La frase:

" Si no existís la novetat continua que és escriure, em moriria simbòlicament tots els dies" - Clarice Lispector

dilluns, 2 de desembre del 2019

Clarissa - Stefan Zweig


Aquesta és la darrera obra que va escriure Stefan Zweig abans de suïcidar-se colpit pels estralls del nazisme durant la Segona Guerra Mundial.

La novel·la recrea la vida d’una dona des de la infantesa fins a la fi de la Primera Guerra Mundial. El relat té la presició estilística habitual d’aquest autor amb pinzellades psicològiques notables.

La trama s’endinsa en les conseqüències de la relació de la protagonista, d’origen austríac i un jove francès, potencial enemic, durant la guerra. La solució d’aquest conflicte, un xic rebuscada, ens deixa lleugerament sorpresos i el desenllas final de la novel·la ens sorpren del tot per la seva contundència i simplicitat.

De tota manera Stefan Zweig és un autor de lectura fàcil, d’aparença sencilla peró de contingut potent i agradable de llegir.

Valoració:  @  @  @
Recomanada a tots els amants d’aquest escriptor i en general a tothom que li agradin les histories ben contades.
Resultat d'imatges de stefan zweigContraindicada si cerqueu un relat trepidant i aventurer.
Editorial Acantilado:  190 pagines.
Per saber-ne més:  Stefan Zweig                           

dijous, 10 d’octubre del 2019

"Cròniques del Parkinson" - ( IX )

“No em tractis com un malalt, tracta’m com una persona”

Des de que vaig fer públic que tenia Parkinson he detectat, en els amics i coneguts, un tracte diferent ja que, al veurem, el primer que em diuen és: Com estàs? No em diuen: Hola, que tal?

I jo estic com sempre, a vegades lleugerament tremolos, en altres moments potser un xic inestable al caminar, però completament lúcid i observador d’aquest comportament dels altres que no saben exactament com tractar-te.

La gent no s’adona que al dir-me: Com estàs? em fa recordar el que em passa, el que tinc, el que s’ha convertit en el centre de la meva lluita per no perdre l’alegria de viure.

Aquesta dificultat per tractar a l’amic, al conegut, o fins i tot, al familiar, amb naturalitat, es fa palesa abastament a les residències de gent gran, on es pot observar que el tracte als nostres avis és completament infantiloide, com si en el seu deteriorament, s’haguesin convertit en criatures.

La premonició de que això li podia passar a portat a una bona amiga a silenciar la seva malaltia, tot i que és força evident, per tal d’escapolir-se a la llàstima pública, que tot i ser ben intencionada, ens situa en un pla diferent.

Entenc que no és fàcil, però hauríem de fer tots un esforç per intentar que les relacions amb els malalts, d’aquesta o altres malalties, siguin el més naturals possible i lluny dels estereotips habituals.

Sigueu feliços
                                                                 (Continuarà...)   

dimecres, 9 d’octubre del 2019

Cosmos - Carl Sagan



Carl Sagan va ser un astrofísic que va excel·lir fent de dibulgador científic i explicant l’Univers al gran públic a traves d’una sèrie de 13 documentals innovadors i d’excel·lent factura.

Aquesta obra, pensada per emetre per la televisió, va ser molt aplaudida i visionada arreu del món. L’essència d’aquell treball és la base d’aquest llibre que ens explica la formació de l’Univers des de el Big Bang fins els nostres dies.

Per aquestes pagines naveguem a traves del Cosmos visionant estrelles, galàxies , nebuloses, supernoves i forats negres, en un espai quasi infinit i inabastable.

Deixeu volar la imaginació i endinseu-vos en aquest Univers exterior en el qual el planeta probablement habitable mes proper, de l’estrella Alfa Centauri, està a 4 milions d’anys llum !!!

I en el rerefons de tota l’obra és plantejen les grans preguntes: Hi ha vida més enllà del nostre Sistema Solar? I en cas afirmatiu: Serà una forma de vida similar a la nostra, basada en el carboni i els aminoàcids, o serà una cosa totalment diferent?

La conclusió, ara per ara, és que no tenim altre món que aquest i faríem bé de cuidar-lo perquè el seu equilibri és fràgil i fàcilment podem estar abocats a la nostra extinció (recordeu l’extinció dels dinosaures?) doncs això.

Valoració:  @  @  @  @
 
Recomanat si teniu un esperit obert que vol mirar més enllà dels nostres límits.

Contraindicat si no voleu escalfar-vos les neurones excesivament.
  
Per saber-ne més:   Carl Sagan    
                         

dilluns, 29 de juliol del 2019

"El callejón de los milagros" - Naguib Mahfuz



Aquesta és una novel·la coral centrada en les vides dels habitants d’un carreró de El Caire. Un modest carreró en el que el café, la barberia, el basar, un bloc de pisos i els seus inquilins forment un microcosmos de gent atrapada per les seves contradiccions ambicions i menudeses.

“El callejón de los milagros” és l’obra més coneguda del primer i únic Premi Nobel de Literatura  arab, l’any 1988, l’egipci Naguib Mahfuz, escriptor prolífic i força desconegut entre nosaltres.

L’obra esta redactada d’una manera lineal amb escriptura molt senzilla i transparent, destacant, en cada capitol , les vivencies d’un personatge.

En certa manera aquesta novel·la, escrita als anys quaranta, emb recorda “El edifició Yacubian” de l’escriptor  Alaa al-Aswuani, tot i que aquesta, de publicació molt recent, té una trama més actual en la que ja apareix l’islamisme radical.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanada per a tothom ja que és de lectura fàcil i agradable.

Contraindicada en cas de que no us agradin les histories senzilles de cultures diferents a la nostra i les redaccions planeres.

Editorial Booket:  320 pagines

Per saber-ne més:   Naguib Mahfuz
                                       

dilluns, 3 de juny del 2019

Matar a Pablo Escobar - Mark Bowden


Aquest és un relat de no ficció sobre la vida, fets i especialment, la cacera del narcotraficant colombià Pablo Escobar, que en el seu moment va ser considerat un dels 10 homes més rics del món per la revista Forbes.

El relat és força agil i, en el fons, sorprenent perquè ens mostra una societat en la que la vida humana no té cap valor, on tot té un preu i la corrupció que genera el narcotrafic és immensa.

La caiguda de Pablo Escobar comença quan té aspiracions polítiques i els Estats Units reclament al govern colombià que talli els enviaments de cocaïna al mercat nortamericà.

A partir d’aleshores el seguiment, recerca i desmantellament del càrtel de Medellín seran implacables amb una guerra soterrada que farà milers de morts i on la tecnologia electrònica de localització telefònica tindrà un paper essencial.

Però mort Pablo Escobar i desmantellat el cartel de Medellín creieu que s’ha acabat el problema? Res d’això, el cartel de Cali, directe competidor del de Medellín, seguirà enviant droga al nord i si aquest és destruït seran els mexicans del cartel de Sinaloa o d’altres els que continuaran en aquest tràfic que destrueix tantes vides dels nostres joves.

Aquest tema també va ser tractat per Gabriel Garcia Marquez a l’obra “Noticia de un secuestro” on relata els pitjors anys i fets d’aquesta època convulsa de Colombia.

Valoració:   @  @  @

 Recomanable com a relat periodístic d’una realitat dels nostres díes.

Contraindicat si cerqueu una novel·la estàndard.

Per saber-ne més:  MarkBowden

 Editorial RBA : 304 pagines.                                      

dissabte, 11 de maig del 2019

"Alex" - Pierre Lemaitre



“Alex” és una novel·la negra de l’escriptor francès Pierre Lemaitre que forma part d’una trilogia sobre l’inspector Camille, home intuïtiu i sagaç acomplexat per la seva curta estatura.

La novel·la és molt potent, a vegades fins i tot dura, però té una intensitat insòlita i uns girs inesperats que fan que el teu interès per la trama no decaigui en cap moment.

A  la meitat del relat creus que ja tot està dit i penses que farà l’escriptor amb les 150 o 200 pagines que et queden per llegir, però no cal patir, Pierre Lemaitre ens té un munt de sorpreses guardades que ens faran entretinguda la lectura restant.

Pierre Lemaitre es va fer famós al guanyar el Premi Goncourt, l’any 2013, amb la novel·la èpica “Ens veurem allà dalt” ambientada a la primera guerra mundial de la qual he rebut molt bones referències i està al meu sarró de les lectures pendents.

En definitiva, recomano llegir-lo i, si sou amants de la novel·la negra, ja esteu corrents a cercar-lo a la biblioteca més propera.


Valoració:  @  @  @  @  @

Recomanable en tots els aspectes.

Contraindicada si sou un xic aprensius.

Editorial Bromera:  496 pagines

Per saber-ne mésPierre Lemaitre

Els contes del meu sarró (V) - "El somni"


El somni

Ahir vaig somiar amb la Montserrat F. Tenia 16 anys i des de el primer dia que la conegué em vaig enamorar d’ella en un primerenc i tendre amor adolescent. Coincidíem a un agrupament escolta on hi havia una secció de noies i  organitzàvem,  alguns diumenges, unes petites festes casolanes a la part del darrera d’una perruqueria de la mare d’un company.

Tot era innocent, ens capbussàvem en un món desconegut, però encisador, a les palpentes.

Recordo que era la revetlla de Sant Joan, era una nit màgica, potser la primera nit en la que fèiem un ball tots sòls, sense la supervisió dels monitors. Al tocadiscs posàvem cançons d’Adamo, tendres i meloses, ensucrades, d’en Serrat, d’Adriano Celentano, dels Beatles, dels Gringos...i ballàvem maldestres, procurant no sobrepassar-nos en l’abraçada.

Jo estava encegat i li vaig dir que l’estimava, que volia sortir amb ella, que desitjava conèixer-la millor, que...,però no vaig reeixir, no volia ni parlar-ne, no sentia el mateix que jo. Que hi podia fer? Era jove e inexpert, no sabia seduir una dona com fan els galans de les pel·lícules. La tristor s’apoderà del meu cor, la festa s’havia acabat, res ja no tenia sentit i m’havia d’enretirar, marxar ben lluny d’ella i intentar sobreposar-me.

I així va ser, res no és per sempre i el remoli de l’existència ens atrapa i empeny endavant, vaig deixar els escoltes i mai més he tornat a trobar-la, fins avui, en un somni carregat de nostàlgia per un temps passat que no pot tornar.

Ara, si he de fer cas del somni, és una dona madura, de cabells grisos i silueta més aviat plena, carregada de fills que volten als seus peus amb edats indefinides. Serà realment com l’he somiat? Com puc tenir la certesa?

Sento una tibantor a la cama, tinc una contracció i em desperto tot seguit, el meu cap està ple d’imatges que em fan tornar al passat, encara fosqueja, però al carrer comença a sentir-se la remor d’un nou dia.

Intento reordenar els pensaments, qui era aquella dona que em mirava? Finalment ho tinc clar, era la Montserrat F. que em mira, cinquanta anys més tard d’aquella revetlla de Sant Joan, tot dient-me, sense paraules, que encara era aquí entre nosaltres, que la nostra vida ha estat plena, amb dificultats però també amb èxits i benaurances.

I ara que escric aquests mots, penso que potser no era ella, que tot és fruit de la meva imaginació desbocada i delirant imaginació  encesa per la ingesta del Sinemet Plus, medicament que prenc per combatre el Parkinson i que em provoca somnis evocadors que a traves de la nit m’han fet retornar a l’adolescència,als anys en que tot encara era possible i tot estava per fer.                                

divendres, 3 de maig del 2019

Creu de Sant Jordi a la Fundació Carles Salvador


Creu de Sant Jordi 2019

La Generalitat de Catalunya ha concedit la Creu de Sant Jordi a la Fundació Carles Salvador en reconeixement de la seva tasca de preservació i divulgació del llegat del mestre, gramàtic i poeta Carles Salvador, figura cabdal de les lletres valencianes i de la innovació pedagògica del segle XX.

dimarts, 26 de febrer del 2019

"1984" - George Orwell



Propera lectura
Acabo de llegir aquest clàssic modern que va ser premonitori del que està passant i pot arribar a ultrapassar en el més hiperbòlic dels nostres somnis.

George Orwell ens mostra un món controlat pel Partit i el Gran Germà, en una societat on no hi ha pensament individual i a on la discrepància ens porta a la desaparició.

Orwell va escriure aquesta utopia negativa (distòpia) desprès de la seva experiència a la Guerra Civil Espanyola i en plena Segona Guerra Mundial contra el nazisme. Aquestes experiències totalitàries marquen l’esperit de la trama a on els protagonistes intenten infructuosament decidir el seu destí.

La novel·la impressiona i fa pensar si, en l’època del Big Data i el control dels mitjans informàtics per grans grups que escapen a la nostra supervisió, no són una antesala del que pot arribar a succeir a les nostres societats democràtiques.

En qualsevol cas es tracta d’una gran novel·la, escrita amb claredat narrativa i progressiva angoixa existencial. Si no l’heu llegit no us la podeu perdre.

Valoració:  @  @  @  @

Recomanable per a tothom i especialment pels joves.

Contraindicada si no voleu conèixer un possible futur no desitjable.

Per saber-ne més:   George Orwell