La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

diumenge, 8 de juliol del 2012

Carta al pare - Franz Kafka



Qui no ha llegit Franz Kafka alguna vegada? Tothom ha llegit “La metamorfosi” i hem sentit a parlar de “El procés”, però les claus de la seva obra són en general, desconegudes.

Una aproximació a l’obra d’aquest escriptor centreeuropeu ens la dona la lectura de “Carta al pare”, llarguíssima carta al seu pare, tot i que no va ser enviada mai al destinatari, on explica els greuges que la seva personalitat li han causat.

El senyor Kafka era una persona expansiva i de forta personalitat, i això aclaparava al jove Kafka que era més aviat tímid i un xic apocat.

Aquest relat, ple de referències, anècdotes familiars i retrets, sembla una mica exagerat, segons dades del que sabem ara de la família Kafka, però potser la fèrtil imaginació de l’autor magnifica uns fets que per nosaltres no seriem més que la molèstia de tenir un pare massa dominat.

La carta, de tota manera, reflexa a la perfecció la complexa, tortuosa i vacil·lant personalitat del seu autor i, a més, ens mostra, en tot moment, que Kafka domina, inclús en la seva correspondència personal, el ritme i el sentit de l’escriptura.

Valoració:  X  X  X  X 

Recomanat  pels que volen saber-ne més dels seus autors.

Contraindicat  si teniu causes pendents amb el vostre pare.

Editorial  Debolsillo:  117 pag.