La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

diumenge, 19 de novembre del 2017

"Quan arriba la penombra" - Jaume Cabré


Jaume Cabré, després de publicar la magnifica novel·la Jo confesso” ens presenta aquest recull de contes que tenen en comú una temàtica  inquietant i tenebrosa.

“Quan arriba la penombra” és un recull de tretze relats, alguns relacionats entre ells, que explorent la part més fosca d’uns personatges inquietants.

Crec que el recull és irregular i, al meu parer, ni han alguns millors que d’altres.

Curiosament també explora la temàtica del personatge perdut dintre d’un quadre, tema que vaig desenvolupar en el meu conte “La galeria d’art”, en una coincidència força improbable.

De fet aquest és un recull força agradable que ens reafirma en la capacitat de Jaume Cabre com a fabulador d’històries.
 
Valoració@  @  @

Recomanable per una lectura distreta i sense complicacions formals o temàtiques.

Contraindicat si no ens agraden els contes o les histories tenebroses.

Editorial Proa:  279 pagines.

Per saber-ne més:   Jaume Cabre

dissabte, 11 de novembre del 2017

Cròniques del Parkinson - ( III )


Els metges sempre posen noms complexos a disfuncions comunes com ara la “disfàgia” que és la pèrdua progressiva de la facultat de deglució i de la parla per la disminució de la mobilitat de les cordes vocals. A la pràctica, en el seu primer estadi, es manifesta per un aprimament de la veu i una lleu afonia,

Intento superar això amb exercicis fonètics que practico amb ajuda del piano que dorm a casa des de fa molt de temps. També he intentat anar a una coral però les dificultats de lectura de les partitures, amb un constant canvi d’ulleres i una il·luminació inadequada em produïa una tensió excessiva, amb un increment del tremolor que feia inestable la partitura i aumentava les dificultats de lectura.

De fet a poc a poc entrem en una carrera d’obstacles que es van incrementant progressivament però que, ara per ara, puc controlar amb més o menys fortuna,

Fa uns dies vaig llegir a “La Vanguardia” que hi ha dues noves línies d’investigació contra el Parkinson esperançadores, una es basa en un fàrmac contra l’asma, el conegut “Ventolin” que sembla que bloqueja una proteïna cerebral que és sospitosa de causar la malaltia.

L’altra línia d’investigació ha obtingut neurones a partir de cèl·lules mare i les ha implantat al cervell de macacos amb bons resultats. Diu la crònica que en breu començaran els assaigs clínics en persones humanes, en breu vol dir a l’estiu de l’any que ve i, si tenim en compte que els assaigs clínics poden tardar 10 anys, aquestes investigacions, en cas de reeixir, serviran per les generacions futures.

Vaig a una nova sessió de teràpia de grup, l’ambient és distés, i hi ha intercanvi d’experiències i sensacions, cadascú ho viu a la seva manera e intenta seguir endavant. Els que viuen sols són els que ho tenen més magre perquè l’ajut i l’escalf de la parella no té preu, ens facilita el dia a dia i ens anima quan ho necessitem.

La vida continua amb tot el seu esplendor i tota la seva decadència... 
                                                                                          
(Continuarà...)