Aquestes expectatives, potser exagerades, m’han
suposat una certa frustració.
La història es basa en l’ascens d’un pinxo astut i
desaprensiu a la Barcelona compresa entre les exposicions universals de 1888 i
1929.
L’autor aprofita la novel·la per explicar-nos la situació
social de l’època i les dificultats econòmiques i organitzatives per fer l’exposició
del 29.
En aquest ambient confús i especulatiu, el nostre
heroi, Onofre Bouvila, sobre camí, a qualsevol preu, per escalar socialment i econòmicament,
fins a esdevenir un prohom de Barcelona, tot i ser mirat amb cert menyspreu per
les classes benestants de tota la vida.
La novel·la és fàcil de llegir i pot esdevenir
interessant en molts aspectes, però al meu entendre sembla, en alguns
passatges, un fulletó.
La trama canvia d’escenaris sense solució de continuïtat
i alguns personatges són inversemblants i poc creïbles.
El final és molt previsible, tot i que pot deixar una
petita escletxa per una possible continuació (que no crec probable).
En definitiva una novel·la distreta, poc exigent, de
la que m’esperava molt més.
Valoració: @ @ @
Recomanable si nomes voleu passar l’estona
i no sou massa exigents.
Contraindicada si us penseu que és una
gran novel·la.
Editorial
Seix Barral: 544 pagines.