"Dublinesos" és la
primera obra publicada per James Joyce l’any 1914. Es tracta de quinze relats,
que no contes, ambientats al Dublín de principis del segle XX, quan l’ímpetu
independentista estava en el seu zenit.
Són petites histories,de
la gent corrent, generalment humil, que expliquen afers quotidians.
A "Dublinesos" hi ha
un recorregut generacional, de manera que, a mesura que avancem en la lectura,
els protagonistes són cada vegada d'edat més avançada, així en el primer relat hi ha un nen
de protagonista, passant per joves i senyors o senyores de mitjana edat, fins
el darrer, anomenat “Els morts”, portat
al cinema per John Huston (1987), a on les protagonistes indirectes són dues senyores
molt grans i respectables.
La mort és present
en aquestes histories, de manera directa o indirecta, però planeja per tota
l’obra fins al darrer relat a on té un paper central i decisiu.
Un altre aspecte a
destacar és el fet que, a més, hi ha un recorregut temporal des de la primavera
del primer conte, fins al hivern del darrer.
Sorprèn que James Joyce tracti els personatges femenins amb un curos respecte, ell que, pel que
sabem, era un home infidel, trampós i llibertí, que va maltractar a la seva
dona i sempre tenia embolics de faldilles i de diners.
Autor de només
quatre obres basiques, "Dublinesos", és, amb diferència, la més llegible i
entenedora, seguida de la semi autobiogràfica “Retrat de l’artista adolescent” (1916)
i la més complexa i que ha tingut una influencia extraordinària “Ulisses” (1922),
novel·la que he de confessar que he intentat llegir tres vegades sense sortint-me’n
i de la qual no conec ningú que ho hagi aconseguit
(aleshores hem pregunto: perquè ha tingut tanta influencia?). De tota manera,
he fet la promesa de que quant em jubili ho tornaré a intentar...
La darrera obra “Finnegans
Wake” (1939) segons sembla, ja és directament il·legible i només a l’abast de
ments lúcides o que almenys així se’n diuen a ells mateixos. De fet tinc entès
que a Barcelona hi ha un autoanomenat “Club dels amics de F.....”, o cosa
similar, que cada any fan un viatge a Dublín per recórrer els indrets de les
obres del seu autor admirat, tot agafant, de passada, una bona intoxicació etílica.
No cal dir que membres destacats d’aquest club són els mai suficientment
admirats Srs. Vila Matas i Joan de Segarra. Ai las, les elits intel·lectuals, que pedants que
són !
Valoració: @
@ @ @
Adient pels amants
dels relats curts costumistes i pels que necessiten dir que han llegit a James
Joice !
Contraindicat si no
esteu dintre d’aquestes dues categories.
Editorial Proa: 272 pag.
He llegit el comentari de Joyce. M'ha semblat una mica carregat de prejudicis. Ens agradi o no. Joyce és un dels referents del món literari del S. XX que ha influenciat a molts autors. M'agradaria que a casa nostra hi hagués algun autor/a que se li assamblés, ni que fos de lluny. És la meva opinió. Pep López Badenas
ResponEliminaÉs veritat que Joyce ha influit en molts escriptors, però des de "Ulisses" cada vegada escriu més hermètic i de forma més complexa, de manera que no arriba als lectors corrents.
ResponEliminaTantmateix, ahir vaig trobar un lector d'aquesta novel•la. És un amic que és capaç de llegir-se "El código penal" sencer!
És important entendre de Joyce que suggereix un nou estil de literatura, que diu el que ningú s'havia atrevit a dir abans del seu propi país i d'una manera molt especial. No és una crítica directa sinó que són alter egos d'ell mateix (també criticats) que viuen a la irlanda de principis de segle. Trobo el teu comentari una mica desafortunat, si bé estic d'acord que molts que llegeixen Joyce ho fan per pura pedanteria. Jo l'he llegit com a lectura de literatura universal i, tot i que al principi no vaig connectar gens amb les històries ara en puc apreciar la trascendència. No he intentat llegir l'Ulisses, algun dia ho faré. Et recomano que et llegeixis la crítica de SparkNotes http://www.sparknotes.com/lit/dubliners/section15/page/2/
ResponElimina, http://schoolworkhelper.net/james-joyces-the-dead-characters-paralysis/ , http://sittingbee.com/the-dead-james-joyce/ (que potser comparteix més el teu punt de vista) i una ressenya extremadament pedant (http://www.quellegeixes.cat/lectura-colectiva/capitols/5-dublinesos-els-morts-1407 ) que és la que sens dubte ha llegit el meu professor de literatura ja que les seves classes són calcades (no és el millor professor).
Espero que jo no sembli pedant, probablement ho sóc, però amb sinceritat et dic que desitjo que puguis tornar a llegir Joyce i entendre'l d'una altra manera.
PD: buscaré això dels abusos a la seva dona, no ho sabia i, tot i que tampoc em sorprèn, fa que Joyce deixi de tenir-li respecte per la seva obra però sobretot per la seva persona (ja no teníem ideals semblants, i això és tolerable, però mai l'abús)
fa que deixi de tenir respecte a l'obra de Joyce però sobretot a la seva persona*
EliminaM'ha agradat molt el teu comentari i potser si que he fet una lectura plena de prejudicis però un té l'educació que té i no la pots canviar fàcilment.
EliminaLlegiré els articles que em recomanes i seguiré intentant llegir "Ulises" ara que ja estic jubilat.