Els metges sempre posen noms complexos a
disfuncions comunes com ara la “disfàgia” que és la pèrdua progressiva de la
facultat de deglució i de la parla per la disminució de la mobilitat de les
cordes vocals. A la pràctica, en el seu primer estadi, es manifesta per un
aprimament de la veu i una lleu afonia,
Intento superar això amb exercicis fonètics que
practico amb ajuda del piano que dorm a casa des de fa molt de temps. També he
intentat anar a una coral però les dificultats de lectura de les partitures,
amb un constant canvi d’ulleres i una il·luminació inadequada em produïa una
tensió excessiva, amb un increment del tremolor que feia inestable la partitura
i aumentava les dificultats de lectura.
De fet a poc a poc entrem en una carrera d’obstacles
que es van incrementant progressivament però que, ara per ara, puc controlar
amb més o menys fortuna,
Fa uns dies vaig llegir a “La Vanguardia” que hi ha
dues noves línies d’investigació contra el Parkinson esperançadores, una es
basa en un fàrmac contra l’asma, el conegut “Ventolin” que sembla que bloqueja
una proteïna cerebral que és sospitosa de causar la malaltia.
L’altra línia d’investigació ha obtingut neurones a
partir de cèl·lules mare i les ha implantat al cervell de macacos amb bons resultats.
Diu la crònica que en breu començaran els assaigs clínics en persones humanes,
en breu vol dir a l’estiu de l’any que ve i, si tenim en compte que els assaigs
clínics poden tardar 10 anys, aquestes investigacions, en cas de reeixir,
serviran per les generacions futures.
Vaig a una nova sessió de teràpia de grup,
l’ambient és distés, i hi ha intercanvi d’experiències i sensacions, cadascú ho
viu a la seva manera e intenta seguir endavant. Els que viuen sols són els que
ho tenen més magre perquè l’ajut i l’escalf de la parella no té preu, ens
facilita el dia a dia i ens anima quan ho necessitem.
La vida continua amb tot el seu esplendor i tota la
seva decadència...
(Continuarà...)