Amb aquest esperit m’enfronto a la lectura de la primera novel·la de
Donna Leon que cau a les meves mans. Aquesta escriptora ha creat el personatge
del comissari Brunetti que es mou per la màgica i decadent ciutat de Venècia, a
punt de desaparèixer submergida pel canvi climàtic...
“Lo que la verdad esconde” és una novel·la negra entretinguda, no podia
ser d’altra manera, de lectura agradable i lleugera que no presenta les
dificultats d’una trama excessivament
complexa o rebuscada.
Brunetti és un comissari culte, amant de la lectura (la qual cosa el fa
especialment simpàtic) i el bon menjar però sense passar-se.
El relat, centrat en el tràfic il·legal de residus, segueix els estereotips
de la novel·la negra, un crim, uns sospitosos, unes pistes, un director beneit únicament
interessat en la seva carrera, que li fa la guitza, uns ajudants que fan el que
els mana sense fer preguntes, i un final previsible amb els dolents a la
garjola.
Tot i així, si acceptes les regles del joc, la lectura és agradable,
perfecta per una nit d’estiu,
Recomanable per passar un moment distès sense
complicar-se la vida (o la closca).
Contraindicada si fugim, cames ajudeu-me, de les novel·les de
lladres i serenos.