La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

diumenge, 17 de març del 2013

Suite francesa - Irène Némirovsky

Darrera novel•la inacabada d’Irène Nemirovsky, escriptora ucraïnesa, jueva, políglota i cosmopolita, exiliada a França fugint de la revolució d’octubre, de pare banquer i acostumada a l’ambient de l’alta burgesia.

Novel•la ambientada i escrita durant la Segona Guerra Mundial, en perpètua fugida de la recerca dels gendarmes, que relata l’ocupació de França per les tropes alemanyes i les seves conseqüències en les persones.

Relat coral que havia de tenir cinc parts i es va quedar en dues: la primera part ens descriu la fugida dels refugiats de Paris davant l’entrada de les tropes enemigues mostrant-nos un fet històric poc conegut, i la segona part, més intimista, descriu l’estada de les tropes d’ocupació en un poble francès i les relacions entre vencedors i vençuts, no sempre desagradables.

Némirovsky és una fina observadora i recrea els diferents i diversos personatges de la trama amb mestria i detall precís.

Les dues parts es poden llegir amb independència, tot i que alguns dels personatges són comuns, però l’obra s’acaba aquí i no sabem quin destí els hauria volgut dibuixar l’escriptora si hagués sobreviscut a l’Holocaust.

El llibre però inclou dos annexes, un amb notes de l’escriptora sobre la continuació possible de la novel•la, comentaris sobre el material necessari per documentar-se, dubtes de com plantejar el text, etc. Amb la lectura d’aquestes notes em ve al cap la idea de que l’escriptor és com un petit déu que té a les seves mans la vida i vicissituds dels protagonistes dels seus relats, poden fer i desfer a les seves vides!

El segon annexa inclou la correspondència relativa a la detenció i desaparició de l’escriptora, detinguda per la Gendarmeria i traslladada a un camp de concentració, entre el seu marit, posteriorment empresonat també, i els seus editors i amics, que posa de relleu la impotència davant de l’inevitable i definitiu trasllat a Auschwitz.

Temes principals

• La fugida del Paris ocupat amb mostra del que es pot arribar a fer per salvar-se.
• La convivència amb l’enemic.
• Notes personals.
• La correspondència del seu marit per salvar-la.

ValoracióX  X  X  X

Recomanable per conèixer una part de la història del país veí i l’obra cabdal d’una gran i sensible escriptora.

Sense contraindicacions remarcables.

La pregunta: Seria tan valorada l’obra de Némirovsky sinó hagués tingut un final tan tràgic?

L’autora

Irène Némirovsky (Kiev 1903 - Auschwitz 1942) arriba a França el 1919 i comença a publicar i esdevenir cèlebre el 1929 arran de la publicació de la seva segona novel•la “David Golder”.

El 1929 comença a patir les lleis de discriminació racial, cada cop més dures i excloents, fins raure i morir a la càmera de gas d’Aushwitz.

El manuscrit de “Suite francesa” és amagat per les seves filles Êlisabeth i Denise Epstein fins l’any 2004 en que Denise decideix superar el dolor que suposa llegir-lo i publica la que serà la millor obra d’una mare quasi desconeguda.

Obra publicada entre nosaltres

• 2006 - El baile. Ediciones Salamandra.
• 2006 - David Golder. RBA LIBROS.
• 1988 - Fogatas. El Aleph Editores.
• 1987 - Las moscas del otoño o La mujer de otrora. El Aleph Editores.
• 1997 - Los perros y los lobos. Noguer Ediciones.
• 2007 - Suite francesa. RBA Libros i La Magrana.
• 1991 - La vida de Chejov. Noguer Ediciones.
• 2007 - El ardor de la sangre. Ediciones Salamandra.
• 2009 - El maestro de almas. Ediciones Salamandra.
• 2009 - Un niño prodigio. Alfaguara..
• 2010 - El caso Kurílov. Ediciones Salamandra.
• 2010 - Nieve en Otoño. Ediciones Salamandra. 

dijous, 14 de març del 2013

Bloc o blog?



Finalment  la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha decidit aclarir un dubte que no ens deixava dormir i tenia extremadament preocupats. 

La polèmica feia dies que corria per la xarxa: Bloc o blog?, alguns preferien el terme bloc, tot i que podia confondre’s  amb una pedra o un roc de grans dimensions o amb una llibreta de fulls cosits, d’altres, mes viatjats i cosmopolites, preferien el terme blog, derivat, no hi havia cap dubte, del terme anglosaxó “blogger”.

Ara tot s’ha aclarit, el terme “blog” s’ha imposat definitivament, probablement degut a la pressió dels mitjans de comunicació i l'IEC ha acceptat i beneit el terme, i jo he descobert que no soc un blocaire (paraula caiguda en desgracia) sinó un “bloguer”.
Qui ho havia de dir!