedora, seguida de la semi autobiogràfica “Retrat de l’artista adolescent” (1916) i la més complexa i que ha tingut una influencia extraordinària “Ulisses” (1922), novel·la que he de confessar que he intentat llegir tres vegades sense sortint-me’n i de la qual no conec ningú  que ho hagi aconseguit (aleshores hem pregunto: perquè ha tingut tanta influencia?). De tota manera, he fet la promesa de que quant em jubili ho tornaré a intentar...

La darrera obra “Finnegans Wake” (1939) segons sembla, ja és directament il·legible i només a l’abast de ments lúcides o que almenys així se’n diuen a ells mateixos. De fet tinc entès que a Barcelona hi ha un autoanomenat “Club dels amics de F.....”, o cosa similar, que cada any fan un viatge a Dublín per recórrer els indrets de les obres del seu autor admirat, tot agafant, de passada, una bona intoxicació etílica. No cal dir que membres destacats d’aquest club són els mai suficientment admirats Srs. Vila Matas i Joan de Segarra. Ai las, les elits intel·lectuals, que pedants que són !
  
Valoració @  @  @  @ 

Adient pels amants dels relats curts costumistes i pels que necessiten dir que han llegit a James Joice !

Contraindicat si no esteu dintre d’aquestes dues categories.

Editorial Proa: 272 pag.